The Economist va publicar el passat desembre un número especial sobre el cervell en el que un dels articles desenvolupava el tema de la memòria, o més ben dit, les virtuts de la mala memòria. Donat que l'accés a l'article està restringit a subscriptors, recomanem la lectura del resum que apareix al blog 'reguebarrufet.org' titulat 'Tenir mala memòria és un bon senyal'.
IMPROVING
Des d'avui ja et pots subscriure al blog d'IMPROVING. És molt senzill, només has d'introduir el teu correu electrònic a l'espai de la barra lateral i seguir els passos per a registrar-te.
Cada vegada que es publiqui un nou article, comentari, opinió o recomanació la rebràs automàticament mitjançant un missatge automàtic al correu.
IMPROVING
L´Ajuntament de Barcelona ens dóna l´oportunitat de ser models “sostenibles” pels nostres fills i filles. Des de fa pocs dies existeix un nou transport públic amb bicicleta. És un nou servei senzill, pràctic i sostenible que es pot utilitzar pels trajectes per la ciutat. 
El servei és operatiu els 365 dies de l'any amb un horari bastant flexible.
El bicing ens permetrà cobrir els petits trajectes diaris que realitzem dins de la ciutat amb agilitat i llibertat. Què millor que anar a buscar una bici i recórrer la nostra esplèndida ciutat d´una forma tant sana? Els nostres fills i filles sabran que el seu pare o la seva mare “van en bici a la feina” i és segur que quan siguin adolescents i adults arribin a emitar el nostre mètode.Per més infomació existeix una pàgina web bastant complerta sobre el tema: www.bicing.com
IMPROVING
(Aquest article són reflexions estretes d’una article d’en Rafael Argullol, escriptor i filòsof. )
A excepció d’alguns pocs fanàtics que gairebé ni saben a què es refereixen quan la fan servir, feixisme és una paraula insultant usada per uns i altres per tirar-se-la pel cap.
Sovint és també sinònim de barbàrie.
Si el feixisme és una manera de qualificar l’actual barbàrie, vol dir que no podem tenim gaire dubtes que el perill existeix. D’on prové? Només molt indirectament de les grans doctrines que prometien als humans un món feliç a través de la superioritat d’una raça, d’una classe social o d’un Estat. A la nostra barbàrie contemporània no li agraden les grans doctrines perquè el vertigen depredador ni tan sols admet l’enunciació de paraules i, molt menys encara, d’idees. El nostre és el feixisme de la possessió immediata. La seva doctrina és tàcita, silenciosa, aclaparadora: volem això i allò, i ho volem ara mateix perquè és el botí de guerra que la vida ens ha atorgat.
La figura preferida del nou feixisme és l’Adolescent, un protagonista que es caracteritza i és caracteritzat per la seva incapacitat permanent de dibuixar la seva pròpia geografia vital. Per a aquest heroi del nostre temps, l’únic que val és la possessió immediata. Quan no pot assolir-la es sumeix en un estat de letargia o d’abúlia.
El bàrbar parla el llenguatge que poden comprendre els bàrbars: compra, posseeix, per què hauries de deixar de fer-ho si tot és per a tu, sense gairebé cap esforç i per a la teva eterna felicitat? I perquè aquest llenguatge de la feliç depredació arribi a tots els racons, tenim la més imponent fàbrica de la mentida bonica, la publicitat, la nostra única religió universal de debò.
La felicitat és la propietat. Un vell lema de totes les èpoques que el bàrbar de la nostra escolta accelerat: posseeix de pressa. Ràpid, ràpid, fast food en tots els sentits.
La lògica del desig exigeix temps, apostar, la responsabilitat d’elegir, la descoberta de sensacions i pensaments. Però l’Adolescent té pànic de tots aquests reptes i opta inevitablement per consumir allò que es posa d’immediat a l’abast de la mà sense necessitat de cap aventura. Pensant en ell s’han inventat grans categories que potser hem d’escriure també en majúscula: la Marxa, la Diversió, l’Espectacle. Quan la sínia s’atura, tot queda impregnat d’una insondable apatia.
Així que és possible que hi hagi entre nosaltres un feixisme nou, ben diferent de l’anterior, que ha madurat d’amagat? Què hem fet malament, si és que hem fet alguna cosa malament? Per on han entrat, els bàrbars? Sociòlegs i educadors han començat a explicar-se: ha faltat autoritat.
Està molt bé millorar l’educació futura dels cadells, però mentre els pares dels cadells continuïn atrapats pels focs fatus, la roda continuarà girant en la mateixa direcció. Es tracta, per tant, de ficar pals a la roda, i d’atrevir-se a desemmascarar alguna cosa d’aquella indústria de l’encanteri.
Els convidats al banquet de l’adolescència perpètua no deixaran d’exigir les seves dosis diàries de depredació mentre els continuïn mostrant que la velocitat en la rapinya és la cosa exemplar i desitjable. L’aspirant a bàrbar – abans d’arribar a ser un bàrbar consagrat – és informat que la salut d’un país depèn dels beneficis dels bancs o dels guanys de les immobiliàries, amb xifres tan fulminants com obscenes que, degudament decorades per les imatges publicitàries, són rebudes com una invitació personal a la captura ràpida del botí: fes com nosaltres, agafa-ho tot de pressa, que ningú te’n demanarà comptes. El mimetisme funciona a la perfecció. Posseeix, beneït, posseeix.
Si esperem que la millora de l’educació aturi la barbàrie ens podem trobar que ja no hi hagi temps per a la millora. Si creiem que els nous feixistes estan pel carrer apallissant pobres com a part del seu dret a divertir-se, encertarem una part del diagnòstic. Això no obstant, si volem donar un cop al cor de la barbàrie abans que no sigui massa tard, cal començar a actuar, sense espera, contra els inspiradors de la gran mentida moral de la nostra època: la vida entesa com un botí de guerra que cal arrabassar immediatament per un dret de conquesta. Que ningú no ens ha concedit.
IMPROVING
En entorns professionals, en l’alta direcció de moltes empreses i en prestigioses escoles de negocis es parla sovint del tema de la motivació. Es diu que tenir empleats motivats és el camí de l’èxit de tot projecte empresarial i per tan les empreses i els seus directius, diguem, que ho intenten. Un bon exemple el tenim en aquest vídeo, en format satíric i humorístic, però segur que no tan allunyat de la realitat:
Anant a la realitat dels nostres fills: com ho hem de fer per tal de tenir-los motivats per a que llegeixin, estudiïn, es relacionin, aprenguin idiomes, natació, cuina, autodefensa, els principis de la física, i un llarg etc?
És evident que com a pares, juntament amb l’escola, tenim la responsabilitat de fer créixer i potenciar la llavor de la curiositat que tots els nens tenen donant-los suport, sent-ne referents i perquè no, sent imaginatius i creatius.
Així doncs podem ajudar-lo a fer els deures o podem ser referents llegint el diari al seu costat mentre ell llegeix un conte. Però també podem fer servir la imaginació per motivar-los. Així doncs per exemple podem regalar deu minuts més als nostres fills respecte l’hora d’anar a dormir si son capaços d’inventar-se alguna activitat original; podem, amb la suma de tots els seus dibuixos, construir conjuntament un gran conte; podem preguntar cada dia abans d’anar dormir què han après avui, ...
Hi ha infinites maneres de motivar els nostres fills, sols cal ser-hi present, intentar-ho i al final ells mateixos seran els millors auto-motivadors ja que aquestes edats, com dèiem, la seva llavor de conèixer i créixer és sens dubte el nostre millor aliat.
La motivació dels nens està íntimament lligada a l’interès que, com a pares, posem als resultats que aconsegueixen a mesura que progressen en cada aspecte. Si be entenem que els pares han d’anar a treballar perquè es guanyen diners per a poder viure (s’estableix una relació finalista a l’objectiu de treballar), al nen li costa molt entendre que s’ha d’esforçar per a aprendre perquè d’aquí a molts anys, en un futur massa llunyà per a ell, probablement en tregui un profit. És per això que se l’ha de donar valor no a l’objectiu final, imperceptible per als petis, sinó al seu dia a dia, de tal forma que es mantingui constant la motivació per a superar cada una de les etapes intermitges que participen del procés d’aprendre.
Un últim apunt, cal recordar que si ho sabem fer bé, quan els nostres fills siguin grans, entrin en el mon professional i algun company digui “és que en aquesta empresa no ens tenen gens motivats”; els nostres fills entendran de seguida que no s’ha d’esperar a que un el motivin, sinó que la motivació depèn en gran mesura d’un mateix. Saber donar sentit a les seves tasques i trobar la millora manera d’omplir cada activitat, per pesada o rutinària que sigui, donarà el veritable valor que significa que ells l’estiguin portant a terme.
IMPROVING
Zits és un personatge adolescent de còmic , de 15 anys, fan del seu grup de música preferit (Gingivitis), desorganitzat i caòtic, tot hormones i amb tots els ocells al cap que només fan que treure de pollaguera als seus pares. Toca la guitarra i no és mal estudiant, però es distreu sovint i res li agrada més que estar, simplement estar, amb els seus amics. Aprèn a tocar la guitarra elèctrica, amb la que s'hi pot passar tot el diumenge per la tarda i l'aburreixen els constants discursos dels seus pares, permanentment interessats en millorar la comunicació amb el seu fill. Tot un retrat còmic i satíric d'una edat complicada que a aquells qui l'estan passant o ja l'han viscuda els portarà records d'allò més divertits.
