MOTIVANT ELS NENS

En entorns professionals, en l’alta direcció de moltes empreses i en prestigioses escoles de negocis es parla sovint del tema de la motivació. Es diu que tenir empleats motivats és el camí de l’èxit de tot projecte empresarial i per tan les empreses i els seus directius, diguem, que ho intenten. Un bon exemple el tenim en aquest vídeo, en format satíric i humorístic, però segur que no tan allunyat de la realitat:



Anant a la realitat dels nostres fills: com ho hem de fer per tal de tenir-los motivats per a que llegeixin, estudiïn, es relacionin, aprenguin idiomes, natació, cuina, autodefensa, els principis de la física, i un llarg etc?

És evident que com a pares, juntament amb l’escola, tenim la responsabilitat de fer créixer i potenciar la llavor de la curiositat que tots els nens tenen donant-los suport, sent-ne referents i perquè no, sent imaginatius i creatius.

Així doncs podem ajudar-lo a fer els deures o podem ser referents llegint el diari al seu costat mentre ell llegeix un conte. Però també podem fer servir la imaginació per motivar-los. Així doncs per exemple podem regalar deu minuts més als nostres fills respecte l’hora d’anar a dormir si son capaços d’inventar-se alguna activitat original; podem, amb la suma de tots els seus dibuixos, construir conjuntament un gran conte; podem preguntar cada dia abans d’anar dormir què han après avui, ...

Hi ha infinites maneres de motivar els nostres fills, sols cal ser-hi present, intentar-ho i al final ells mateixos seran els millors auto-motivadors ja que aquestes edats, com dèiem, la seva llavor de conèixer i créixer és sens dubte el nostre millor aliat.

La motivació dels nens està íntimament lligada a l’interès que, com a pares, posem als resultats que aconsegueixen a mesura que progressen en cada aspecte. Si be entenem que els pares han d’anar a treballar perquè es guanyen diners per a poder viure (s’estableix una relació finalista a l’objectiu de treballar), al nen li costa molt entendre que s’ha d’esforçar per a aprendre perquè d’aquí a molts anys, en un futur massa llunyà per a ell, probablement en tregui un profit. És per això que se l’ha de donar valor no a l’objectiu final, imperceptible per als petis, sinó al seu dia a dia, de tal forma que es mantingui constant la motivació per a superar cada una de les etapes intermitges que participen del procés d’aprendre.

Un últim apunt, cal recordar que si ho sabem fer bé, quan els nostres fills siguin grans, entrin en el mon professional i algun company digui “és que en aquesta empresa no ens tenen gens motivats”; els nostres fills entendran de seguida que no s’ha d’esperar a que un el motivin, sinó que la motivació depèn en gran mesura d’un mateix. Saber donar sentit a les seves tasques i trobar la millora manera d’omplir cada activitat, per pesada o rutinària que sigui, donarà el veritable valor que significa que ells l’estiguin portant a terme.

IMPROVING