ADICCIONS TECNOLÒGIQUES

La societat moderna en la que vivim està caracteritzada, cada vegada més, per la seva progressiva i constant tecnificació de totes les dimensions vitals. Si volem consultar l'any de naixement de J.S.Bach amb només dos clics d'ordinador en tenim prou. Però no només això, podem accedir a la xarxa des de qualsevol punt, fins i tot la platja. Rebem i enviem missatges instantanis permanentment, escoltem música que s'acava d'emmagatzemar a l'altre banda del món no fa més d'un minut, podem video-xerrar amb el mòbil o l'ordinador amb una qualitat inimaginable. Els jocs d'ordinador són multi-participant. Amb una simple PSP o la Nintendo podem competir amb altres participants que ni coneixem, i amb jocs basats en la xarxa fins i tot podem lluitar, en temps real, amb més de cinc-cents mil o un milió de participants simultàniament. I no cal parlar de les societats virtuals com secondlife, que ens permeten crear el nostre altre jo i viure una segona vida en un entorn increiblement realista. Si a tot això hi afegim les palm, els aparells mp3, els pendrives, els marcs de fotos digitals, els gps i dvds dels cotxes, l'accés virtual al banc, diaris o l'asseguradora, l'accés instantani a tota la informació en general, les televisions planes, i una infinitat de nous aparells que constantment van transformant la nostra vida, podem imaginar que no tothom disfruta de la mateixa capacitat d'adaptació als canvis que la vida ens porta.

Però el més impressionant de tot això és que el col·lectiu que més ràpid assimila qualsevol tipus de novetat són els adolescents, que a la vegada són els més vulnerables i maleables donat que estan en procés de formació i maduració personal.

Les noves tecnologies garanteixen la immediatesa de la resposta, és a dir, donen al jove la satisfacció a l'instant. Lligat a la poca capacitat d'autocontrol inherent a l'edat, és molt fàcil que caiguin en la dependència (que tractant-se del mòbil, jocs d'ordinador i internet hi ha estudis que indiquen que afecta fins al 47%), i per extensió en l'adicció (que avui ja afecta entorn el 9% de la població adolescent).

Es tracta d'un problema creixent que cal treballar d'arrel, establint els mecanismes adients que limitin i racionalitzin l'ús que els joves fan d'aquestes tecnologies, a vegades en l'estudi, a vegades en el lleure. No s'ha de criticar la tecnologia en sí, sinó la seva aplicació. Sobre tot, pensar que un jove en farà un ús equilibrat a partir dels 15 a 16 anys, això si, només si ha estat educat i preparat per a que així sigui.

La Vanguàrdia publicava un article titulat "El móvil puede convertirse en una adicción peligrosa para los niños de 10 a 14 años" que explicava la conferència de la psicòloga Susanna Jiménez, coordinadora de la unitat de joc patològic de l'hospital de Bellvitge, on desenvolupava de forma molt acertada aquest tema.

IMPROVING