EL BLOG D'IMPROVING

SER PARES, HISTÒRIES EXTRAORDINÀRIES.

noreply@blogger.com (reciclator) — Sat, 28 Jun 2008 13:03:00 +0000

Quan un dia un té el privilegi de passar de ser fill a ser pare o mare, no és del tot conscient del que això significa. Amb el temps, mica en mica, ens anem adonant del que suposa fer de pare i comencem a entendre molt millor el que els nostres pares han fet per nosaltres, han patit per nosaltres i, el que és més complicat, el que ens tocarà viure.

És cert que ser pare és una aventura extraordinària, hi ha però històries que quan les coneixes et fan posar la pell de gallina.

L’editorial d’avui pretén compartir amb vosaltres tres histories de parells i fills que Internet posa al nostre abast i que, per la seva força, sinceritat i emoció mereixen ser vistes. Teniu tot l’estiu per davant, preneu nota de les adreces ja que, sens dubte, quan acabeu de veure-les us agafaran unes ganes extraordinàries d’abraçar als vostres fills.

Que ho disfruteu, bon estiu!!

1) La força de la voluntat:

http://www.youtube.com/watch?v=8gm7XwtIJdM.

La màxima passió d’en Dick Hoyt és la de córrer cada any la prova de l’“Ironman” que es celebra a Austràlia. Pels que no ho sapigueu l’”Ironman” australià és conegut per ser la prova més dura del planeta. La prova consisteix en nedar 4 km, recórrer 180 km en bicicleta i fer una marató de 42.5 km tot, de forma ininterrompuda. És una prova que sols la gent molt mentalitzada pot acabar i a la que els campions del món dediquen més de 8 hores a finalitzar.

El màxim somni d’en Dick era poder compartir aquesta prova amb el seu fill, el qual malauradament, va néixer amb paràlisis cerebral. Enlloc de veure aquest fet com un impediment en Dick es va preparar a consciència per poder fer realitat el seu somni. I quan el seu fill va complir l’edat mínima per apuntar-lo, als seus 60 anys, van córrer plegats la cursa. Portar el seu fill arrossegant-lo amb la barca, portar-lo 180km en una bicicleta i finalment fent la marató empenyent al seu fill en la cadira de rodes, és senzillament increïble. Veure la cara d’il·lusió del fill quan arriben a la meta no té paraules. Van trigar 17 hores en fer la cursa...

2) Somnis de joventut i lliçons apreses:
http://www.youtube.com/watch?v=yJjN9ivIkf8 (subtitulada en castellà)
http://www.youtube.com/watch?v=ji5_MqicxSo (la original en anglés)

Sempre hi ha una última conferència, i Randy Pausch va estar brillant en la seva. Coneixedor de la seva malaltia, va fer una darrera conferència pensada per als seus tres fills. Una conferencia que parla dels seus somnis de joventut, allò que li ha ensenyat la vida i allò que vol compartir. Una persona excel·lent, una vida brillant i una xerrada extraordinària. Més de 2 milions de persones han vist el vídeo, un regal per a tots...

3) Per alguns el millor discurs del mòn.
http://www.youtube.com/watch?v=ykUyVFkizfQ&feature=related

Steve Jobs va crear Apple, el van fer fora de la seva pròpia empresa i va crear la productora de dibuixos animats Pixar, responsable de pel·lícules com Toys Story. L’any 97 davant de la gran davallada d’Apple, tornen a obrir la porta a Steve Jobs, que reflota la companyia situant-la en primera línea mundial de nou.

El discurs que ofereix als alumnes que es graduen en una de les millors universitats americanes és, per a molts, un dels millors discursos de la història. Intel·ligència, elegància, sinceritat, ...

Bon estiu a tots!!

LA SELECTIVITAT MÉS ADAPTADA

noreply@blogger.com (reciclator) — Sat, 28 Jun 2008 12:58:00 +0000

Poc a poc es van incorporant millores a les proves d'avaluació de la selectivitat que les fan més accessibles a tot tipus de persones. L'objectiu d'aquestes proves ha de ser valorar si l'alumne ha assolit els coneixements necessaris per a accedir als estudis universitaris, i aquesta evaluació no hauria de veure's afectada per eventuals limitacions o discapacitats dels alumnes. Per això celebrem que aquest any s'hagi considerat el cas específic dels alumnes amb TDAH, tot i que pensem que encara hi ha molt camí per a recórrer.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080513/53462730158.html

IMPROVING

Padres e hijos en la España actual

noreply@blogger.com (reciclator) — Sun, 04 May 2008 19:50:00 +0000

La Fundació "La Caixa" va publicar el 2006 un estudi sobre la relació entre pares i fills a l'Espanya actual, a més de comparar-ho amb els models familiars que han viscut altres generacions precedents. Aquest estudi es pot trobar a:

http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/a84f7102892ef010VgnVCM1000000e8cf10aRCRD/es/es19_esp.pdf

La principal conclusió que se'n desprèn és que el model actual es pot tipificar com a 'família negociadora', i que el document resumeix segon el que segueix:

"La familia negociadora se caracteriza por unas relaciones intergeneracionales mucho menos jerarquizadas que en el pasado, con unas normas de convivencia mucho menos rígidas, que son, además, cuestionadas de forma sistemática por los hijos en una estrategia de búsqueda de cuotas de autonomía cada vez mayores. Para reclamar esta autonomía, los hijos exigen, además, un tratamiento en plano de igualdad al de sus padres, cuestionando la legitimidad de las normas establecidas al pedir, de forma sistemática, la justificación de las mismas en una estrategia de demostración de su arbitrariedad y, por tanto, de su falta de razonabilidad."

Reconeixem aquest model familiar, probablement molt més democràtic que el conegut com a família autoritària, i que pensem que ben gestionada, una "família negociadora" enriqueix la vida familiar i resol de forma molt eficient les dinàmiques i situacions que es troben els pares actuals.

IMPROVING

IMPROVING PSICOPEDAGOGIA I TMB ORGANITZEN LA DIADA INFANTIL DE SANT JORDI

noreply@blogger.com (reciclator) — Mon, 31 Mar 2008 14:09:00 +0000

Improving Psicopedagogia ha col.laborat amb l’empresa TMB en l’organització del Concurs Infantil de relats curts per a nens i nenes de 8 a 12 anys. El concurs consisteix en escriure un relat amb uns personatges molt especials. En Timiby, un híbrid entre un autobús i un metro, és l’encarregat d’animar als petits a utilitzar la seva imaginació i convertir-se així en fantàstics escriptors i escriptores. Hi ha una web que explica tot els passos a seguir. Aquesta és

www.tmbpledhistories.com/infantil

IMPROVING

LLIÇÓ MAGISTRAL. Emilio Calatayud Pérez.

noreply@blogger.com (reciclator) — Mon, 24 Mar 2008 20:29:00 +0000

Les sentències a menors del jutge Emilio Calatayud són conegudes per la seva originalitat i efectivitat, per respectar el menor per sobre de tot i pensar en la seva recuperació i reinserció a una societat que la majoria de vegades els ha portat a adoptar actituds poc socials. Recomanem escoltar la xerrada magistral que va donar en una de les seves conferències, que amb to 'campechano' parla clar sobre la seva perspectiva de com són els menors i com cal relacionar-s'hi.

El vídeo es veu en dues parts, als següents links:

Primera part: http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg
Segona part: http://www.youtube.com/watch?v=91gDdSSX_jk

IMPROVING

GAMER GENERATION

noreply@blogger.com (reciclator) — Wed, 19 Mar 2008 12:33:00 +0000

Donem la benvinguda a la “Gamer Generation” (generació dels jocs)

Ja tenim aqui la “gamer generation”, un adjectiu més que pretén emmarcar els nois i noies de 22 anys que entren avui al mon laboral.

Són joves que han dedicat de mitja 5.000 hores per jugar a la playstation, han intercanviat 250.000 emails o sms, han fet servir el mòbil 10.000 hores i passat on-line 3.500 hores. Son nois i noies nascuts 10 anys desprès de crear-se el primer ordinador personal i han viscut el naixement de la wikipedia, skype, youtube o el myspace.

1-. Aquests joves tenen el fracàs interioritzat, és positiu, no els fa por provar una cosa i si falla provar-ne un altre. La vida és com un joc, si fas una cosa i fracasses (et maten en el joc), ho tornes a intentar d’una altre manera.

2-. No els fa por la complexitat, saben moure’s bé entre el caos i prendre decisions ràpid i complexes (en un joc no tens temps de pensar, has d’actuar).

3-. Son terriblement competitius, el que importa és guanyar, ser l’heroi del joc.

4-. Al mateix temps però valoren enormement el concepte equip. No valoren al jefe per ser el jefe, sinó que valoren a les persones pel valor que aporten en el joc, en la vida. Creuen i respecten a qui aporta valor, no a qui exerceix el poder (aquest és l’enemic a qui cal matar en el joc). Un bon exemple és una important empresa tecnològica americana que no té ni definida una jerarquia i a la pregunta de “qui mana?” es respon que “mana aquell que convoca una reunió i més gent hi assisteix”.
En resum els joves que truquen a la porta del món laboral son bons estrategues, valents, la gent és el més estimulant per ells, son capaços de pensar digitalment i en resum, acaba dient el llibre, son directius nats i estan preparats per liderar la societat i les empreses del segle XXI. Un llibre molt recomanable i positiu per tornar a confiar en la generació de joves que ve darrera i per reflexionar en que unes hores controlades de playstation o internet potser tampoc son tan perjudicials.

IL·LUSIONS VISUALS

noreply@blogger.com (reciclator) — Fri, 07 Mar 2008 14:45:00 +0000

Us recomanem la pàgina web Il·lusions visuals i de pensament amb la que us sorprendran tot enganyant les vostres percepcions.

http://psicol93.uab.es/ilusions

IMPROVING

PORTEM MASSA AVIAT ELS NENS A L'ESCOLA?

noreply@blogger.com (reciclator) — Thu, 31 Jan 2008 21:51:00 +0000

A vegades ens preguntem si portar els nens tant petits a la llar d'infants és o no és bo, si els convé per a la seva socialització o es troben en un entorn aliè i distant. Sovint els hem de portar tant petits per un imperatiu laboral i potser és una mica prematur introduir-los nous entorns quan encara no tenen integrat el més pròxim, el familiar. Tot i així, hi ha un procés d'assimilació que envoltats i cuidats de persones afectuoses i que els tractin amb respecte i amor pot positivitzar l'adaptació dels petits al seu nou ambient escolar.

Durant la primera infància (fins als 2 anys) el nínxol social del nen ha estat, bàsicament, la família, que l’ha acollit i educat en un entorn d’afectivitat pròxim i exclusiu. L’infant s’ha desenvolupat en un clima afectiu en el que ha primat un acoblament d’ordre social entre la mare i el nen en el que el procés de maduració ha estat fortament dirigit per estímuls afectivoemocionals. En el marc de dit clima afectiu també hi trobem les primeres interaccions socials, les quals prenen un paper fonamental en la futura sociabilitat del nen, és a dir, la seva capacitat de teixir xarxes socials i establir sistemes de relació.

Amb aquesta base, el nen és portat a l’escola d’infants on d’entrada es troba fora del seu nínxol ecològicosocial, no pot recórrer al vincle afectiu forjat amb la mare o altres membres de la família nuclear, i es veu obligat a ampliar el seu nínxol. El seu nou entorn està regit per unes regles i normes diferents a les que ha viscut, en el que a més hi ha altres nens com ell que han de competir per una afectivitat que ofereixen unes figures adultes que tenen rols diferents al dels adults que ha conegut fins ara.

Davant de tot això, el nen s’ha d’adaptar i desenvolupar socialment, trobar els referents dintre d’aquest nínxol escolar, i acoblar-se al nou entorn amb l’objecte de que l’intercanvi emocional sigui productiu, assoleixi un sentiment de confiança bàsic que el permeti entrar en una relació social sana amb els seu semblants i establir una relació de vincle en que es creï l’ambient d’aprenentatge que possibiliti l’exploració del joc, tant necessari per al seu desenvolupament.

Aquest procés d’adaptació, entès com a transició ecològica entre els microsistemes familiar i escolar, requereix un temps en el que el nen no es relacionarà obertament amb els seus iguals fins que no hagi establert un vincle socioafectiu robust amb els referents adults a l’escola. També cal remarcar que la sociabilitat del nen està en estat germinal i és poc eficient per a teixir relacions amb altres infants, habilitat que anirà desenvolupant amb el pas del curs. Fins que el nen no és més gran no hauria de representar una preocupació si el seu gran de sociabilitat no és elevat, doncs el comportament del nen és fruit del canvi d’entorn i el propi procés d’adaptació a la nova situació. En contrapartida, els nens que van a l’escola per primera vegada quan són més grans (2 i 3 anys) viuen un procés d’adaptació molt més ràpid.

IMPROVING

IMPROVING AMB TMB AL SALÓ DE LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT

noreply@blogger.com (reciclator) — Sat, 19 Jan 2008 00:00:00 +0000

El gabinet psicopedagògic Improving Psicopedagogia ha estat l’encarregat, aquest Nadal, d’organitzar les activitats de l’espai TMB al Saló de la Infància i la Joventut.

Les proves consistien en apropar als participants a la reflexió sobre el procés de desplaçament que es posa en pràctica des de que decidim agafar un mitjà de transport fins que arribem al nostre destí.

Les proves consistien en elaborar una bitllet que permetia viatjar per l’espai TMB Educa, un joc sobre un plànol de les estacions de metro, la visita a un autobús coneixent les seves diferents parts i el dibuix d’una mà per tal de col.laborar amb TMB pel respecte del medi ambient.
Molts són els participants que han gaudit de les diferents propostes, sent un espai viu d’aprenentatge durant els nous dies que ha durat el saló.

L’èxit de la proposta ha estat possible gràcies a les vuit monitores que han guiat i animat les activitats. A elles els hi agraim el seu esforç i entusiasme durant tots els dies de treball.
Esperem que el proper any poguem tornar a col.laborar en aquest bonic projecte!

IMPROVING

SCREENAGERS

noreply@blogger.com (reciclator) — Thu, 17 Jan 2008 14:55:00 +0000

Els americans son experts en trobar paraules que ens sonen estranyes però que mica en mica van introduint-se en la societat i formen part del nostre vocabulari. N’hi ha moltes que moren sols neixer, pero moltes d’altres que triunfen perque reflexen molt bé una realitat de la societat.

La darrera que he sentit és screengers, suma entre screen (pantalla) i teenager (adolescent). S’anomena així a la generació que creix davant de la pantalla. Molts dels nostres pares van créixer jugant al carrer i ara hi ha molts adolescents que creixen mirant la pantalla.

Ens agradi més o menys és evident que per les seves mans passarà bona part del futur perquè pensaran des de un punt de vista digital en una societat cada cop més digital.

IMPROVING

L’Últim Regal dels Reis Mags: El que no suma , resta.

noreply@blogger.com (reciclator) — Mon, 14 Jan 2008 22:09:00 +0000

Cal tornar a la simplicitat de la vida!

Després d’unes festes tan plenes de tot, no podem oblidar un vell ensenyament que de vegades ens costa aplicar: el que no ens aporta res, sobra! Cal ser capaç de no perdre de vista els valors essencials. Per això us vull fer l’últim regal de Reis, és una història:

La història parla d’un savi que estava amb els seus deixebles. Un d’ells li va demanar què era la utopia. El savi, amb la serenitat que el caracteritza, li va contestar: la utopia és com l’horitzó, busca’l!. Així ho van fer els deixebles, van estar buscant l’horitzó, però mai l’arribaven a tocar. Cansats, van tornar a casa del savi i li van dir: savi, si la utopia és com l’horitzó, vol dir que mai l’arribarem a trobar? Hem caminat molt darrere de l’horitzó i cada cop que estàvem a punt de tocar-lo s’allunyava. El savi va obrir els ulls després d’haver escoltat als seus deixebles i els hi va dir: molt bé deixebles, la utopia és com l’horitzó quan et sembla que la tens has de seguir avançant. Un deixeble, nerviós, el va interrompre dient: però aleshores? de que et serveix si mai l’arribes a tocar? El savi amorosament li va contestar: et serveix i molt... ET CONVIDA A CAMINAR!

Gràcies utopia per no deixar que perdem de vista la realitat!Un últim desig: Continuem caminant cap al nostre horitzó!

IMPROVING

EL MÓN EN 50 ANYS

noreply@blogger.com (reciclator) — Mon, 14 Jan 2008 13:32:00 +0000

És inevitable pels que som pares pensar en el planeta en que hauran de viure els nostres fills i nets: seran certs tots els mals presagis amb els que ens bombardegen els mitjans de comunicació? O tindrà raó el cosí del Rajoy que diu que no n’hi ha per tan?.

Independentment de si el canvi climàtic serà tan contundent i imminent com diuen, és de sentit comú educar els nostres fills amb respecte pel planeta amb el que vivim, no cal dir res més sobre això.

El que volem destacar avui però és que sembla que la humanitat s’hagi rodejat d’un pessimisme total pel futur del planeta i això no és positiu per als nostres fills. No paro de sentir de molts adults frases dirigides als nens com ara “ui ja veuràs quan siguis gran”, “ja veuràs quan et casis”, “ja veuràs quan hagis de pagar-t’ho tu”, “ja veuràs quan et toqui treballar”, etc.

Amb aquest panorama que pintem constantment als nostres fills, desprès ens sorprèn que no marxin de casa fins passats els 30 o que costi tan que es comprometin en res?

Els adults som els seus referents i per tan animar-los a combatre les dificultats en positiu és la nostra responsabilitat. Així que per començar us invitem a compartir aquest video amb els vostres fills. Així s’imaginen en positiu el futur alguns dels millors científics del món. Un vídeo que invita a il·lusionar-se en el futur...

http://www.realscreen.com/screeningroom/20070401/update.html

IMPROVING

COM MOURIES LA MUNTANYA DE MONTSERRAT?

noreply@blogger.com (reciclator) — Fri, 11 Jan 2008 12:46:00 +0000

Si preguntem en una classe de nens de 4 anys qui se sent creatiu, la gran majoria de nens aixecaran la mà il•lusionats. Si fem la mateixa pregunta en nens de 14 anys, hi haurà pocs braços en alt i més aviat temorosos.

Aquí es demostra que hi ha alguna cosa que tots plegats estem fent malament.

No se si fomentar la creativitat ens els nostres fills ha de ser alguna cosa que s’ensenyi a les escoles, però com a pares hauríem de ser conscients d’aquesta realitat i amb esforç tractar d’alimentar aquesta actitud vital de vida que tots hauríem de perseguir.

Us recomanem avui un llibre “re-think: how to think differently” de Nigel Barlow sobre aquest tema i una idea creativa en forma de joc: pregunteu als vostres fills com s’ho farien per moure la montanya de Montserrat i posar-la al costat del mar?

Dir-vos que aquesta és una de les preguntes que es fan a la entrevista de treball als candidats que opten per treballar a Microsoft, utilitzant en aquest cas la Muntanya Fiji (How would you move Mount Fiji?).

Evident no es valora tan que la resposta sigui correcte o factible sinó la creativitat i imaginació en la mateixa.

IMPROVING

LA VIDA D´UN MESTRE

noreply@blogger.com (reciclator) — Sun, 02 Dec 2007 20:13:00 +0000

Us proposem la lectura d’ un llibre molt especial, recomanat per a tots aquells que pensen que la professió de mestre és diferent a la de ser professor.

El llibre es titula “ El professor” i està escrit per Frank McCourt autor també del best seller de “Les Cendres d’ Àngela”.

Amb un estil directe i irònic i d’ una gran senzillesa narra la història d´un inmigrant d´origen irlandès que treballa per a guayar-se l´atenció i el respecte d´uns joves adolescents de New York. La recomanació de la lectura va dirigida especialment per a tots aquells i aquelles que creuen que el ser mestre és un dels oficis més merevellosos i apassionants que hi ha al món.

IMPROVING

EDUCAR EN VALORS

noreply@blogger.com (reciclator) — Sun, 11 Nov 2007 22:06:00 +0000

Sovint sentim que es diu que la joventut que creix avui en dia ho fa sense valors i el que cal és que pares i escola treballin conjuntament per inculcar-los valors bàsics com ara: la tolerància, la cultura de l’esforç o la paciència. No direm que no hi estem d’acord, ni molt menys, però cal admetre que com a pare a vegades ens genera certa angoixa.

Ens expliquem, com a persones que vivim en societat se’ns diu que hem de ser tolerants; però sorgeix la pregunta: hem de ser tolerants amb una persona que condueix beguda arriscant no sols la seva vida sinó la dels altres? O hem de ser tolerants amb una mare que escridassa violentament als seus fills en mig del carrer?

Un altre exemple, ensenyar als nostres fills el valor de l’esforç. En un món on la majoria de nens ho tenen quasi bé tot “ipso facto”, els hem d’ensenyar a esforçar-se per aconseguir les coses. Totalment d’acord, però en el competitiu món laboral no volem algú que s’esforci molt sinó que solucioni el problema. Diuen “és un bon home, veus que s’esforça molt”. I penses “no, si ja ho veus que s’esforça però és que a trigat tres dies en arreglar una fuita d’aigua...”.

En resum, eduquem en valors però com tot a la vida fem-ho amb sentit comú. Molta sort i molts ànims, com sempre.

IMPROVING

PETIT EXPLORADOR

noreply@blogger.com (reciclator) — Thu, 08 Nov 2007 20:31:00 +0000

Petit Explorador ( www.petitexplorador.com ) és un portal orientat a donar a les famílies recolzament en l'educació i en el lleure dels seus fills.

Està dividida en 5 grans blocs:

1. AGENDA: Esdeveniments culturals, actes populars...
2. ACTIVITATS: Atraccions, parcs...
3. SORTIDES: Excursions, en grup, arreu del món...
4. LOCALS: Allotjaments, restaurants...
5. BOTIGA: Llibres, pel·lícules...

La informació continguda en la web pretén oferir a les famílies una alternativa d'oci i lleure de qualitat. Les propostes del Petit Explorador pretenen orientar a les famílies a l'hora de triar l'opció que més els convingui en l’educació al lleure.

"Digues-me i ho oblido,
ensenya'm i ho recordo,
involucra'm i ho aprenc"

Benjamin Franklin

IMPROVING

IMPROVING A TOT GAS!

noreply@blogger.com (reciclator) — Thu, 01 Nov 2007 21:13:00 +0000

Improving psicopedagogia ha tornat a obrir les seves portes després de l´aturada estiuenca. El centre continua oferint orientació a les famílies, reeducacions per a nens i joves per atendre les dificultats d´aprenentatge, logopèdia, diagnòstics psicopedagògics, assessorament a diferents professionals del món de l´educació, etc.

Una novetat per aquest any és la col.laboració amb el Col.legi Internacional del Pirineu a Andorra amb el seu departament d´orientació per tal de treballar i assessorar a la psicòloga del centre i a la resta de professionals que treballen en ella afavorint l´ atenció personalitzada i el seguiment de tots els seus alumnes així com l´assessorament dirigit al grup d´educadors de l´internat del mateix centre.

Per qualsevol consulta o suggeriment l´horari d´atenció del gabinet Improving Psicopedagogia és de 9:00 a 20:30 de dilluns a dijous i divendres de 9:00- a 15:00. Us esperem!

IMPROVING

PENSAMENT PREOPERACIONAL

noreply@blogger.com (reciclator) — Sun, 21 Oct 2007 20:15:00 +0000

El vídeo

http://www.youtube.com/watch?v=ORH-8VmlQIY

presenta una sèrie d'exemples sobre el pensament preoperacional dels nens, el que precedeix la capacitat de que aquests puguin realitzar operacions.

IMPROVNG

TEMPS D'ESPERA EN ELS AEROPORTS

noreply@blogger.com (reciclator) — Mon, 15 Oct 2007 19:38:00 +0000

“Estem en un aeroport, en la sala d’espera, arriba una família i n’ocupa set seients, ells únicament són cinc, els pares i tres fills, però semblen 33.

És aquell tipus de família que quan viatgen amb nens munten un campament: xuxes, xocolata, ninos… i la play pels nens. El més sorprenent arriba quan la mare se n’adona que el nen petit s’ha fet les “cacones” a sobre y sense que ella deixi de jugar l’estira al terra i davant de tothom la canvia. Un cop canviada segueix jugant de forma ininterrompuda en el món virtual.

Me n’adono que l’ordre de prioritats educatives d’aquells pares és misteriós. Com potser que un nen tingui tant domini de les maquines i no pugui controlar els seus esfínters. Sens dubte sembla una conseqüència directa d’uns pares que no consideren que l’ocupació excessiva de l’espai és de mala educació i que a una certa edat cal que els nens sàpiguen activar correctament els seus mecanismes d’autocontrol. “

Després de viure aquesta experiència me n’adono de la importància de la bona educació, en un temps on el ser ben educats sembla que no estigui de moda per això convido a la lectura del llibre “Bien educados” de Salvador Cardús (www.salvadorcardus.com). La crítica a la pedagogia basada en l’espontaneïtat i la motivació ens pot portar a reflexions pràctiques i constructives.

Bona lectura.

IMPROVING

La Generación Einstein

noreply@blogger.com (reciclator) — Thu, 27 Sep 2007 07:04:00 +0000

Desprès de la coneguda generació X arriba el que alguns ja anomenen la generació Einstein (nascuts del 1.988 endavant). Segons Jeron Boschman, padrí de la idea i autor del llibre “Generació Einstein”, és la generació que transformarà el futur de manera massiva.

Aquests joves estan trucant a la porta del món professional. Son joves que han nascut en un mon informatitzat i per tan estan connectats les 24 hores al dia. Son més intuïtius perquè fan servir els dos hemisferis, no sols l’esquerra com la majoria de professionals actuals i son per sobre de tot terriblement pràctics. Segons l’autor transformaran el futur, estem preparats?

En resum un llibre interessant i recomanable per saber i conèixer la gent jove que ve darrera nostre.

Link, llibre i empresa:
http://www.keesie.es/generatie_einstein.asp
Jeron Boschman Director creativo de la agencia de comunicación holandesa Keesie, especializada en target infantil y juvenil.

EL REI DE LA CASA

noreply@blogger.com (reciclator) — Sun, 16 Sep 2007 20:45:00 +0000

Al Palau de la Virreina fan l'exposició EL REI DE LA CASA, ADULTS ALS DEU, NENS ALS QUARANTA. Consisteix en un passeig per les diferents visions que han existit de la infància al llarg de tota la història. Parteix de la ideia que la percepció que es té avui del nen és el resultat d'una llarga evolució i maduració des d'èpoques ancestrals.

Aquesta visió la donen diferents especialistes i artistes, oferint al visitant un passeig per diferentes concepcions de la infància que no el deixaran indiferent.

IMPROVING

CADA COSA AL SEU TEMPS

noreply@blogger.com (reciclator) — Sun, 02 Sep 2007 20:06:00 +0000

A vegades volem accelerar el desenvolupament dels nostres nens fent-los aprendre abans d'hora certes habilitats com llegir o escriure. Sentim a parlar d'estimulació precoç o atenció temprana, comuntment aplicada a nens que presenten certs retards o organismes disminuïts. Però la pregunta és si és adequat aplicar aquests programes a nens que disfruten d'un desenvolupament normal.

Estudis del desenvolupament del nen parlen que la maduració es produeix gràcies a cicles formats per una retroalimentació d'experiències externes amb un creixement intern, estructural. Certes funcions i capacitats del nen es van activant a mesura que la combinació del seu nivell evolutiu amb l'experiència adquirida és assimilada per a passar a un grau superior. Intentar activar les funcions abans d'hora pot provocar que, no estant el nen preparat per a incorporar-les, es fracassi i es produeixi un retard que de forma natural no s'hauria produït. Expressat amb paraules del Psicòleg Adolf Perinat, és inútil aplicar certs programes d'activació abans que les capacitats estructurals estiguin apunt.

Es pot resumir amb l'afirmació de que fent "cada cosa al seu temps" els resultats són molt més efectius.

IMPROVING

ELS PALLASSOS DE LA TELE

noreply@blogger.com (reciclator) — Tue, 28 Aug 2007 19:56:00 +0000

Diuen els nostres avis que els nens d’avui son molt diferents. La gent gran acostuma a tenir raó i possiblement el que fan els nens d’avui en dia poc té a veure amb el que feien els nens de fa trenta anys.

Un petit exemple, avui els nens poden veure els “pallassos de la tele” per youtube quan volen i abans sols ho podíem veure per un únic canal de televisió a l’hora en punt. Així doncs, els temps han canviat però els nens no, i si no feu la prova amb aquest vídeo i els vostres fills, ja veureu com no trigaran en cantar-ne les cançons...(i recordareu allò que tots cantàvem).

IMPROVING

RELACIONS FAMILIARS EN ENTORNS LABORALS

noreply@blogger.com (reciclator) — Mon, 27 Aug 2007 14:04:00 +0000

Les relacions entre pares i fills no son mai un camí planer, sinó que és “llei de vida” que hi hagin corbes, pujades i baixades. Com afrontar-les és un repte engrescador però sovint complexe. Si a aquest fet, hi sumem les famílies en que pares i fills treballen en la mateixa empresa i per tan tenen a més a més una relació professional, podem dir que la complexitat incrementa enormement.

La prestigiosa universitat americana de Harvard ha publicat recentment un article en el que com és habitual en la cultura americans simplifica la problemàtica en 5 consells claus per millorar les relacions familiars en entorns laborals. L’article centra la problemàtica en el moment de tenir que negociar amb d’altres membres de la família aspectes professionals. De totes maneres, com que ser pare suposa negociar sovint amb els fills els consells us poden servir.

Trobareu l’article complert clicant aquí.

Per als que no domineu l’anglès us en resumim les idees claus:

1-. Analitzar l’entorn on negociem: Negociar en un entorn adequat (el dinar familiar en diumenge no ho és!!) i donant veu a tots els membres de la família que tenen dret a participar-hi. Decisions negociades i presses en família enforteixen les relacions familiars i faciliten la comunicació i el diàleg.

2-. No intentar derrotar a l’altre: Guanyar en la negociació no vol dir que l’altre hagi de sentir-se derrotat, ben al contrari, les millors negociacions son aquelles que donen resultats satisfactoris per ambdues parts.

3. Entendre els interessos i motivacions dels altres. Com millor entenguem les motivacions dels nostres fills, germans o tiets millor sabrem avançar cap a un escenari positiu en que les dos parts hi surtin guanyant.

4. Evitar negociar un únic tema: Identifiquem i negociem diversos temes simultàniament. El valor es crea en les negociacions quan cada part aconsegueix allò que més valor té per ell. Per a que això passi la millor eina es negociar diversos temes.

5. Negociar interessos, no posicions. No ens hem d’imposar per aspectes de relació familiar (sóc el pare i per tan en aquesta empresa es fa el que jo dic) ni accionarial, sinó per arguments tècnics i professionals.

IMPROVING

COSES D'INTERNET

noreply@blogger.com (reciclator) — Mon, 30 Jul 2007 12:56:00 +0000

Copiem un mail que corre per internet que no sabem si és real o no, però sigui com sigui és molt divertit.

Este es un e-mail que ha sido escrito por un profesor de la E.S.O. Consta de una serie de preguntas de examen y las correspondientesrespuestas de los alumnos.

LO MEJOR DE TODO... LOS COMENTARIOS DELPROFESOR escritos entre paréntesis...

¿Cuántos continentes hay?
Unos 150, aunque no he estado en todos. Conozco el de Majadahonda yAlcobendas. De todas formas ahora se llaman Carrefour.(uffff)

¿Qué tipos de ganado existen? Ovino, bovino y guarrino (Sí, y cerdino y puerquino...)

¿Qué capacidad pulmonar media tiene el hombre? Unos cinco mil litros. (Este debía ser familiar del lobo que tiró las casas de los 3 cerditos)

¿Quién fundó Atenas? Atenas fue fundada por César octavo a gusto. (Cágate lorito...)

El Barroco: Estilo de cosas hechas de barro. (Como su propio nombre indica)

Lenguas vernáculas: Las que se hablan en las tabernas. (Aaah, por eso no me entero de lo que hablan cuando voy a una taberna,yo creía que era por el jaleo, pero resulta que se trata de un idiomanuevo)

¿Derivados de la leche? La vaca. (Si, la vaca deriva de la leche del toro)

Estimulantes del sistema nervioso: El café, el tabaco y las mujeres. (Joder chaval, lo has clavao, y es que las mujeres te sacan de tus casillas...)

Alfarero:El que tiene un farol. (Farolero: el que hace cosas de barro, o cosas barrocas)

Marsupiales: Los animales que llevan las tetas en una bolsa. (Estos marsupiales son unos degenerados)

Polígono: Hombre con muchas mujeres. (Pentágono 5 mujeres, Hexágono 6... y así sucesivamente)

Comentar algo del 2 de mayo: ¿De que año?. (Ahí, vacilando, que te los sabes todos desde 1576)

Coleccionistas de sellos: Sifilíticos. (A saber por donde se meten los sellos los muy depravados, esos y losque coleccionan mariposas... los peores)

Ave Cesar morituri te salutant: Las aves de Cesar murieron por falta de salud. (Estos gladiadores, ya decía yo que parecían algo mariquitas)

Cogito, ergo sum: Le cogí lo suyo. (¿Y lo tenia grande?)

Ecosistemas: La tundra y la gaita. (No te olvides de las castañuelas)

Derivados de la leche: El arroz con leche. (Derivados del arroz, la leche con arroz)

Sujeto de la frase (elíptico): Epiléptico. (Y el pronombre tenía el parkinson)

El arte griego: Hacían botijos. (Siglos de Arte resumidos en una puta frase)

Países que forman el Benelux: Bélgica, Luxemburgo y Neardental. (Hombre,los holandeses tienen cara de simios pero no tanto)

Cita organismos internacionales: La OJE, "Boyes Caos", USA, USS y UNI, Policía, bomberos, Socorristas ycruz roja, La ITT y la olimpiada de México, FIFA, UEFA, EU, NASA yURSS. (Los "Boyes Caos" es que son universales)

Pediatra: Medico de pies. (Convencido toda la vida que eran pederastas y no pediatras)

Trabajo y energía: Trabajo es si cogemos una silla y la ponemos en otro sitio, energía escuando la silla se levanta sola. (Y fuerza es cuando se rompe la silla)

Quevedo: Era cojo, pero de un solo pie. (Bufff, menos mal que nos lo has aclarado)

Un gusano que no sea la lombriz de tierra: La lombriz de mar. (Si es que se lo han puesto a huevo)

Un marsupial: El chimpancé. (Si, pero no cualquiera, solo los que llevan las tetas en una bolsa)

El oído interno: Consta de utrículo y dráculo.(Contra la ignorancia... imaginación)

¿Conoces algún vegetal sin flores? Conozco. (Y como me vuelvas a preguntar algo te parto la cara)

Moluscos: Son esos animales que se ven en los bares, por ejemplo el cangrejo. (Y los calamares, que crecen en bocadillos)

Ejemplo de reptil: La serpiente "Putón" (Si es que las visten como guarras)

Monotremas:Son mamíferos de forma humana, y son los monos. (Que quede claro)

Reptiles: Son animales que se disuelven en el agua. Un reptil peligroso de España es el cocodrilo.(Al lado de mi casa hay una charca con mazo de cocodrilos, plagaditosestamos en España oye. Y sí, los cabrones se disuelven como aspirinas)

Volcanes: En Mallorca está el Teide. El agua de mar se solidifica y sale por el cráter. (Si, ese que esta al lado de los Pirineos. Salen hasta pulpos en las erupciones)

Terremotos: Son movimientos bruscos que se tragan a las personas. (No me gustaría encontrarme por la calle con un movimiento brusco de sos)

Arterias: Son unos tubitos de plástico flexibles.(Yo ya nací con marcapasos y todo)

Mahoma: Nació en La Meca a los cinco años. (Ni te imaginas lo mal que lo pasó su madre al dar a luz, menudocabezón tenía a los 5 años)

Fósiles: Son unos señores muy antiguos...(En una excavación encontraron a un abuelo con boina solidificado)Son animales que se extraen de los grandes museos, como el de Madrid.(Si es que plantas un fósil y crecen en cualquier sitio)

¿Qué es una Encíclica? Es un buque de hierro que flota en el mar. (Es como el Papamóvil pero en barco)

Animales polares: Son la Osa mayor y la Osa menor.(No te olvides de la constelación de Orión, menudo bicharraco)

El sexto mandamiento: No fornicarás a tu padre y a tu madre. (Jodida iglesia, siempre amargando a la gente)

Un cuadro de Velázquez: Las Mellizas(¡¡ !!)

Minerales: Son animales sin vida. (Es verdad, ni se mueven ni nada, son de aburridos estos animales...)

Qué es la hipotenusa: Lo que está entre los dos paletos. (Si, entre el cenutrio y el pardillo)

Dónde fue bautizado Jesucristo: En Río Janeiro. (Con Ronaldinho y Romario, menuda fiesta se pegaron)

Napoleón: Está enterrado en "Los Paralíticos", en París. (Debe ser por lo de la mano tonta que tenía)

Geografía: En Holanda, de cada cuatro habitantes, uno es una vaca. (Las vacas hasta cotizan en la seguridad social, están muy avanzados)

Religión: Caín mató a Abel con una molleja de burro. (Le costó, pero al final lo consiguió)

El cerebelo: Es el fruto del cerebro. (Como mejor está es en zumo)

Felipe II:Nació por poderes en Valladolid.(Por no decir por cojones)

Quién inventó el pararrayos: Frankenstein. (Realidad y ficción ¿qué diferencia hay?)

Insectos: El paludismo es producido por la mosca "SS". (Jodidas moscas nazis)

¿Qué significa leucocito? Como su nombre indica Leu significa animal, y cocito, pequeño.(Obviamente, hay que ser tonto para no darse cuenta)

Partes del tronco: Ombligo, cintura y tetilla. (La tetilla es un órgano vital para el ser humano)

Anfibios: De los huevos de rana salen unas larvas llamadas cachalotes. (Mmmmh, cachalotes en las charcas... interesante)

¿Quién fue Anibal? Fue un jefe cartilaginoso. (¡¡ !!)

La conquista de Méjico:Fue realizada por dos extremeños: Menéndez y Pelayo.(¿O tal vez Ortega y Gasset?)