jueves, enero 31, 2008

PORTEM MASSA AVIAT ELS NENS A L'ESCOLA?

A vegades ens preguntem si portar els nens tant petits a la llar d'infants és o no és bo, si els convé per a la seva socialització o es troben en un entorn aliè i distant. Sovint els hem de portar tant petits per un imperatiu laboral i potser és una mica prematur introduir-los nous entorns quan encara no tenen integrat el més pròxim, el familiar. Tot i així, hi ha un procés d'assimilació que envoltats i cuidats de persones afectuoses i que els tractin amb respecte i amor pot positivitzar l'adaptació dels petits al seu nou ambient escolar.

Durant la primera infància (fins als 2 anys) el nínxol social del nen ha estat, bàsicament, la família, que l’ha acollit i educat en un entorn d’afectivitat pròxim i exclusiu. L’infant s’ha desenvolupat en un clima afectiu en el que ha primat un acoblament d’ordre social entre la mare i el nen en el que el procés de maduració ha estat fortament dirigit per estímuls afectivoemocionals. En el marc de dit clima afectiu també hi trobem les primeres interaccions socials, les quals prenen un paper fonamental en la futura sociabilitat del nen, és a dir, la seva capacitat de teixir xarxes socials i establir sistemes de relació.

Amb aquesta base, el nen és portat a l’escola d’infants on d’entrada es troba fora del seu nínxol ecològicosocial, no pot recórrer al vincle afectiu forjat amb la mare o altres membres de la família nuclear, i es veu obligat a ampliar el seu nínxol. El seu nou entorn està regit per unes regles i normes diferents a les que ha viscut, en el que a més hi ha altres nens com ell que han de competir per una afectivitat que ofereixen unes figures adultes que tenen rols diferents al dels adults que ha conegut fins ara.

Davant de tot això, el nen s’ha d’adaptar i desenvolupar socialment, trobar els referents dintre d’aquest nínxol escolar, i acoblar-se al nou entorn amb l’objecte de que l’intercanvi emocional sigui productiu, assoleixi un sentiment de confiança bàsic que el permeti entrar en una relació social sana amb els seu semblants i establir una relació de vincle en que es creï l’ambient d’aprenentatge que possibiliti l’exploració del joc, tant necessari per al seu desenvolupament.


Aquest procés d’adaptació, entès com a transició ecològica entre els microsistemes familiar i escolar, requereix un temps en el que el nen no es relacionarà obertament amb els seus iguals fins que no hagi establert un vincle socioafectiu robust amb els referents adults a l’escola. També cal remarcar que la sociabilitat del nen està en estat germinal i és poc eficient per a teixir relacions amb altres infants, habilitat que anirà desenvolupant amb el pas del curs. Fins que el nen no és més gran no hauria de representar una preocupació si el seu gran de sociabilitat no és elevat, doncs el comportament del nen és fruit del canvi d’entorn i el propi procés d’adaptació a la nova situació. En contrapartida, els nens que van a l’escola per primera vegada quan són més grans (2 i 3 anys) viuen un procés d’adaptació molt més ràpid.


IMPROVING

sábado, enero 19, 2008

IMPROVING AMB TMB AL SALÓ DE LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT

El gabinet psicopedagògic Improving Psicopedagogia ha estat l’encarregat, aquest Nadal, d’organitzar les activitats de l’espai TMB al Saló de la Infància i la Joventut.
Les proves consistien en apropar als participants a la reflexió sobre el procés de desplaçament que es posa en pràctica des de que decidim agafar un mitjà de transport fins que arribem al nostre destí.

Les proves consistien en elaborar una bitllet que permetia viatjar per l’espai TMB Educa, un joc sobre un plànol de les estacions de metro, la visita a un autobús coneixent les seves diferents parts i el dibuix d’una mà per tal de col.laborar amb TMB pel respecte del medi ambient.
Molts són els participants que han gaudit de les diferents propostes, sent un espai viu d’aprenentatge durant els nous dies que ha durat el saló.

L’èxit de la proposta ha estat possible gràcies a les vuit monitores que han guiat i animat les activitats. A elles els hi agraim el seu esforç i entusiasme durant tots els dies de treball.
Esperem que el proper any poguem tornar a col.laborar en aquest bonic projecte!

IMPROVING

jueves, enero 17, 2008

SCREENAGERS

Els americans son experts en trobar paraules que ens sonen estranyes però que mica en mica van introduint-se en la societat i formen part del nostre vocabulari. N’hi ha moltes que moren sols neixer, pero moltes d’altres que triunfen perque reflexen molt bé una realitat de la societat.

La darrera que he sentit és screengers, suma entre screen (pantalla) i teenager (adolescent). S’anomena així a la generació que creix davant de la pantalla. Molts dels nostres pares van créixer jugant al carrer i ara hi ha molts adolescents que creixen mirant la pantalla.

Ens agradi més o menys és evident que per les seves mans passarà bona part del futur perquè pensaran des de un punt de vista digital en una societat cada cop més digital.

IMPROVING

lunes, enero 14, 2008

L’Últim Regal dels Reis Mags: El que no suma , resta.

Cal tornar a la simplicitat de la vida!

Després d’unes festes tan plenes de tot, no podem oblidar un vell ensenyament que de vegades ens costa aplicar: el que no ens aporta res, sobra! Cal ser capaç de no perdre de vista els valors essencials. Per això us vull fer l’últim regal de Reis, és una història:

La història parla d’un savi que estava amb els seus deixebles. Un d’ells li va demanar què era la utopia. El savi, amb la serenitat que el caracteritza, li va contestar: la utopia és com l’horitzó, busca’l!. Així ho van fer els deixebles, van estar buscant l’horitzó, però mai l’arribaven a tocar. Cansats, van tornar a casa del savi i li van dir: savi, si la utopia és com l’horitzó, vol dir que mai l’arribarem a trobar? Hem caminat molt darrere de l’horitzó i cada cop que estàvem a punt de tocar-lo s’allunyava. El savi va obrir els ulls després d’haver escoltat als seus deixebles i els hi va dir: molt bé deixebles, la utopia és com l’horitzó quan et sembla que la tens has de seguir avançant. Un deixeble, nerviós, el va interrompre dient: però aleshores? de que et serveix si mai l’arribes a tocar? El savi amorosament li va contestar: et serveix i molt... ET CONVIDA A CAMINAR!

Gràcies utopia per no deixar que perdem de vista la realitat!Un últim desig: Continuem caminant cap al nostre horitzó!

IMPROVING

EL MÓN EN 50 ANYS

És inevitable pels que som pares pensar en el planeta en que hauran de viure els nostres fills i nets: seran certs tots els mals presagis amb els que ens bombardegen els mitjans de comunicació? O tindrà raó el cosí del Rajoy que diu que no n’hi ha per tan?.

Independentment de si el canvi climàtic serà tan contundent i imminent com diuen, és de sentit comú educar els nostres fills amb respecte pel planeta amb el que vivim, no cal dir res més sobre això.

El que volem destacar avui però és que sembla que la humanitat s’hagi rodejat d’un pessimisme total pel futur del planeta i això no és positiu per als nostres fills. No paro de sentir de molts adults frases dirigides als nens com ara “ui ja veuràs quan siguis gran”, “ja veuràs quan et casis”, “ja veuràs quan hagis de pagar-t’ho tu”, “ja veuràs quan et toqui treballar”, etc.

Amb aquest panorama que pintem constantment als nostres fills, desprès ens sorprèn que no marxin de casa fins passats els 30 o que costi tan que es comprometin en res?

Els adults som els seus referents i per tan animar-los a combatre les dificultats en positiu és la nostra responsabilitat. Així que per començar us invitem a compartir aquest video amb els vostres fills. Així s’imaginen en positiu el futur alguns dels millors científics del món. Un vídeo que invita a il·lusionar-se en el futur...


http://www.realscreen.com/screeningroom/20070401/update.html

IMPROVING

viernes, enero 11, 2008

COM MOURIES LA MUNTANYA DE MONTSERRAT?

Si preguntem en una classe de nens de 4 anys qui se sent creatiu, la gran majoria de nens aixecaran la mà il•lusionats. Si fem la mateixa pregunta en nens de 14 anys, hi haurà pocs braços en alt i més aviat temorosos.

Aquí es demostra que hi ha alguna cosa que tots plegats estem fent malament.

No se si fomentar la creativitat ens els nostres fills ha de ser alguna cosa que s’ensenyi a les escoles, però com a pares hauríem de ser conscients d’aquesta realitat i amb esforç tractar d’alimentar aquesta actitud vital de vida que tots hauríem de perseguir.

Us recomanem avui un llibre “re-think: how to think differently” de Nigel Barlow sobre aquest tema i una idea creativa en forma de joc: pregunteu als vostres fills com s’ho farien per moure la montanya de Montserrat i posar-la al costat del mar?

Dir-vos que aquesta és una de les preguntes que es fan a la entrevista de treball als candidats que opten per treballar a Microsoft, utilitzant en aquest cas la Muntanya Fiji (How would you move Mount Fiji?).

Evident no es valora tan que la resposta sigui correcte o factible sinó la creativitat i imaginació en la mateixa.


IMPROVING