Donem la benvinguda a la “Gamer Generation” (generació dels jocs)
Ja tenim aqui la “gamer generation”, un adjectiu més que pretén emmarcar els nois i noies de 22 anys que entren avui al mon laboral.
Són joves que han dedicat de mitja 5.000 hores per jugar a la playstation, han intercanviat 250.000 emails o sms, han fet servir el mòbil 10.000 hores i passat on-line 3.500 hores. Son nois i noies nascuts 10 anys desprès de crear-se el primer ordinador personal i han viscut el naixement de la wikipedia, skype, youtube o el myspace.
1-. Aquests joves tenen el fracàs interioritzat, és positiu, no els fa por provar una cosa i si falla provar-ne un altre. La vida és com un joc, si fas una cosa i fracasses (et maten en el joc), ho tornes a intentar d’una altre manera.
2-. No els fa por la complexitat, saben moure’s bé entre el caos i prendre decisions ràpid i complexes (en un joc no tens temps de pensar, has d’actuar).
3-. Son terriblement competitius, el que importa és guanyar, ser l’heroi del joc.
4-. Al mateix temps però valoren enormement el concepte equip. No valoren al jefe per ser el jefe, sinó que valoren a les persones pel valor que aporten en el joc, en la vida. Creuen i respecten a qui aporta valor, no a qui exerceix el poder (aquest és l’enemic a qui cal matar en el joc). Un bon exemple és una important empresa tecnològica americana que no té ni definida una jerarquia i a la pregunta de “qui mana?” es respon que “mana aquell que convoca una reunió i més gent hi assisteix”.
En resum els joves que truquen a la porta del món laboral son bons estrategues, valents, la gent és el més estimulant per ells, son capaços de pensar digitalment i en resum, acaba dient el llibre, son directius nats i estan preparats per liderar la societat i les empreses del segle XXI. Un llibre molt recomanable i positiu per tornar a confiar en la generació de joves que ve darrera i per reflexionar en que unes hores controlades de playstation o internet potser tampoc son tan perjudicials.
