EL BLOG D'IMPROVING

SER PARES, HISTÒRIES EXTRAORDINÀRIES.

2008-06-28T14:03:00.002+01:00

Quan un dia un té el privilegi de passar de ser fill a ser pare o mare, no és del tot conscient del que això significa. Amb el temps, mica en mica, ens anem adonant del que suposa fer de pare i comencem a entendre molt millor el que els nostres pares han fet per nosaltres, han patit per nosaltres i, el que és més complicat, el que ens tocarà viure.

És cert que ser pare és una aventura extraordinària, hi ha però històries que quan les coneixes et fan posar la pell de gallina.

L’editorial d’avui pretén compartir amb vosaltres tres histories de parells i fills que Internet posa al nostre abast i que, per la seva força, sinceritat i emoció mereixen ser vistes. Teniu tot l’estiu per davant, preneu nota de les adreces ja que, sens dubte, quan acabeu de veure-les us agafaran unes ganes extraordinàries d’abraçar als vostres fills.

Que ho disfruteu, bon estiu!!

1) La força de la voluntat:

http://www.youtube.com/watch?v=8gm7XwtIJdM.

La màxima passió d’en Dick Hoyt és la de córrer cada any la prova de l’“Ironman” que es celebra a Austràlia. Pels que no ho sapigueu l’”Ironman” australià és conegut per ser la prova més dura del planeta. La prova consisteix en nedar 4 km, recórrer 180 km en bicicleta i fer una marató de 42.5 km tot, de forma ininterrompuda. És una prova que sols la gent molt mentalitzada pot acabar i a la que els campions del món dediquen més de 8 hores a finalitzar.

El màxim somni d’en Dick era poder compartir aquesta prova amb el seu fill, el qual malauradament, va néixer amb paràlisis cerebral. Enlloc de veure aquest fet com un impediment en Dick es va preparar a consciència per poder fer realitat el seu somni. I quan el seu fill va complir l’edat mínima per apuntar-lo, als seus 60 anys, van córrer plegats la cursa. Portar el seu fill arrossegant-lo amb la barca, portar-lo 180km en una bicicleta i finalment fent la marató empenyent al seu fill en la cadira de rodes, és senzillament increïble. Veure la cara d’il·lusió del fill quan arriben a la meta no té paraules. Van trigar 17 hores en fer la cursa...

2) Somnis de joventut i lliçons apreses:
http://www.youtube.com/watch?v=yJjN9ivIkf8 (subtitulada en castellà)
http://www.youtube.com/watch?v=ji5_MqicxSo (la original en anglés)

Sempre hi ha una última conferència, i Randy Pausch va estar brillant en la seva. Coneixedor de la seva malaltia, va fer una darrera conferència pensada per als seus tres fills. Una conferencia que parla dels seus somnis de joventut, allò que li ha ensenyat la vida i allò que vol compartir. Una persona excel·lent, una vida brillant i una xerrada extraordinària. Més de 2 milions de persones han vist el vídeo, un regal per a tots...

3) Per alguns el millor discurs del mòn.
http://www.youtube.com/watch?v=ykUyVFkizfQ&feature=related

Steve Jobs va crear Apple, el van fer fora de la seva pròpia empresa i va crear la productora de dibuixos animats Pixar, responsable de pel·lícules com Toys Story. L’any 97 davant de la gran davallada d’Apple, tornen a obrir la porta a Steve Jobs, que reflota la companyia situant-la en primera línea mundial de nou.

El discurs que ofereix als alumnes que es graduen en una de les millors universitats americanes és, per a molts, un dels millors discursos de la història. Intel·ligència, elegància, sinceritat, ...

Bon estiu a tots!!

LA SELECTIVITAT MÉS ADAPTADA

2008-06-28T13:58:00.002+01:00

Poc a poc es van incorporant millores a les proves d'avaluació de la selectivitat que les fan més accessibles a tot tipus de persones. L'objectiu d'aquestes proves ha de ser valorar si l'alumne ha assolit els coneixements necessaris per a accedir als estudis universitaris, i aquesta evaluació no hauria de veure's afectada per eventuals limitacions o discapacitats dels alumnes. Per això celebrem que aquest any s'hagi considerat el cas específic dels alumnes amb TDAH, tot i que pensem que encara hi ha molt camí per a recórrer.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080513/53462730158.html

IMPROVING

Padres e hijos en la España actual

2008-05-04T19:50:00.004Z

La Fundació "La Caixa" va publicar el 2006 un estudi sobre la relació entre pares i fills a l'Espanya actual, a més de comparar-ho amb els models familiars que han viscut altres generacions precedents. Aquest estudi es pot trobar a:

http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/a84f7102892ef010VgnVCM1000000e8cf10aRCRD/es/es19_esp.pdf

La principal conclusió que se'n desprèn és que el model actual es pot tipificar com a 'família negociadora', i que el document resumeix segon el que segueix:

"La familia negociadora se caracteriza por unas relaciones intergeneracionales mucho menos jerarquizadas que en el pasado, con unas normas de convivencia mucho menos rígidas, que son, además, cuestionadas de forma sistemática por los hijos en una estrategia de búsqueda de cuotas de autonomía cada vez mayores. Para reclamar esta autonomía, los hijos exigen, además, un tratamiento en plano de igualdad al de sus padres, cuestionando la legitimidad de las normas establecidas al pedir, de forma sistemática, la justificación de las mismas en una estrategia de demostración de su arbitrariedad y, por tanto, de su falta de razonabilidad."

Reconeixem aquest model familiar, probablement molt més democràtic que el conegut com a família autoritària, i que pensem que ben gestionada, una "família negociadora" enriqueix la vida familiar i resol de forma molt eficient les dinàmiques i situacions que es troben els pares actuals.

IMPROVING

IMPROVING PSICOPEDAGOGIA I TMB ORGANITZEN LA DIADA INFANTIL DE SANT JORDI

2008-03-31T14:09:00.003Z

Improving Psicopedagogia ha col.laborat amb l’empresa TMB en l’organització del Concurs Infantil de relats curts per a nens i nenes de 8 a 12 anys. El concurs consisteix en escriure un relat amb uns personatges molt especials. En Timiby, un híbrid entre un autobús i un metro, és l’encarregat d’animar als petits a utilitzar la seva imaginació i convertir-se així en fantàstics escriptors i escriptores. Hi ha una web que explica tot els passos a seguir. Aquesta és

www.tmbpledhistories.com/infantil

IMPROVING

LLIÇÓ MAGISTRAL. Emilio Calatayud Pérez.

2008-03-24T20:29:00.003Z

Les sentències a menors del jutge Emilio Calatayud són conegudes per la seva originalitat i efectivitat, per respectar el menor per sobre de tot i pensar en la seva recuperació i reinserció a una societat que la majoria de vegades els ha portat a adoptar actituds poc socials. Recomanem escoltar la xerrada magistral que va donar en una de les seves conferències, que amb to 'campechano' parla clar sobre la seva perspectiva de com són els menors i com cal relacionar-s'hi.

El vídeo es veu en dues parts, als següents links:

Primera part: http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg
Segona part: http://www.youtube.com/watch?v=91gDdSSX_jk

IMPROVING

GAMER GENERATION

2008-03-19T12:33:00.001Z

Donem la benvinguda a la “Gamer Generation” (generació dels jocs)

Ja tenim aqui la “gamer generation”, un adjectiu més que pretén emmarcar els nois i noies de 22 anys que entren avui al mon laboral.

Són joves que han dedicat de mitja 5.000 hores per jugar a la playstation, han intercanviat 250.000 emails o sms, han fet servir el mòbil 10.000 hores i passat on-line 3.500 hores. Son nois i noies nascuts 10 anys desprès de crear-se el primer ordinador personal i han viscut el naixement de la wikipedia, skype, youtube o el myspace.

1-. Aquests joves tenen el fracàs interioritzat, és positiu, no els fa por provar una cosa i si falla provar-ne un altre. La vida és com un joc, si fas una cosa i fracasses (et maten en el joc), ho tornes a intentar d’una altre manera.

2-. No els fa por la complexitat, saben moure’s bé entre el caos i prendre decisions ràpid i complexes (en un joc no tens temps de pensar, has d’actuar).

3-. Son terriblement competitius, el que importa és guanyar, ser l’heroi del joc.

4-. Al mateix temps però valoren enormement el concepte equip. No valoren al jefe per ser el jefe, sinó que valoren a les persones pel valor que aporten en el joc, en la vida. Creuen i respecten a qui aporta valor, no a qui exerceix el poder (aquest és l’enemic a qui cal matar en el joc). Un bon exemple és una important empresa tecnològica americana que no té ni definida una jerarquia i a la pregunta de “qui mana?” es respon que “mana aquell que convoca una reunió i més gent hi assisteix”.
En resum els joves que truquen a la porta del món laboral son bons estrategues, valents, la gent és el més estimulant per ells, son capaços de pensar digitalment i en resum, acaba dient el llibre, son directius nats i estan preparats per liderar la societat i les empreses del segle XXI. Un llibre molt recomanable i positiu per tornar a confiar en la generació de joves que ve darrera i per reflexionar en que unes hores controlades de playstation o internet potser tampoc son tan perjudicials.

IL·LUSIONS VISUALS

2008-03-07T14:45:00.002Z

Us recomanem la pàgina web Il·lusions visuals i de pensament amb la que us sorprendran tot enganyant les vostres percepcions.

http://psicol93.uab.es/ilusions

IMPROVING

PORTEM MASSA AVIAT ELS NENS A L'ESCOLA?

2008-01-31T21:51:00.000Z

A vegades ens preguntem si portar els nens tant petits a la llar d'infants és o no és bo, si els convé per a la seva socialització o es troben en un entorn aliè i distant. Sovint els hem de portar tant petits per un imperatiu laboral i potser és una mica prematur introduir-los nous entorns quan encara no tenen integrat el més pròxim, el familiar. Tot i així, hi ha un procés d'assimilació que envoltats i cuidats de persones afectuoses i que els tractin amb respecte i amor pot positivitzar l'adaptació dels petits al seu nou ambient escolar.

Durant la primera infància (fins als 2 anys) el nínxol social del nen ha estat, bàsicament, la família, que l’ha acollit i educat en un entorn d’afectivitat pròxim i exclusiu. L’infant s’ha desenvolupat en un clima afectiu en el que ha primat un acoblament d’ordre social entre la mare i el nen en el que el procés de maduració ha estat fortament dirigit per estímuls afectivoemocionals. En el marc de dit clima afectiu també hi trobem les primeres interaccions socials, les quals prenen un paper fonamental en la futura sociabilitat del nen, és a dir, la seva capacitat de teixir xarxes socials i establir sistemes de relació.

Amb aquesta base, el nen és portat a l’escola d’infants on d’entrada es troba fora del seu nínxol ecològicosocial, no pot recórrer al vincle afectiu forjat amb la mare o altres membres de la família nuclear, i es veu obligat a ampliar el seu nínxol. El seu nou entorn està regit per unes regles i normes diferents a les que ha viscut, en el que a més hi ha altres nens com ell que han de competir per una afectivitat que ofereixen unes figures adultes que tenen rols diferents al dels adults que ha conegut fins ara.

Davant de tot això, el nen s’ha d’adaptar i desenvolupar socialment, trobar els referents dintre d’aquest nínxol escolar, i acoblar-se al nou entorn amb l’objecte de que l’intercanvi emocional sigui productiu, assoleixi un sentiment de confiança bàsic que el permeti entrar en una relació social sana amb els seu semblants i establir una relació de vincle en que es creï l’ambient d’aprenentatge que possibiliti l’exploració del joc, tant necessari per al seu desenvolupament.

Aquest procés d’adaptació, entès com a transició ecològica entre els microsistemes familiar i escolar, requereix un temps en el que el nen no es relacionarà obertament amb els seus iguals fins que no hagi establert un vincle socioafectiu robust amb els referents adults a l’escola. També cal remarcar que la sociabilitat del nen està en estat germinal i és poc eficient per a teixir relacions amb altres infants, habilitat que anirà desenvolupant amb el pas del curs. Fins que el nen no és més gran no hauria de representar una preocupació si el seu gran de sociabilitat no és elevat, doncs el comportament del nen és fruit del canvi d’entorn i el propi procés d’adaptació a la nova situació. En contrapartida, els nens que van a l’escola per primera vegada quan són més grans (2 i 3 anys) viuen un procés d’adaptació molt més ràpid.

IMPROVING

IMPROVING AMB TMB AL SALÓ DE LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT

2008-01-19T00:00:00.000Z

El gabinet psicopedagògic Improving Psicopedagogia ha estat l’encarregat, aquest Nadal, d’organitzar les activitats de l’espai TMB al Saló de la Infància i la Joventut.

Les proves consistien en apropar als participants a la reflexió sobre el procés de desplaçament que es posa en pràctica des de que decidim agafar un mitjà de transport fins que arribem al nostre destí.

Les proves consistien en elaborar una bitllet que permetia viatjar per l’espai TMB Educa, un joc sobre un plànol de les estacions de metro, la visita a un autobús coneixent les seves diferents parts i el dibuix d’una mà per tal de col.laborar amb TMB pel respecte del medi ambient.
Molts són els participants que han gaudit de les diferents propostes, sent un espai viu d’aprenentatge durant els nous dies que ha durat el saló.

L’èxit de la proposta ha estat possible gràcies a les vuit monitores que han guiat i animat les activitats. A elles els hi agraim el seu esforç i entusiasme durant tots els dies de treball.
Esperem que el proper any poguem tornar a col.laborar en aquest bonic projecte!

IMPROVING

SCREENAGERS

2008-01-17T14:55:00.001Z

Els americans son experts en trobar paraules que ens sonen estranyes però que mica en mica van introduint-se en la societat i formen part del nostre vocabulari. N’hi ha moltes que moren sols neixer, pero moltes d’altres que triunfen perque reflexen molt bé una realitat de la societat.

La darrera que he sentit és screengers, suma entre screen (pantalla) i teenager (adolescent). S’anomena així a la generació que creix davant de la pantalla. Molts dels nostres pares van créixer jugant al carrer i ara hi ha molts adolescents que creixen mirant la pantalla.

Ens agradi més o menys és evident que per les seves mans passarà bona part del futur perquè pensaran des de un punt de vista digital en una societat cada cop més digital.

IMPROVING

L’Últim Regal dels Reis Mags: El que no suma , resta.

2008-01-14T22:09:00.000Z

Cal tornar a la simplicitat de la vida!

Després d’unes festes tan plenes de tot, no podem oblidar un vell ensenyament que de vegades ens costa aplicar: el que no ens aporta res, sobra! Cal ser capaç de no perdre de vista els valors essencials. Per això us vull fer l’últim regal de Reis, és una història:

La història parla d’un savi que estava amb els seus deixebles. Un d’ells li va demanar què era la utopia. El savi, amb la serenitat que el caracteritza, li va contestar: la utopia és com l’horitzó, busca’l!. Així ho van fer els deixebles, van estar buscant l’horitzó, però mai l’arribaven a tocar. Cansats, van tornar a casa del savi i li van dir: savi, si la utopia és com l’horitzó, vol dir que mai l’arribarem a trobar? Hem caminat molt darrere de l’horitzó i cada cop que estàvem a punt de tocar-lo s’allunyava. El savi va obrir els ulls després d’haver escoltat als seus deixebles i els hi va dir: molt bé deixebles, la utopia és com l’horitzó quan et sembla que la tens has de seguir avançant. Un deixeble, nerviós, el va interrompre dient: però aleshores? de que et serveix si mai l’arribes a tocar? El savi amorosament li va contestar: et serveix i molt... ET CONVIDA A CAMINAR!

Gràcies utopia per no deixar que perdem de vista la realitat!Un últim desig: Continuem caminant cap al nostre horitzó!

IMPROVING

EL MÓN EN 50 ANYS

2008-01-14T13:32:00.000Z

És inevitable pels que som pares pensar en el planeta en que hauran de viure els nostres fills i nets: seran certs tots els mals presagis amb els que ens bombardegen els mitjans de comunicació? O tindrà raó el cosí del Rajoy que diu que no n’hi ha per tan?.

Independentment de si el canvi climàtic serà tan contundent i imminent com diuen, és de sentit comú educar els nostres fills amb respecte pel planeta amb el que vivim, no cal dir res més sobre això.

El que volem destacar avui però és que sembla que la humanitat s’hagi rodejat d’un pessimisme total pel futur del planeta i això no és positiu per als nostres fills. No paro de sentir de molts adults frases dirigides als nens com ara “ui ja veuràs quan siguis gran”, “ja veuràs quan et casis”, “ja veuràs quan hagis de pagar-t’ho tu”, “ja veuràs quan et toqui treballar”, etc.

Amb aquest panorama que pintem constantment als nostres fills, desprès ens sorprèn que no marxin de casa fins passats els 30 o que costi tan que es comprometin en res?

Els adults som els seus referents i per tan animar-los a combatre les dificultats en positiu és la nostra responsabilitat. Així que per començar us invitem a compartir aquest video amb els vostres fills. Així s’imaginen en positiu el futur alguns dels millors científics del món. Un vídeo que invita a il·lusionar-se en el futur...

http://www.realscreen.com/screeningroom/20070401/update.html

IMPROVING

COM MOURIES LA MUNTANYA DE MONTSERRAT?

2008-01-11T12:46:00.000Z

Si preguntem en una classe de nens de 4 anys qui se sent creatiu, la gran majoria de nens aixecaran la mà il•lusionats. Si fem la mateixa pregunta en nens de 14 anys, hi haurà pocs braços en alt i més aviat temorosos.

Aquí es demostra que hi ha alguna cosa que tots plegats estem fent malament.

No se si fomentar la creativitat ens els nostres fills ha de ser alguna cosa que s’ensenyi a les escoles, però com a pares hauríem de ser conscients d’aquesta realitat i amb esforç tractar d’alimentar aquesta actitud vital de vida que tots hauríem de perseguir.

Us recomanem avui un llibre “re-think: how to think differently” de Nigel Barlow sobre aquest tema i una idea creativa en forma de joc: pregunteu als vostres fills com s’ho farien per moure la montanya de Montserrat i posar-la al costat del mar?

Dir-vos que aquesta és una de les preguntes que es fan a la entrevista de treball als candidats que opten per treballar a Microsoft, utilitzant en aquest cas la Muntanya Fiji (How would you move Mount Fiji?).

Evident no es valora tan que la resposta sigui correcte o factible sinó la creativitat i imaginació en la mateixa.

IMPROVING

LA VIDA D´UN MESTRE

2007-12-02T20:13:00.000Z

Us proposem la lectura d’ un llibre molt especial, recomanat per a tots aquells que pensen que la professió de mestre és diferent a la de ser professor.

El llibre es titula “ El professor” i està escrit per Frank McCourt autor també del best seller de “Les Cendres d’ Àngela”.

Amb un estil directe i irònic i d’ una gran senzillesa narra la història d´un inmigrant d´origen irlandès que treballa per a guayar-se l´atenció i el respecte d´uns joves adolescents de New York. La recomanació de la lectura va dirigida especialment per a tots aquells i aquelles que creuen que el ser mestre és un dels oficis més merevellosos i apassionants que hi ha al món.

IMPROVING

EDUCAR EN VALORS

2007-11-11T22:06:00.000Z

Sovint sentim que es diu que la joventut que creix avui en dia ho fa sense valors i el que cal és que pares i escola treballin conjuntament per inculcar-los valors bàsics com ara: la tolerància, la cultura de l’esforç o la paciència. No direm que no hi estem d’acord, ni molt menys, però cal admetre que com a pare a vegades ens genera certa angoixa.

Ens expliquem, com a persones que vivim en societat se’ns diu que hem de ser tolerants; però sorgeix la pregunta: hem de ser tolerants amb una persona que condueix beguda arriscant no sols la seva vida sinó la dels altres? O hem de ser tolerants amb una mare que escridassa violentament als seus fills en mig del carrer?

Un altre exemple, ensenyar als nostres fills el valor de l’esforç. En un món on la majoria de nens ho tenen quasi bé tot “ipso facto”, els hem d’ensenyar a esforçar-se per aconseguir les coses. Totalment d’acord, però en el competitiu món laboral no volem algú que s’esforci molt sinó que solucioni el problema. Diuen “és un bon home, veus que s’esforça molt”. I penses “no, si ja ho veus que s’esforça però és que a trigat tres dies en arreglar una fuita d’aigua...”.

En resum, eduquem en valors però com tot a la vida fem-ho amb sentit comú. Molta sort i molts ànims, com sempre.

IMPROVING

PETIT EXPLORADOR

2007-11-08T20:31:00.000Z

Petit Explorador ( www.petitexplorador.com ) és un portal orientat a donar a les famílies recolzament en l'educació i en el lleure dels seus fills.

Està dividida en 5 grans blocs:

1. AGENDA: Esdeveniments culturals, actes populars...
2. ACTIVITATS: Atraccions, parcs...
3. SORTIDES: Excursions, en grup, arreu del món...
4. LOCALS: Allotjaments, restaurants...
5. BOTIGA: Llibres, pel·lícules...

La informació continguda en la web pretén oferir a les famílies una alternativa d'oci i lleure de qualitat. Les propostes del Petit Explorador pretenen orientar a les famílies a l'hora de triar l'opció que més els convingui en l’educació al lleure.

"Digues-me i ho oblido,
ensenya'm i ho recordo,
involucra'm i ho aprenc"

Benjamin Franklin

IMPROVING

IMPROVING A TOT GAS!

2007-11-01T21:13:00.000Z

Improving psicopedagogia ha tornat a obrir les seves portes després de l´aturada estiuenca. El centre continua oferint orientació a les famílies, reeducacions per a nens i joves per atendre les dificultats d´aprenentatge, logopèdia, diagnòstics psicopedagògics, assessorament a diferents professionals del món de l´educació, etc.

Una novetat per aquest any és la col.laboració amb el Col.legi Internacional del Pirineu a Andorra amb el seu departament d´orientació per tal de treballar i assessorar a la psicòloga del centre i a la resta de professionals que treballen en ella afavorint l´ atenció personalitzada i el seguiment de tots els seus alumnes així com l´assessorament dirigit al grup d´educadors de l´internat del mateix centre.

Per qualsevol consulta o suggeriment l´horari d´atenció del gabinet Improving Psicopedagogia és de 9:00 a 20:30 de dilluns a dijous i divendres de 9:00- a 15:00. Us esperem!

IMPROVING

PENSAMENT PREOPERACIONAL

2007-10-21T20:15:00.000Z

El vídeo

http://www.youtube.com/watch?v=ORH-8VmlQIY

presenta una sèrie d'exemples sobre el pensament preoperacional dels nens, el que precedeix la capacitat de que aquests puguin realitzar operacions.

IMPROVNG

TEMPS D'ESPERA EN ELS AEROPORTS

2007-10-15T19:38:00.000Z

“Estem en un aeroport, en la sala d’espera, arriba una família i n’ocupa set seients, ells únicament són cinc, els pares i tres fills, però semblen 33.

És aquell tipus de família que quan viatgen amb nens munten un campament: xuxes, xocolata, ninos… i la play pels nens. El més sorprenent arriba quan la mare se n’adona que el nen petit s’ha fet les “cacones” a sobre y sense que ella deixi de jugar l’estira al terra i davant de tothom la canvia. Un cop canviada segueix jugant de forma ininterrompuda en el món virtual.

Me n’adono que l’ordre de prioritats educatives d’aquells pares és misteriós. Com potser que un nen tingui tant domini de les maquines i no pugui controlar els seus esfínters. Sens dubte sembla una conseqüència directa d’uns pares que no consideren que l’ocupació excessiva de l’espai és de mala educació i que a una certa edat cal que els nens sàpiguen activar correctament els seus mecanismes d’autocontrol. “

Després de viure aquesta experiència me n’adono de la importància de la bona educació, en un temps on el ser ben educats sembla que no estigui de moda per això convido a la lectura del llibre “Bien educados” de Salvador Cardús (www.salvadorcardus.com). La crítica a la pedagogia basada en l’espontaneïtat i la motivació ens pot portar a reflexions pràctiques i constructives.

Bona lectura.

IMPROVING

La Generación Einstein

2007-09-27T07:04:00.000Z

Desprès de la coneguda generació X arriba el que alguns ja anomenen la generació Einstein (nascuts del 1.988 endavant). Segons Jeron Boschman, padrí de la idea i autor del llibre “Generació Einstein”, és la generació que transformarà el futur de manera massiva.

Aquests joves estan trucant a la porta del món professional. Son joves que han nascut en un mon informatitzat i per tan estan connectats les 24 hores al dia. Son més intuïtius perquè fan servir els dos hemisferis, no sols l’esquerra com la majoria de professionals actuals i son per sobre de tot terriblement pràctics. Segons l’autor transformaran el futur, estem preparats?

En resum un llibre interessant i recomanable per saber i conèixer la gent jove que ve darrera nostre.

Link, llibre i empresa:
http://www.keesie.es/generatie_einstein.asp
Jeron Boschman Director creativo de la agencia de comunicación holandesa Keesie, especializada en target infantil y juvenil.

EL REI DE LA CASA

2007-09-16T20:45:00.000Z

Al Palau de la Virreina fan l'exposició EL REI DE LA CASA, ADULTS ALS DEU, NENS ALS QUARANTA. Consisteix en un passeig per les diferents visions que han existit de la infància al llarg de tota la història. Parteix de la ideia que la percepció que es té avui del nen és el resultat d'una llarga evolució i maduració des d'èpoques ancestrals.

Aquesta visió la donen diferents especialistes i artistes, oferint al visitant un passeig per diferentes concepcions de la infància que no el deixaran indiferent.

IMPROVING

CADA COSA AL SEU TEMPS

2007-09-02T20:06:00.000Z

A vegades volem accelerar el desenvolupament dels nostres nens fent-los aprendre abans d'hora certes habilitats com llegir o escriure. Sentim a parlar d'estimulació precoç o atenció temprana, comuntment aplicada a nens que presenten certs retards o organismes disminuïts. Però la pregunta és si és adequat aplicar aquests programes a nens que disfruten d'un desenvolupament normal.

Estudis del desenvolupament del nen parlen que la maduració es produeix gràcies a cicles formats per una retroalimentació d'experiències externes amb un creixement intern, estructural. Certes funcions i capacitats del nen es van activant a mesura que la combinació del seu nivell evolutiu amb l'experiència adquirida és assimilada per a passar a un grau superior. Intentar activar les funcions abans d'hora pot provocar que, no estant el nen preparat per a incorporar-les, es fracassi i es produeixi un retard que de forma natural no s'hauria produït. Expressat amb paraules del Psicòleg Adolf Perinat, és inútil aplicar certs programes d'activació abans que les capacitats estructurals estiguin apunt.

Es pot resumir amb l'afirmació de que fent "cada cosa al seu temps" els resultats són molt més efectius.

IMPROVING

ELS PALLASSOS DE LA TELE

2007-08-28T19:56:00.000Z

Diuen els nostres avis que els nens d’avui son molt diferents. La gent gran acostuma a tenir raó i possiblement el que fan els nens d’avui en dia poc té a veure amb el que feien els nens de fa trenta anys.

Un petit exemple, avui els nens poden veure els “pallassos de la tele” per youtube quan volen i abans sols ho podíem veure per un únic canal de televisió a l’hora en punt. Així doncs, els temps han canviat però els nens no, i si no feu la prova amb aquest vídeo i els vostres fills, ja veureu com no trigaran en cantar-ne les cançons...(i recordareu allò que tots cantàvem).

IMPROVING

RELACIONS FAMILIARS EN ENTORNS LABORALS

2007-08-27T14:04:00.000Z

Les relacions entre pares i fills no son mai un camí planer, sinó que és “llei de vida” que hi hagin corbes, pujades i baixades. Com afrontar-les és un repte engrescador però sovint complexe. Si a aquest fet, hi sumem les famílies en que pares i fills treballen en la mateixa empresa i per tan tenen a més a més una relació professional, podem dir que la complexitat incrementa enormement.

La prestigiosa universitat americana de Harvard ha publicat recentment un article en el que com és habitual en la cultura americans simplifica la problemàtica en 5 consells claus per millorar les relacions familiars en entorns laborals. L’article centra la problemàtica en el moment de tenir que negociar amb d’altres membres de la família aspectes professionals. De totes maneres, com que ser pare suposa negociar sovint amb els fills els consells us poden servir.

Trobareu l’article complert clicant aquí.

Per als que no domineu l’anglès us en resumim les idees claus:

1-. Analitzar l’entorn on negociem: Negociar en un entorn adequat (el dinar familiar en diumenge no ho és!!) i donant veu a tots els membres de la família que tenen dret a participar-hi. Decisions negociades i presses en família enforteixen les relacions familiars i faciliten la comunicació i el diàleg.

2-. No intentar derrotar a l’altre: Guanyar en la negociació no vol dir que l’altre hagi de sentir-se derrotat, ben al contrari, les millors negociacions son aquelles que donen resultats satisfactoris per ambdues parts.

3. Entendre els interessos i motivacions dels altres. Com millor entenguem les motivacions dels nostres fills, germans o tiets millor sabrem avançar cap a un escenari positiu en que les dos parts hi surtin guanyant.

4. Evitar negociar un únic tema: Identifiquem i negociem diversos temes simultàniament. El valor es crea en les negociacions quan cada part aconsegueix allò que més valor té per ell. Per a que això passi la millor eina es negociar diversos temes.

5. Negociar interessos, no posicions. No ens hem d’imposar per aspectes de relació familiar (sóc el pare i per tan en aquesta empresa es fa el que jo dic) ni accionarial, sinó per arguments tècnics i professionals.

IMPROVING

COSES D'INTERNET

2007-07-30T12:56:00.000Z

Copiem un mail que corre per internet que no sabem si és real o no, però sigui com sigui és molt divertit.

Este es un e-mail que ha sido escrito por un profesor de la E.S.O. Consta de una serie de preguntas de examen y las correspondientesrespuestas de los alumnos.

LO MEJOR DE TODO... LOS COMENTARIOS DELPROFESOR escritos entre paréntesis...

¿Cuántos continentes hay?
Unos 150, aunque no he estado en todos. Conozco el de Majadahonda yAlcobendas. De todas formas ahora se llaman Carrefour.(uffff)

¿Qué tipos de ganado existen? Ovino, bovino y guarrino (Sí, y cerdino y puerquino...)

¿Qué capacidad pulmonar media tiene el hombre? Unos cinco mil litros. (Este debía ser familiar del lobo que tiró las casas de los 3 cerditos)

¿Quién fundó Atenas? Atenas fue fundada por César octavo a gusto. (Cágate lorito...)

El Barroco: Estilo de cosas hechas de barro. (Como su propio nombre indica)

Lenguas vernáculas: Las que se hablan en las tabernas. (Aaah, por eso no me entero de lo que hablan cuando voy a una taberna,yo creía que era por el jaleo, pero resulta que se trata de un idiomanuevo)

¿Derivados de la leche? La vaca. (Si, la vaca deriva de la leche del toro)

Estimulantes del sistema nervioso: El café, el tabaco y las mujeres. (Joder chaval, lo has clavao, y es que las mujeres te sacan de tus casillas...)

Alfarero:El que tiene un farol. (Farolero: el que hace cosas de barro, o cosas barrocas)

Marsupiales: Los animales que llevan las tetas en una bolsa. (Estos marsupiales son unos degenerados)

Polígono: Hombre con muchas mujeres. (Pentágono 5 mujeres, Hexágono 6... y así sucesivamente)

Comentar algo del 2 de mayo: ¿De que año?. (Ahí, vacilando, que te los sabes todos desde 1576)

Coleccionistas de sellos: Sifilíticos. (A saber por donde se meten los sellos los muy depravados, esos y losque coleccionan mariposas... los peores)

Ave Cesar morituri te salutant: Las aves de Cesar murieron por falta de salud. (Estos gladiadores, ya decía yo que parecían algo mariquitas)

Cogito, ergo sum: Le cogí lo suyo. (¿Y lo tenia grande?)

Ecosistemas: La tundra y la gaita. (No te olvides de las castañuelas)

Derivados de la leche: El arroz con leche. (Derivados del arroz, la leche con arroz)

Sujeto de la frase (elíptico): Epiléptico. (Y el pronombre tenía el parkinson)

El arte griego: Hacían botijos. (Siglos de Arte resumidos en una puta frase)

Países que forman el Benelux: Bélgica, Luxemburgo y Neardental. (Hombre,los holandeses tienen cara de simios pero no tanto)

Cita organismos internacionales: La OJE, "Boyes Caos", USA, USS y UNI, Policía, bomberos, Socorristas ycruz roja, La ITT y la olimpiada de México, FIFA, UEFA, EU, NASA yURSS. (Los "Boyes Caos" es que son universales)

Pediatra: Medico de pies. (Convencido toda la vida que eran pederastas y no pediatras)

Trabajo y energía: Trabajo es si cogemos una silla y la ponemos en otro sitio, energía escuando la silla se levanta sola. (Y fuerza es cuando se rompe la silla)

Quevedo: Era cojo, pero de un solo pie. (Bufff, menos mal que nos lo has aclarado)

Un gusano que no sea la lombriz de tierra: La lombriz de mar. (Si es que se lo han puesto a huevo)

Un marsupial: El chimpancé. (Si, pero no cualquiera, solo los que llevan las tetas en una bolsa)

El oído interno: Consta de utrículo y dráculo.(Contra la ignorancia... imaginación)

¿Conoces algún vegetal sin flores? Conozco. (Y como me vuelvas a preguntar algo te parto la cara)

Moluscos: Son esos animales que se ven en los bares, por ejemplo el cangrejo. (Y los calamares, que crecen en bocadillos)

Ejemplo de reptil: La serpiente "Putón" (Si es que las visten como guarras)

Monotremas:Son mamíferos de forma humana, y son los monos. (Que quede claro)

Reptiles: Son animales que se disuelven en el agua. Un reptil peligroso de España es el cocodrilo.(Al lado de mi casa hay una charca con mazo de cocodrilos, plagaditosestamos en España oye. Y sí, los cabrones se disuelven como aspirinas)

Volcanes: En Mallorca está el Teide. El agua de mar se solidifica y sale por el cráter. (Si, ese que esta al lado de los Pirineos. Salen hasta pulpos en las erupciones)

Terremotos: Son movimientos bruscos que se tragan a las personas. (No me gustaría encontrarme por la calle con un movimiento brusco de sos)

Arterias: Son unos tubitos de plástico flexibles.(Yo ya nací con marcapasos y todo)

Mahoma: Nació en La Meca a los cinco años. (Ni te imaginas lo mal que lo pasó su madre al dar a luz, menudocabezón tenía a los 5 años)

Fósiles: Son unos señores muy antiguos...(En una excavación encontraron a un abuelo con boina solidificado)Son animales que se extraen de los grandes museos, como el de Madrid.(Si es que plantas un fósil y crecen en cualquier sitio)

¿Qué es una Encíclica? Es un buque de hierro que flota en el mar. (Es como el Papamóvil pero en barco)

Animales polares: Son la Osa mayor y la Osa menor.(No te olvides de la constelación de Orión, menudo bicharraco)

El sexto mandamiento: No fornicarás a tu padre y a tu madre. (Jodida iglesia, siempre amargando a la gente)

Un cuadro de Velázquez: Las Mellizas(¡¡ !!)

Minerales: Son animales sin vida. (Es verdad, ni se mueven ni nada, son de aburridos estos animales...)

Qué es la hipotenusa: Lo que está entre los dos paletos. (Si, entre el cenutrio y el pardillo)

Dónde fue bautizado Jesucristo: En Río Janeiro. (Con Ronaldinho y Romario, menuda fiesta se pegaron)

Napoleón: Está enterrado en "Los Paralíticos", en París. (Debe ser por lo de la mano tonta que tenía)

Geografía: En Holanda, de cada cuatro habitantes, uno es una vaca. (Las vacas hasta cotizan en la seguridad social, están muy avanzados)

Religión: Caín mató a Abel con una molleja de burro. (Le costó, pero al final lo consiguió)

El cerebelo: Es el fruto del cerebro. (Como mejor está es en zumo)

Felipe II:Nació por poderes en Valladolid.(Por no decir por cojones)

Quién inventó el pararrayos: Frankenstein. (Realidad y ficción ¿qué diferencia hay?)

Insectos: El paludismo es producido por la mosca "SS". (Jodidas moscas nazis)

¿Qué significa leucocito? Como su nombre indica Leu significa animal, y cocito, pequeño.(Obviamente, hay que ser tonto para no darse cuenta)

Partes del tronco: Ombligo, cintura y tetilla. (La tetilla es un órgano vital para el ser humano)

Anfibios: De los huevos de rana salen unas larvas llamadas cachalotes. (Mmmmh, cachalotes en las charcas... interesante)

¿Quién fue Anibal? Fue un jefe cartilaginoso. (¡¡ !!)

La conquista de Méjico:Fue realizada por dos extremeños: Menéndez y Pelayo.(¿O tal vez Ortega y Gasset?)

L'HOME SENTIENS

2007-07-25T20:56:00.000Z

(“El culte a l’emoció” Michel Lacroix)

En aquests mesos d’estiu on ens invaeix la temptació de viure tot amb excés on regna la “bulimia de sensacions” us convidem a prendre píldores per alentir el ritme de la nostra existència. Al llarg de la història de la humanitat ens hem trobat amb diferents tipus d’humans. En la societat medieval existia el cavaller coratjòs i cortés. En el renaixement apareix l’home de la cort, és una barreja harmoniosa de correcció, d’elegància, de virtú i fidelitat. Al segle XVII l’home honrat, al segle XVIII el filòsof il·lustrat i en el segle XIX l’empresari audaç, el “”burgès conqueridor”. En la nostra època individualista apareix l’home emocional, l’home sentiens.

L’home emocional vol gaudir del plaer d’existir, cal parar i eliminar les emocions superficials que ens porten a picotejar de tot i no aprofundir en res i fer lloc a les emocions procedents del nucli central de l’èsser. Cal donar-nos temps, alentir el ritme de la nostra existència. És en una atmosfera de lentitud on s’elaboren les emocions tranquil·les que penetren en l’ànima i l’engrandeixen. La lentitud eixampla l´espai que hi ha entre el passat i el futur. Dóna volum al present. Ens dóna la possibilitat d´estar més present en el món i una presència més gran en el present. Que aquest estiu treiem profit de les suaus emocions del present.

IMPROVING

¡TANCAT PER VACANCES!

2007-07-23T11:08:00.000Z

El més de juliol arriba al seu final i ell ens porta molt amigablement les vacances d´estiu. Improving Psicopadagogia tanca les seves portes d´aquí a pocs dies fins el 3 de setembre. Iniciarem el curs amb el monogàfic “Posa´t les piles”; curs d´una hora diària de duració que ens ajudarà a aterrar dels dies de vacances i començar a escalfar motors pel curs 07-08 . El curs està adreçat a nens de Parvulari, Primària i Secundària.

¡Molt bones vacances!

IMPROVING

OBRA CIVIL

2007-07-01T17:10:00.000Z

Quan anem amb els nostres fills a la platja molt sovint juguem a fer castells de sorra. Amb ajuda dels cubells construim torres que unim amb murs de sorra per conseguir una fortalesa d'allò més original.

Una variant més participativa consisteix en fer obres civils, per exemple canals, amb muntanyes, ponts, preses, túnels, bifurcacions, rampes, etc. Un cop feta la infraestructura bàsica els nens s'engresquen a posar-la en servei i ampliar-la, tirant-hi aigua i experimentant com es comporta l'invent sota tot tipus de situacions, fins i tot desaltres naturals. El sorprenent és com el joc els fa directors i actors i l'activitat s'allarga cap a camins insospitats. Ara que ve l'estiu us animem a que experimenteu construint rius a la platja, una experiència que als més petits no els deixarà indiferents.

IMPROVING

EL SISTEMA EDUCATIU FINLANDÈS

2007-06-27T19:40:00.000Z

El sistema educatiu finlandès és reconegut arreu del món per dotar als seus joves i adults de les millors capacitats, habilitats i coneixements. L'Informe PISA així ho demostra, amb indicadors comparatius que certifiquen uns resultats en matèria d'educació notablement superiors als d'altres països del món, com són en matèries bàsiques com la comprensió lectora, matemàtiques o ciències.

No obstant, quines són les claus d'aquest sistema? què el fa diferent i millor? quines avantatges té? Com és que l'escolarització obligatòria comença als 6 anys? Com és que Finlàndia considera que la formació ha d'anar més enllà de la fase escolar i universitària? Com es pot millorar el sistema educatiu català incorporant-hi pràctiques del finlandès?

L'informe El sistema educatiu finlandès vist des de Finlàndia. Breus apunts sobre el sistema finlandès i català, el·laborat pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya intenta desvetllar algunes d'aquestes preguntes.

Millorar l'educació i formació dels nostres països és un repte en el que tots hi tenim molt a aportar, i accedir a experiències exitoses per a analitzar-ne les singularitats i trobar la forma d'incorporar-les als nostres sitemes educatius facilitarà el camí cap a l'exel·lència. Avui Finlàndia és un referent a tenir en compte, i sembla que la Generalitat així ho considera.

IMPROVING

MARINVA

2007-06-24T22:37:00.000Z

Quan pensem en consultoria normalment ens ve al cap un servei d'anàlisi estratègica o operativa orientat a grans empreses. No obstant el veritable consultor és aquell que aporta valor en alguna matèria en la que és especialista, i ajuda a que el client assoleixi amb major garanties i qualitat l'objectiu que se li presenta. Hem descobert Marinva, una consultoria focalitzada en tot el que tingui a veure amb el joc, des de la creació dels més simples amb objectius molt específics, fins a desenvolupament de programes més ambiciosos orientats a grans esdeveniments o organitzacions. Us recomanem un passeig per la seva web, en la que sorprèn la diversitat de camps relacionats amb el joc en el que desenvolupen el seu negoci.

IMPROVING

DONALD I LES MATEMÀTIQUES

2007-06-22T14:47:00.000Z

Durant l'època daurada del 'Pato Donald', Walt Disney va gravar una pel·lícula que l'endinsava al món de les matemàtiques, vistes des d'una perspectiva històrica, lúdica i pràctica. Amb el mig-metratge (27') de 'Donald en el país de las matemáticas' els nens poden disfrutar d'una altre perspectiva a la que estan habituats, a més de veure la relació que hi ha entre les matemàtiques i coses que els són tan comunes com la música, els esports, la natura o l'espai.

IMPROVING

UNA VIDA PER A LA MÚSICA

2007-06-20T20:09:00.000Z

Els nens tenen el màgic do de sorprende'ns sovint i pares i mestres tenimla sort de gaudir-ne enorment quan es produeixen aquests grans moments. Enspoden sorprendre amb un comentari enginyós, pot ser un gest valent o amable o sencillament una mirada. Amb l'edat la capacitat de sorprendre es vaperdent tot i que la vida sempre et guarda moments extraordinaris comaquests...

Paul sings Nessun Dorma

El video és en anglès però la música és internacional i les expressions del públic, del jurat i del cantant son prou clares. Per situar-vos és un programa d'aquests que agafen gent del carrer per a convertir-los enestrelles. Aquesta es la primera prova que feia i l'expressió del juratquan un personatge vestit de forma humil et diu que cantará opera es de"Uff!!!".

Com a curiostat dir-vos que aquest noi ha passat de ser venedor de mòbils a tenir per davant una carrera musical extraordinària. Com ell confesava sempre ha estat un home sencill i introvertit, pero que gràcies al seu millor amic, la veu, ha sobreviscut a tots els entrebancs de la vida i hapogut fer, finalment, el que més li agrada: cantar opera.

Un video molt emocionant i que mirant-lo amb els fills es pot transmetre que la musica pot ser extraordinaria i alhora sorprenent....

Educant els nens per al món que ve, però quin mon ve?

2007-06-17T14:01:00.000Z

Amb franquesa, ho tenim difícil. Tan mestres com pares estem obligats a intentar educar als nostres fills per a que estiguin preparats per al món que es trobaran quan siguin grans, el problema és que no tenim ni idea quin món es trobaran.

I no ens referim únicament a si hi haurà un món a on viure (canvi climàtic, terrorisme, pobresa,...), sinó a coses tan senzilles com per exemple els idiomes. Aquest es un tema de profund mal de cap tan per pares com pels que tenen responsabilitats sobre el sistema educatiu. Que si més hores de català, que si castellà, que l’anglès és la llengua que cal potenciar i fins i tot n’hi ha que apunten als seus fills a classes de xines ja que convençuts diuen “és la llengua del futur”.

Fa poc sentia una conversa entre dos vells amics retrobats en un tren destí a Terrassa:
- I a que et dediques ara?
- Doncs m’he jubilat i com que tinc temps em dedico aprendre l’alemany
- Ay caram, alemany ni mes ni menys, i perquè alemany?
- Es molt senzill, tinc una filla vivint a Hamburg i l’altre a Berlin, o aprenc alemany o em serà impossible fer d’avi dels meus nets...
No puc evitar preguntar-me si a mi en tocarà aprendre el xines el dia que els meus fills em facin avi. També pot ser que aleshores ja no quedi món per viure o potser hauran inventat un aparell petitó que implantat al cervell permetrà traduir i entendre’t en tots els idiomes. En resum, a l’espera d’aquest aparell màgic, aprenguem idiomes (com més millor) per que segur que ens faran més bé que mal en un futur desconegut.

IMPROVING

L'EXAMEN DE MATEMÀTIQUES

2007-06-13T20:24:00.000Z

A vegades les respostes que els alumnes donen als examens són molt enginyoses, especialment quan es tracta de matemàtiques. En presentem algunes que circulen per la xarxa, força originals.

Tot i posar-los mala nota, ens imaginem que els professors varen passar una estona divertida mentre corregien.

IMPROVING

MENSA

2007-06-09T13:24:00.000Z

Formar un cuadrado mágico de 4x4, colocando en cada casilla del cuadrado un número de 4 cifras que esté formado sólo por cincos y/o sietes.

Aquest és un dels moltíssims problemes d'alta dificultat (***) que es poden trobar a la pàgina de Jocs d'Ingeni de la web de Mensa Espanya.

Si ho heu intentat i no heu trobat la solució, la podeu trobar pitjant aquí.

Mensa és una organització internacional que agrupa aquelles persones que tenen un coeficinent d'intel·ligència superior al del 98% de la població. És a dir, aquells que són superdotats. A més de nombrosos problemes de caire analític també publiquen les seves investigacions psicològiques respecte el col·lectiu que representen.

Per a entrar-hi s'han de superar una sèrie de testos presencials, però si vols tantejar les teves possibilitats ho pots fer amb el seu 'test orientativo' de la seva web.

T'animes a provar-ho?

IMPROVING

SKIMMING

2007-06-07T20:47:00.000Z

¿Qué es el skimming? ¿Se trata de algún deporte de riesgo hasta ahora desconocido? ¿O acaso es un nuevo juego del parque de atracciones? Nada de eso. Skimming es el nombre dado por los norteamericanos a una técnica especializada en mejorar la velocidad lectora.

Literalmente, skimming se refiere a la acción de quitar la nata o crema de la leche. Aplicada a las técnicas de lectura, es aquella que permite al lector reducir el número de palabras sin que afecte a la comprensión del texto. Se trata, por tanto, de captar la totalidad de las ideas del texto, sin reducirnos a las ideas principales o a las secundarias.En síntesis, consiste en algo parecido a hacer un telegrama de la totalidad del texto. El modo corriente de hablar y escribir incluye una serie de expresiones sin las cuales las leyes gramaticales serían completamente inútiles. Sin embargo, a la hora de descifrar su sentido podemos prescindir de ellas sin modificar un ápice las ideas expresadas.

Las claves del skimming son:

Consiste en posar la vista por todas las palabras pero interiorizando sólo aquellas que afectan al significado de la idea.
Su aplicación supone una gran reducción del esfuerzo y de la fatiga mental y visual.
Se cree que un 50% de las palabras forman parte de la “nata” del texto. Sobre ellas hay que aplicar el skimming.
El entrenamiento y la constancia nos abrirán las puertas de esta habilidad.

A continuación, te proponemos un texto de ejemplo sobre el que aplicaremos el skimming.

Las vanguardias fueron movimientos que tenían como objetivo romper con las formas artísticas tradicionales y renovar la literatura con nuevas formas de expresión. La importancia de estos movimientos está más en lo que ayudaron a destruir y en su influencia en movimientos posteriores que en lo que realmente crearon. Los movimientos estéticos que se pueden incluir bajo este epígrafe se sucedieron rápidamente entre 1909 y 1930 y afectaron a todas las artes.

(L. Gómez Torrego, P. Navarro Gómez, Enrique Páez. Mester Lengua y literatura. Ediciones SM)

Sin temor a olvidarnos ningún aspecto fundamental, este escrito podría quedar reducido de la siguiente forma:

Las vanguardias movimientos objetivo romper formas tradicionales renovar literatura. Importancia está en destruir y en influencia que lo que crearon. Se sucedieron rápidamente entre 1909 y 1930 afectaron todas artes.

Así, un escrito de 72 palabras ha quedado reducido a 30 sin afectar al pensamiento del autor. ¿Qué? ¿Te animas a practicar este verano esta fantástica técnica?

IMPROVING

PIRULETAS DE FILOSOFIA

2007-06-04T15:25:00.000Z

Fer llegir als més menuts no sempre és una tasca fàcil. Són moltes les editorials que estan apostant per oferir al públic infantil històries que els portin a la reflexió i a donar un pas endavant.

Una d´aquestes editorials és SM. Té una col.lecció de llibres molt interessant titulada 'Piruletas de Filosofía' per fer pensar als més menuts.

Presentem la descripció feta per la mateixa editorial que els i alguns dels seus títols.

Piruletas de Filosofía es una colección de libros claros, directos y divertidos, que acercan a los niños a las grandes preguntas de la existencia. Parte de la idea de que todos los niños son capaces de reflexionar e indagar acerca de estas cuestiones.Es responsabilidad de padres y educadores guiarles a través de estos interrogantes.Basándose en pequeñas historietas extraídas de la vida cotidiana, PIRULETAS DE FILOSOFÍA hace un planteamiento más general y ayuda al niño a crearse un criterio propio acerca de todas estas cuestiones universales.Junto al texto se encuentran las ilustraciones, que aportan un toque humorístico, irónico y divertido.La vida y la muerte, la guerra y la paz, el bien y el mal, los chicos y las chicas, la justicia y la injusticia... Estos son algunos de los temas que se abordan, de forma rigurosa, en nuestra colección: cada libro trata un tema y su contrario, profundizando en la ambivalencia de los hechos y las cosas.

Alguns títols de la col·lecció són els següents:

Per què privar als més petits del meravellós plaer de pensar?

IMPROVING

MALA MEMÒRIA, UN BON SENYAL

2007-05-30T19:52:00.000Z

The Economist va publicar el passat desembre un número especial sobre el cervell en el que un dels articles desenvolupava el tema de la memòria, o més ben dit, les virtuts de la mala memòria. Donat que l'accés a l'article està restringit a subscriptors, recomanem la lectura del resum que apareix al blog 'reguebarrufet.org' titulat 'Tenir mala memòria és un bon senyal'.

IMPROVING

SUBSCRIU-TE

2007-05-29T21:48:00.001Z

Des d'avui ja et pots subscriure al blog d'IMPROVING. És molt senzill, només has d'introduir el teu correu electrònic a l'espai de la barra lateral i seguir els passos per a registrar-te.

Cada vegada que es publiqui un nou article, comentari, opinió o recomanació la rebràs automàticament mitjançant un missatge automàtic al correu.

IMPROVING

MODELS DELS NOTRES FILLS: per una ciutat més sostenible!

2007-05-20T19:53:00.000Z

L´Ajuntament de Barcelona ens dóna l´oportunitat de ser models “sostenibles” pels nostres fills i filles. Des de fa pocs dies existeix un nou transport públic amb bicicleta. És un nou servei senzill, pràctic i sostenible que es pot utilitzar pels trajectes per la ciutat.
El servei és operatiu els 365 dies de l'any amb un horari bastant flexible.
El bicing ens permetrà cobrir els petits trajectes diaris que realitzem dins de la ciutat amb agilitat i llibertat. Què millor que anar a buscar una bici i recórrer la nostra esplèndida ciutat d´una forma tant sana? Els nostres fills i filles sabran que el seu pare o la seva mare “van en bici a la feina” i és segur que quan siguin adolescents i adults arribin a emitar el nostre mètode.Per més infomació existeix una pàgina web bastant complerta sobre el tema: www.bicing.com

IMPROVING

L’ADOLESCENT, LA NOVA FIGURA DEL FEIXISME

2007-05-14T10:52:00.000Z

(Aquest article són reflexions estretes d’una article d’en Rafael Argullol, escriptor i filòsof. )

A excepció d’alguns pocs fanàtics que gairebé ni saben a què es refereixen quan la fan servir, feixisme és una paraula insultant usada per uns i altres per tirar-se-la pel cap.
Sovint és també sinònim de barbàrie.
Si el feixisme és una manera de qualificar l’actual barbàrie, vol dir que no podem tenim gaire dubtes que el perill existeix. D’on prové? Només molt indirectament de les grans doctrines que prometien als humans un món feliç a través de la superioritat d’una raça, d’una classe social o d’un Estat. A la nostra barbàrie contemporània no li agraden les grans doctrines perquè el vertigen depredador ni tan sols admet l’enunciació de paraules i, molt menys encara, d’idees. El nostre és el feixisme de la possessió immediata. La seva doctrina és tàcita, silenciosa, aclaparadora: volem això i allò, i ho volem ara mateix perquè és el botí de guerra que la vida ens ha atorgat.

La figura preferida del nou feixisme és l’Adolescent, un protagonista que es caracteritza i és caracteritzat per la seva incapacitat permanent de dibuixar la seva pròpia geografia vital. Per a aquest heroi del nostre temps, l’únic que val és la possessió immediata. Quan no pot assolir-la es sumeix en un estat de letargia o d’abúlia.

El bàrbar parla el llenguatge que poden comprendre els bàrbars: compra, posseeix, per què hauries de deixar de fer-ho si tot és per a tu, sense gairebé cap esforç i per a la teva eterna felicitat? I perquè aquest llenguatge de la feliç depredació arribi a tots els racons, tenim la més imponent fàbrica de la mentida bonica, la publicitat, la nostra única religió universal de debò.

La felicitat és la propietat. Un vell lema de totes les èpoques que el bàrbar de la nostra escolta accelerat: posseeix de pressa. Ràpid, ràpid, fast food en tots els sentits.

La lògica del desig exigeix temps, apostar, la responsabilitat d’elegir, la descoberta de sensacions i pensaments. Però l’Adolescent té pànic de tots aquests reptes i opta inevitablement per consumir allò que es posa d’immediat a l’abast de la mà sense necessitat de cap aventura. Pensant en ell s’han inventat grans categories que potser hem d’escriure també en majúscula: la Marxa, la Diversió, l’Espectacle. Quan la sínia s’atura, tot queda impregnat d’una insondable apatia.

Així que és possible que hi hagi entre nosaltres un feixisme nou, ben diferent de l’anterior, que ha madurat d’amagat? Què hem fet malament, si és que hem fet alguna cosa malament? Per on han entrat, els bàrbars? Sociòlegs i educadors han començat a explicar-se: ha faltat autoritat.

Està molt bé millorar l’educació futura dels cadells, però mentre els pares dels cadells continuïn atrapats pels focs fatus, la roda continuarà girant en la mateixa direcció. Es tracta, per tant, de ficar pals a la roda, i d’atrevir-se a desemmascarar alguna cosa d’aquella indústria de l’encanteri.
Els convidats al banquet de l’adolescència perpètua no deixaran d’exigir les seves dosis diàries de depredació mentre els continuïn mostrant que la velocitat en la rapinya és la cosa exemplar i desitjable. L’aspirant a bàrbar – abans d’arribar a ser un bàrbar consagrat – és informat que la salut d’un país depèn dels beneficis dels bancs o dels guanys de les immobiliàries, amb xifres tan fulminants com obscenes que, degudament decorades per les imatges publicitàries, són rebudes com una invitació personal a la captura ràpida del botí: fes com nosaltres, agafa-ho tot de pressa, que ningú te’n demanarà comptes. El mimetisme funciona a la perfecció. Posseeix, beneït, posseeix.

Si esperem que la millora de l’educació aturi la barbàrie ens podem trobar que ja no hi hagi temps per a la millora. Si creiem que els nous feixistes estan pel carrer apallissant pobres com a part del seu dret a divertir-se, encertarem una part del diagnòstic. Això no obstant, si volem donar un cop al cor de la barbàrie abans que no sigui massa tard, cal començar a actuar, sense espera, contra els inspiradors de la gran mentida moral de la nostra època: la vida entesa com un botí de guerra que cal arrabassar immediatament per un dret de conquesta. Que ningú no ens ha concedit.

IMPROVING

MOTIVANT ELS NENS

2007-05-06T15:59:00.000Z

En entorns professionals, en l’alta direcció de moltes empreses i en prestigioses escoles de negocis es parla sovint del tema de la motivació. Es diu que tenir empleats motivats és el camí de l’èxit de tot projecte empresarial i per tan les empreses i els seus directius, diguem, que ho intenten. Un bon exemple el tenim en aquest vídeo, en format satíric i humorístic, però segur que no tan allunyat de la realitat:

Anant a la realitat dels nostres fills: com ho hem de fer per tal de tenir-los motivats per a que llegeixin, estudiïn, es relacionin, aprenguin idiomes, natació, cuina, autodefensa, els principis de la física, i un llarg etc?

És evident que com a pares, juntament amb l’escola, tenim la responsabilitat de fer créixer i potenciar la llavor de la curiositat que tots els nens tenen donant-los suport, sent-ne referents i perquè no, sent imaginatius i creatius.

Així doncs podem ajudar-lo a fer els deures o podem ser referents llegint el diari al seu costat mentre ell llegeix un conte. Però també podem fer servir la imaginació per motivar-los. Així doncs per exemple podem regalar deu minuts més als nostres fills respecte l’hora d’anar a dormir si son capaços d’inventar-se alguna activitat original; podem, amb la suma de tots els seus dibuixos, construir conjuntament un gran conte; podem preguntar cada dia abans d’anar dormir què han après avui, ...

Hi ha infinites maneres de motivar els nostres fills, sols cal ser-hi present, intentar-ho i al final ells mateixos seran els millors auto-motivadors ja que aquestes edats, com dèiem, la seva llavor de conèixer i créixer és sens dubte el nostre millor aliat.

La motivació dels nens està íntimament lligada a l’interès que, com a pares, posem als resultats que aconsegueixen a mesura que progressen en cada aspecte. Si be entenem que els pares han d’anar a treballar perquè es guanyen diners per a poder viure (s’estableix una relació finalista a l’objectiu de treballar), al nen li costa molt entendre que s’ha d’esforçar per a aprendre perquè d’aquí a molts anys, en un futur massa llunyà per a ell, probablement en tregui un profit. És per això que se l’ha de donar valor no a l’objectiu final, imperceptible per als petis, sinó al seu dia a dia, de tal forma que es mantingui constant la motivació per a superar cada una de les etapes intermitges que participen del procés d’aprendre.

Un últim apunt, cal recordar que si ho sabem fer bé, quan els nostres fills siguin grans, entrin en el mon professional i algun company digui “és que en aquesta empresa no ens tenen gens motivats”; els nostres fills entendran de seguida que no s’ha d’esperar a que un el motivin, sinó que la motivació depèn en gran mesura d’un mateix. Saber donar sentit a les seves tasques i trobar la millora manera d’omplir cada activitat, per pesada o rutinària que sigui, donarà el veritable valor que significa que ells l’estiguin portant a terme.

IMPROVING

ZITS

2007-05-01T15:43:00.000Z

Zits és un personatge adolescent de còmic , de 15 anys, fan del seu grup de música preferit (Gingivitis), desorganitzat i caòtic, tot hormones i amb tots els ocells al cap que només fan que treure de pollaguera als seus pares. Toca la guitarra i no és mal estudiant, però es distreu sovint i res li agrada més que estar, simplement estar, amb els seus amics. Aprèn a tocar la guitarra elèctrica, amb la que s'hi pot passar tot el diumenge per la tarda i l'aburreixen els constants discursos dels seus pares, permanentment interessats en millorar la comunicació amb el seu fill. Tot un retrat còmic i satíric d'una edat complicada que a aquells qui l'estan passant o ja l'han viscuda els portarà records d'allò més divertits.

Els seus creadors són els dibuixants americans Jerry Scott & Jim Borgman i a espanya són editats per Norma Editorial i ja se n'han editat 8 volums tots molt recomanables.

IMPROVING

INCULCAR EL SENTIT CRÍTIC ALS NOSTRES FILLS

2007-04-21T21:37:00.000Z

Els interrogants són el millor motor pel pensament per a totes les persones, adultes o no. Un interrogant sempre ens porta a buscar una resposta que no coneixem, sobre alguna cosa que ens crida l´atenció, que no entenem o que no coneixem suficientment.

Una pregunta implica un saber més, un saber quan o un saber perquè. Les preguntes ens porten a nous aprenentatges, a noves descobertes que ens porten a la vegada a llocs insospitats.

Els nens i joves d´avui no estan acostumats a preguntar (i alguns d´ells, quan ho fan, ho fan perquè sí, sense tenir uns objectius o unes raons específiques). Molts d´ells segueixen les indicacions d´altres persones, normalment persones adultes properes, que adquiriexen la responsabilitat de gestionar el pensament per ells matixos.

Com a pares i educadors tenim l´obligació d´ajudar als nens, des de molt petits, a pensar, a buscar nous camins, a avançar en els seus coneixements, a innovar, a experimentar, a expresar-se…Han d´arribar a qüestionar-nos i a qüestionar-se perquè això ens portarà a un intercanvi molt ric i suposarà un canvi cap a endavant per a tots. Els nens i nenes han d´arribar a ser persones que canviïn el món amb les seves opinions i amb les seves accions...per això un món més raonat és possible!

Reflexió realitzada a partir de la lectura del llibre titulat Atreveix-te a Pensar. La utilitat del pensament rigós en la vida cuotidiana. Josep-Maria Terricabras. Ed. La Campana.

(Recomanat per a tots aquells i aquelles que li agradin buscar el per què de tot plegat sense aspirar a trobar totes les respostes; a aquelles que vulguin fer un petit passeig per la filosofia de butxaca).

IMPROVING

CÒMICS I LLIBRES

2007-04-19T19:30:00.000Z

Aquests dies Barcelona s'omple de llibres i còmics amb el Saló Internacional del Còmic i la Festa del Llibre per a Nens i Nenes 'Món Llibre'. Són bones oportunitats per a apropar i aficionar els nens a la lectura en un entorn on s'hi troben des de les últimes novetats fins els clàssics de tota la vida.

IMPROVING

EL CUB

2007-04-15T00:00:00.000Z

Els nens petits a vegades poden amagar talents inimaginables:

i els ja no tant nens també ens poden sorprendre amb les seves habilitats:

IMPROVING

TRANSTORNS ALIMENTACIÓ

2007-04-09T17:59:00.000Z

Són molts els nens i adolescents que presenten transtorns alimentaris. L´obsessió per la imatge, per un cos prim, per la pèrdua de pes ....els hi fa buscar nous mètodes per perdre pes ràpidament i estar cada dia més prims. Molts d´aquests nens i joves arriben a patir Anorèxia o Bulímia nervisosa.

La pàgina web www.anaymia.com és una pàgina que intenta explicar de forma clara i senzilla en què consisteixen aquests transtorns i intenta informar sobre les informacions equivocades que corren per internet donant pistes de com detectar si un nen o jove pateix aquesta malaltia, quines informacions poden estar al seu abast, etc.

Pàgina interessant de consultar per educadors i pares preocupats per la salut dels seus alumnes i fills.

IMPROVING

BONS PARES, MILLORS FILLS

2007-03-20T22:14:00.000Z

Nombrosos estudis demostren que la relació que establim amb els nostres fills dels 0 als 7 anys fixa la relació que tindrem amb ells al llarg de tota la vida. No ens hauria d’estranyar doncs que si en aquesta edat no hem estat “presents” per a construir una relació sana i establir una comunicació fluida amb els nostres fills, no podem esperar que a l’adolescència ens expliquin, per exemple, si han tastat les drogues.

I com podem saber que ho estem fent bé? Com a pares molt sovint no en tenim ni idea. Apliquem el sentit comú, ens deixem assessorar pels professionals de l'escola, comentem la jugada amb avis, tietes o amics i amb la suma de tot plegat fem el que podem. Sempre s’ha fet així i ha funcionat, no?

I es que mentre son petits anem tirant, la gestió no es complicada ja que la majoria dels nens i nenes es comporten dins d’uns límits raonables; evidentment cadascú és diferent i cadascú té les “seves coses de nen” però com cap d’ells arriba a l’extrem de la supernany, tots anem fent.

Que el nen no sap adormir-se sol, no accepta el no per resposta quan vol una cosa, ens fa la gran marranda al supermercat, s’esbatussa amb el germà o senzillament es fa pipi al llit. Ho resolem com millor pensem, i si no ens n’acabem sortint doncs pensem “quan es faci gran ja ho resoldrem”.

Però aleshores arriba l’adolescència i tot allò que no hem resolt de petits ja poc hi podem fer. Un nen/a tímid, violent, introvertit, egoista o mancat de confiança es pot treballar, però un adolescent amb aquests problemes.... I és que als adults sempre ens ha costat treballar la vessant de la prevenció i no és fins que tenim el problema que aleshores pagaríem el que fos per a resoldre’l.

Els mestres, pedagogs i psicopedagogs són excel·lents professionals de l'educació que ens ajudaran a polir els defectes dels nostres fills i a potenciar-ne les virtuts en aquesta època clau dels 3 als 10 anys, però els pares hi tenim l’obligació de participar-hi. Ja no es tracta sols d’assistir pare-mare a les xerrades amb la mestre, sinó que com a pares tenim la obligació de participar de forma més directe en l’educació dels fills. Però estem preparats?!!

Per construir un pont cal estudiar un mínim de sis anys, en canvi per educar a un fill quant de temps hi heu dedicat a saber-ne del tema? Sabeu la diferencia entre joc compartit i joc didàctic? Heu sabut treballar de manera positiva els hàbits i rutines a casa? Sabíeu que el joc i el conte son els millors aliats dels adults per trencar les pors dels nostres fills o reforçar-ne les conductes? Quantes vegades malgasteu l’ús del no en els vostres fills? Sabíeu que hi ha un ús del no en positiu? No desperdiciarem més espai preguntant el que probablement tractareu de respondre amb sentit comú. Sols una darrera pregunta, quants us atreviríeu a construir un pont aplicant únicament el sentit comú?

Cal començar aviat a invertir en la família i en l’aprenentatge de ser pares; cada cop més s’estan creant noves oportunitats que ens ajudaran a ser millors pares i per tant “construir” millors fills i millors persones.

IMPROVING FORMACIÓ

ADICCIONS TECNOLÒGIQUES

2007-03-18T17:24:00.000Z

La societat moderna en la que vivim està caracteritzada, cada vegada més, per la seva progressiva i constant tecnificació de totes les dimensions vitals. Si volem consultar l'any de naixement de J.S.Bach amb només dos clics d'ordinador en tenim prou. Però no només això, podem accedir a la xarxa des de qualsevol punt, fins i tot la platja. Rebem i enviem missatges instantanis permanentment, escoltem música que s'acava d'emmagatzemar a l'altre banda del món no fa més d'un minut, podem video-xerrar amb el mòbil o l'ordinador amb una qualitat inimaginable. Els jocs d'ordinador són multi-participant. Amb una simple PSP o la Nintendo podem competir amb altres participants que ni coneixem, i amb jocs basats en la xarxa fins i tot podem lluitar, en temps real, amb més de cinc-cents mil o un milió de participants simultàniament. I no cal parlar de les societats virtuals com secondlife, que ens permeten crear el nostre altre jo i viure una segona vida en un entorn increiblement realista. Si a tot això hi afegim les palm, els aparells mp3, els pendrives, els marcs de fotos digitals, els gps i dvds dels cotxes, l'accés virtual al banc, diaris o l'asseguradora, l'accés instantani a tota la informació en general, les televisions planes, i una infinitat de nous aparells que constantment van transformant la nostra vida, podem imaginar que no tothom disfruta de la mateixa capacitat d'adaptació als canvis que la vida ens porta.

Però el més impressionant de tot això és que el col·lectiu que més ràpid assimila qualsevol tipus de novetat són els adolescents, que a la vegada són els més vulnerables i maleables donat que estan en procés de formació i maduració personal.

Les noves tecnologies garanteixen la immediatesa de la resposta, és a dir, donen al jove la satisfacció a l'instant. Lligat a la poca capacitat d'autocontrol inherent a l'edat, és molt fàcil que caiguin en la dependència (que tractant-se del mòbil, jocs d'ordinador i internet hi ha estudis que indiquen que afecta fins al 47%), i per extensió en l'adicció (que avui ja afecta entorn el 9% de la població adolescent).

Es tracta d'un problema creixent que cal treballar d'arrel, establint els mecanismes adients que limitin i racionalitzin l'ús que els joves fan d'aquestes tecnologies, a vegades en l'estudi, a vegades en el lleure. No s'ha de criticar la tecnologia en sí, sinó la seva aplicació. Sobre tot, pensar que un jove en farà un ús equilibrat a partir dels 15 a 16 anys, això si, només si ha estat educat i preparat per a que així sigui.

La Vanguàrdia publicava un article titulat "El móvil puede convertirse en una adicción peligrosa para los niños de 10 a 14 años" que explicava la conferència de la psicòloga Susanna Jiménez, coordinadora de la unitat de joc patològic de l'hospital de Bellvitge, on desenvolupava de forma molt acertada aquest tema.

IMPROVING

EXTRAÑOS

2007-03-10T20:42:00.000Z

Per a conèixer el que els passa als nostres fills, allò que pensen, senten o simplement el que els preocupa és necessari comunicar-se amb ells. A casa és el lloc on més hores coincidim i on es donen més oportunitats d'establir contactes que ens apropin mutuament. No obstant, si no disposem d'aquests espais de comunicació, tant físics com temporals, serà molt difícil que hi hagi apropaments que permentin intimar.

El curt 'Extraños' representa, mitjançant una situació original i molt acertada, una família que pateix la manca d'espais de comunicació, on tots viuen aliens a les realitats dels seus éssers més pròxims.

Tancar la televisió, deixar de llegir el llibre o el diari, silenciar el mòbil, treure la ràdio, posicionar-se en situació d'escoltar, etc. són coses que podem fer de forma voluntària per facilitar que, de forma espontània, es crein aquests moments on lliurement i sense condicionants ambientals les persones que estan a casa parlen i comparteixen les seves vivències.

IMPROVING

PROBLEMA DE EINSTEIN

2007-03-01T20:11:00.000Z

Este es un problema supuestamente desarrollado por Einstein y que, de acuerdo con él, sólo el 2 % de los que lo intentan resolver lo logran. ¿Eres tú de ese 2%?

HECHOS:
1.- Tenemos cinco casas de 5 diferentes colores
2.- En cada casa vive una persona de diferentes nacionalidades
3.- Estos cinco dueños beben bebidas diferentes, fuman marcas diferentes y tienen mascotas diferentes

DATOS:
1.- El inglés vive en la casa Roja
2.- La mascota del sueco es un perro
3.- El danés bebe té
4.- La casa verde es la inmediata a la izquierda de la casa blanca
5.- El dueño de la casa verde toma café
6.- La persona que fuma Pall mall cría pájaros
7.- El dueño de la casa amarilla fuma Dunhill
8.- El hombre que vive en la casa del centro toma leche
9.- El noruego vive en la primera casa
10.-La persona que fuma Blend vive junto a la que tiene gatos
11.-El hombre que tiene caballos vive junto al que fuma Dunhill
12.-La persona que fuma blue Masters bebe cerveza
13.-El alemán fuma Prince
14.-El noruego vive junto a la casa azul
15.-El hombre que fuma Blend tiene un vecino que bebe agua

La pregunta es: ¿Quién tiene por mascotas PECES?

IMPROVING

OBSESIONADOS CON LAS TECNOLOGÍAS

2007-02-25T22:14:00.000Z

Proponemos la lectura del artículo 'Obsesionados con las tecnologías' publicado en Periodista Digital el pasado 6 de febrero en el que se toca de forma muy acertada la relación entre los adolescentes y las nuevas tecnologías.

IMPROVING

LOS OJOS DICEN MUCHO

2007-02-22T21:29:00.000Z

Los ojos dicen mucho, o por lo menos así debería ser. Mediante el test de Baron - Cohen podemos medir nuestra capacidad para interpretar las emociones a partir de las miradas. Se considera un resultado normal entre 22 y 30 aciertos de las 36 imágenes. Si se obtiene un resultado bajo no hay que desanimarse, los expertos dicen que esta habilidad interpretativa se puede entrenar.

IMPROVING

FOMENTAR LA MOTIVACIÓ

2007-02-20T21:59:00.000Z

Per fomentar la motivació sobre el treball diari del nens, es important:

· Preguntar-li sobre el què ha treballat a classe: és necessari que sigui diari i amb interès real. Fer-ho en un moment de calma, no mentres es mira el televisor.
· Fer veure la raó per la qual t'interessa un tema (llegir unes instruccions per utilitzar un electrodomèstic).
· Tenir sovint amb ell converses sobre temes interessants: no centrar-se amb temes escolars, per exemple Guerra d’Iraq, extrapolar una película,...

Per motivar-lo a treballar més i millor, a que es senti autonom i autosuficient és important

· Fomentar que ell busqui les respostes, no que ens esperi a que els hi donem. Un problema de mates, li podem explicar el mecanisme de sumar, pero mai fer-li la suma.
· Recolzar-lo quan s'esforça i s'equivoca: En els deures, quan sabem que té les multiplicacions, que no li surten. No renyar-lo, animar-lo, destacar tot alò possitiu que hagi fet
· Quan ens surt alguna cosa malament, els fills ens senten com ens automotivem de forma realista (Mapa de carreterra).
· Tenir-los en compte a l'hora de prendre decisions: on anem de vacances, quin programa de televisió veiem,...
· Al enfrontar-nos a una tasca difícil, els nostres fill t’han d’escoltar dir frases que fomenten la teva responsabilitat (aixecar-se del sofa per anar a clavar quelcom a la paret, o anar a fer el sopar).
· Celebrar els seus esforços i exits (sopar patates fregides per un 10 de mates).

Per fomentar la motivació dins l’escola, que es senti orgullòs del colegi, del seus professors és bàsic:

· Parlar bé dels seus professors.
· Assistir a reunions que convoquen els seus professors.
· Participar de les festes de l’escola
· Cumplir les tasques que demanen els professors (treballs a casa, comprar material,..)

Finalment és important destacar una sèrie d’activitats que, encara que no ens semblin gaire importants, són bàsiques per a la motivació del nostre fill. Són aquelles on nosaltres demostrem amb els nostres actes com han d’actuar:

· Llegir davant dels nostres fills
· Reclamar les coses de forma correcte.
· Fomentar el contacte amb els companys.
· Resoldre situacions de forma correcte.

Improving

ELS NENS S'EXPRESSEN

2007-02-20T21:38:00.000Z

LA MAGIA DE LOS CUENTOS

2007-02-19T21:36:00.000Z

“Erase una vez... “ y los niños escuchan fascinados como les hablamos de hadas, ogros y gnomos de todo tipo. Pero además de gustarles, están adquiriendo aptitudes fundamentales como el lenguaje o la creatividad y les estamos enriqueciendo como personas.

Las historias que se narran pueden ayudar también a superar conflictos o temores del niño, puesto que en muchas de ellas se habla indirectamente del miedo al abandono, de la capacidad de los niños para ser autónomos o la importancia de la sinceridad. Los libros para niños más mayores abordan temas cotidianos donde se pueden ver reflejados y encontrar soluciones a sus problemas.

Para los más pequeños los cuentos representan un momento de intimidad y calma en compañía de sus padres, donde pueden viajar junto a ellos por mundos desconocidos. Cuanto más pequeño es el niño, más sencillo debe ser el lenguaje que se utilice. Frases cortas, palabras simples y dibujos ilustrativos facilitan la comprensión del contenido así como la asimilación de ciertos conceptos. La narración o la lectura debe durar unos pocos minutos ya que les cuesta mantener la atención durante mucho tiempo. Un momento apropiado es antes de que el niño se acueste.

Es importante leerles cuentos desde muy pequeños interpretando cada personaje con distintas voces para llamar su atención. Los niños de menos de 30 meses prefieren cuentos breves que hablan de actividades cotidianas. A partir de los cuatro años empiezan a interesarse por historias con personajes fantásticos y a partir de los cinco o seis, donde su imaginación y su lenguaje están más desarrollados, se muestran completamente fascinados. Es muy enriquecedor tanto para ellos como para los padres comentar dichas lecturas. Debemos hacer de la biblioteca un lugar familiar y animarles a formar la suya propia en casa con los libros que más les hayan gustado.

Un libro tiene muchas posibilidades. Una vez explicada la historia podemos hacer que el niño dibuje alguna escena del cuento. De esta forma potenciamos su creatividad, su capacidad de representación y observamos qué le ha llamado más la atención de todo lo que le hemos contado. Otra opción es representar el cuento con la ayuda de algún disfraz o maquillaje, ya sea ropa antigua, un sombrero, collares de plástico o material desechable que tengamos en casa (rollos de papel de cocina, envases de yogur...). Los niños aprenderán así nuevos hábitos y se adentrarán en un mundo fantástico. Si lo que queremos es potenciar su capacidad de atención proponemos jugar al “detective” buscando en el texto palabras que empiecen por una determinada letra, de una temática específica o que estén escritas en plural... Se puede establecer un límite de tiempo o un número de páginas. Podemos recompensar el esfuerzo del niño con algo que le guste al terminar. Esta actividad ayuda a mejorar además la ortografía, el vocabulario y el razonamiento. Otra posibilidad de jugar con los libros es inventar otro final para la historia. Cada uno puede aportar ideas o simplemente dejar que vuele la imaginación del niño.

IMPROVING

MATEMÀTIQUES A INTERNET

2007-02-15T20:39:00.000Z

Article copiat íntegrament del blogg de l'AMPA de l'escola Dorlors Monserdà

Buscar recursos d'educació en la xarxa és perdre's en el bosc, hi ha tants que possibilitats que un arriba al desassossec.M'he centrat a buscar recursos d'exercicis de matemàtiques o relatives a ella.Hi ha dues que ja heu de conèixer del departament d'educació de la Generalitat: interactives, en català i amb quantitat de recursos, no deixeu d'usar-les, són senzilles i bé pensades

EDU365
i XTEC

Hi ha un cercador del ministeri d'educació per a buscar més recursos que no està malament, i altra web d'aplicacions amb bastants recursos.

També he trobat recursos de matemàtiques en Anglès, una d'elles molt senzilla, math rice; però l'altra és realment espectacular amb problemes molt treballats, és de la universitat anglesa de Durham, per a alumnes de final de primària.

Amb la finalitat d'imprimir exercicis per als nostres fills i filles he trobat dues webs molt útils per a treballar les seves manques. Una senzilla QUADERNS DIGITALS i altra fantàstica MAMUT. Finalment m'he endinsat en les blogs de matemàtiques per a primària i un arriba a la selva, on ja ens saps que fruit recollir de punts que hi ha. Us annexo unes quantes, que us duran a unes altres:

Matemáticas en educación primaria
Pensamientos de la geometría en primaria

Alfredo Vázquez

ZONA CLIC

2007-02-14T22:55:00.000Z

La Zona Clic és un servei del Departament d'Educació de la Generalita que, de forma oberta i gratuita, ofereix aplicacions didàctiques i educatives per als estudiants des d'educació infantil fins a batxillerat. Les activitats estan creades per professionals de la pedagogia i l'educació que de forma desinteressada i voluntària les desenvolupen amb el propòsit de treballar un aspecte concret. Es poden buscar mitjançant filtres per àrees de coneixement, idioma o bé per nivell d'estudis.

Es tracta d'un servei molt recomanable que facilita que els nens aprenguin jugant amb l'ordinador.

Improving

Human Emotions

2007-02-12T20:44:00.000Z

La Universitat de Berkeley ofereix, en obert, gravacions íntegres de les seves classes que es poden baixar gratuitament a la seva web, a la pàgina de 'courses'. D'aquestes lliçons en destaquem el curs de 30 hores que Dacher Keltner imparteix sobre Human Emotions, que s'endinsa en el món de les emocions vist des de totes les seves perspectives imaginables.

Improving

EL TRASTORNO DE DÉFICIT DE ATENCIÓN (TDA) EN EL NIÑO

2007-02-10T20:10:00.000Z

“Comete errores ortográficos absurdos, no se fija en lo que hace. A menudo parece no escuchar cuando se le habla directamente y se distrae fácilmente por cualquier tontería. ¿Qué le pasa a mi hijo?” Esta cuestión se la plantean un 6 % de los padres de niños y adolescentes (90% de ellos varones, según un estudio del National Istitute of Mental Helth, EEUU), y es que el trastorno por déficit de atención (TDA) es cada vez más frecuente.

Se manifiesta a partir de los cuatro años, aunque no se suele descubrir hasta la etapa de escolarización. Los niños más pequeños trepan y corren excesivamente, mientras que los mayores son inquietos, excitables y nerviosos. La dificultad de focalizar y mantener la atención hará que el niño presente:

· Errores por descuido en tareas escolares
· Dificultad para mantener la atención en tareas o actividades lúdicas
· No escuchar cuando se le habla directamente
· No seguir instrucciones y no finalizar las tareas escolares
· Tener dificultades para organizarse
· Disgustarse o evitar dedicarse a tareas que requieren un esfuerzo mental sostenido
· Extraviar objetos con frecuencia
· Distraerse fácilmente por estímulos irrelevantes
· Descuidarse en las actividades diarias

Sin el tratamiento adecuado y a tiempo este trastorno puede introducir al niño en una creciente espiral de aislamiento, baja autoestima, rechazo por parte del entorno o riñas de familiares y maestros por no saber como abordar su problema. El fracaso escolar también se presentará como una evidencia cada vez más difícil de solucionar.

La comunicación, el orden y el entorno son las tres dimensiones que, gestionadas de forma adecuada, favorecen que el niño con TDA aumente su capacidad de atención y minimice los efectos de su problema. Es recomendable:

· Facilitar que el niño solicite instrucciones a maestros y padres.
· Buscar elementos de motivación para hacer determinada tarea.
· Enseñarle a dividir las tareas en varias partes, de manera que se puedan ir superando metas.
· Celebrar los pequeños logros y animarle a seguir.
· Realizar listas y enseñarle a planificar.
· Intercalar el trabajo con pequeños descansos; necesitan tiempo de relajación, descarga y desconexión.
· Trabajar en sitios tranquilos y silenciosos.
· Ayudar a mantener el espacio ordenado y las cosas siempre en su mismo sitio.
· Adoptar rutinas. Levantarse, jugar, hacer los deberes, bañarse, cenar o dormir siempre a la misma hora.
· Mantener una alimentación equilibrada.
· Respetar las horas de sueño, debe dormir lo suficiente.

El psicólogo o psiquiatra infantil puede ser de gran ayuda para orientar o dar pautas de comportamiento efectivas a los padres y maestros sobre cada caso particular, dado que son los especialistas más familiarizados con el Trastorno de Déficit de Atención.

Cristina Regué
Improving Psicopedagogia
www.improvingbcn.com
tel.93.212.31.63

Llibre: Flow. The Psychology of Optimal Experience

2007-02-09T22:07:00.000Z

Comentari extret íntegrament de reguebarrufet.org

Mihaly Csikszentmihalyi ha dedicat tota la seva carrera a estudiar què fa feliç a les persones. A part de les entrevistes a persones de tota mena, des de supervivents de camps de concentració fins a treballadors nord-americans, el seu mètode consisteix en donar busques a molta gent i vuit cops al dia, quan sona l'alarma, fer que escriguin què estan fent i com se senten.

Lo que ha descobert Csikszentmihalyi és que les persones són felices quan estan totalment immerses en lo que fan i s'oblidem de la resta, situació que anomena "flow". Aquesta situació es pot donar fent coses amb la família o a la feina, però sempre hi ha d'haver alguna activitat.

Contrariament al que pot semblar, el que anomenem plaers, pendre el sol a la platja, disfrutar d'un menjar exquisit, mirar la tele relaxat al sofà, viatjar, i en general qualsevol cosa que experimentem de forma passiva no influeix gaire en la nostra felicitat.

Per disfrutar d'una activitat cal que els objectius a aconseguir siguin clars. Mentre es fa l'activitat s'ha de rebre feedback sense ambigüetats, o va bé o va malament. En tot moment s'ha de tenir sensació de control i l'activitat ha de ser adequada a les nostre capacitats, ni massa difícil ni massa fàcil.

La gent que sap transformar una situació inesperada o desagradable en una activitat sota control, que "flueix", són capaços de disfrutar-la i un cop superada la situació es converteixen en persones més fortes i complexes. Els tres passos per transformar una situació complicada són:

1. El convenciment implícit que el destí està a les seves mans. No tenen cap dubte que els recursos que tenen a mà són suficients per enfrontar-se a qualsevol situació. Al mateix temps, el seu ego està absent. No són persones centrades en si mateixes. No tracten de dominar l'entorn, si no d'integrar-s'hi.

2. Centrar l'atenció en el món. La gent capaç de transformar l'estrés en un repte positiu dedica molt poca estona a pensar sobre ella mateixa. No gasta tota la seva energia intentant satisfer el que creu que són les seves necessitats o preocupant-se per desitjos condicionats socialment. En lloc d'això, sempre està alerta, constantment processant informació del seu voltant. El focus el determina les metes de la persona, però és suficientment obert com per detectar i adaptar-se a fets externs encara que no siguin directament rellevants pel que es vol acomplir.

3. Descobrir noves solucions. Hi ha dues maneres d'enfronatar-se a un repte. Una és concentrar-se en els obstacles que hi ha per aconseguir la meta i superar-los. L'altra és concentrar-se en tota la situació, incloent-hi un mateix, per descobrir si metes alternatives no poden ser més apropiades i, per tant, solucions diferents, possibles. Les dues solucions poden ser bones, si tenen sentit en el context d'uns objectius més generals i permeten maximitzar el disfrutar de la vida. En qualsevol dels dos casos, si ens prenem a nosaltres mateixos, les nostres necessitats i els nostres desitjos massa seriosament, tindrem problemes així que les coses no vagin exactament com volem.

La felicitat no ve determinada per factors externs, si no per com l'individu interpreta i reacciona al que passa al seu entorn. Les característiques de les persones felices, capaces de transformar experiències estressants en activitats plaents són:

1. Es marquen objectius. Per poder experimentar flow cal tenir metes clares per aconseguir. S'han de prendre decisions, a curt i a llarg termini sense massa miraments i el mínim de panic. També cal ser capaç de canviar-les quan deixen de tenir sentit.

2. Es submergeixen en l'activitat. Concentren l'atenció en el que estan fent en cada moment i en el feedback que reben de l'activitat i el seu entorn. S'involucren totalment en allò que fan, però al mateix temps són capaces d'equilibrar les oportunitats d'acció amb les capacitats que tenen.

3. Presten atenció al que passa. Mantenir l'atenció requereix esforç. La forma més comuna de distracció és ser autoconscient. En lloc de pensar com ho estan fent, com les veuen des de fora, estan totalment entregades als meus objectius. Fan l'esforç de prestar atenció al sistema en el que estan immerses.

4. Aprenen a disfrutar de totes les experiències. Les consequències de aprendre a fixar objectius, desenvolupar aptituds, ser sensible al feedback, saber concentrar-se i involucrar-se, és que es pot disfrutar de la vida fins i tot quan les circumstàncies objectives són brutals i desagradables. Estar en control de la ment vol dir que literalment qualsevol cosa que passi, trivial o transcendental, bona o dolenta, pot ser una font de joia.

En resum, ser feliç és una decisió personal. (24-12-06)

COMENCEM AMB UN VÍDEO

2007-02-09T21:27:00.000Z

Aquest vídeo titulat 'pare i fill' ens recorda la importància de mantenir una comunicació activa amb els fills.