PORTEM MASSA AVIAT ELS NENS A L'ESCOLA?

A vegades ens preguntem si portar els nens tant petits a la llar d'infants és o no és bo, si els convé per a la seva socialització o es troben en un entorn aliè i distant. Sovint els hem de portar tant petits per un imperatiu laboral i potser és una mica prematur introduir-los nous entorns quan encara no tenen integrat el més pròxim, el familiar. Tot i així, hi ha un procés d'assimilació que envoltats i cuidats de persones afectuoses i que els tractin amb respecte i amor pot positivitzar l'adaptació dels petits al seu nou ambient escolar.

Durant la primera infància (fins als 2 anys) el nínxol social del nen ha estat, bàsicament, la família, que l’ha acollit i educat en un entorn d’afectivitat pròxim i exclusiu. L’infant s’ha desenvolupat en un clima afectiu en el que ha primat un acoblament d’ordre social entre la mare i el nen en el que el procés de maduració ha estat fortament dirigit per estímuls afectivoemocionals. En el marc de dit clima afectiu també hi trobem les primeres interaccions socials, les quals prenen un paper fonamental en la futura sociabilitat del nen, és a dir, la seva capacitat de teixir xarxes socials i establir sistemes de relació.

Amb aquesta base, el nen és portat a l’escola d’infants on d’entrada es troba fora del seu nínxol ecològicosocial, no pot recórrer al vincle afectiu forjat amb la mare o altres membres de la família nuclear, i es veu obligat a ampliar el seu nínxol. El seu nou entorn està regit per unes regles i normes diferents a les que ha viscut, en el que a més hi ha altres nens com ell que han de competir per una afectivitat que ofereixen unes figures adultes que tenen rols diferents al dels adults que ha conegut fins ara.

Davant de tot això, el nen s’ha d’adaptar i desenvolupar socialment, trobar els referents dintre d’aquest nínxol escolar, i acoblar-se al nou entorn amb l’objecte de que l’intercanvi emocional sigui productiu, assoleixi un sentiment de confiança bàsic que el permeti entrar en una relació social sana amb els seu semblants i establir una relació de vincle en que es creï l’ambient d’aprenentatge que possibiliti l’exploració del joc, tant necessari per al seu desenvolupament.

Aquest procés d’adaptació, entès com a transició ecològica entre els microsistemes familiar i escolar, requereix un temps en el que el nen no es relacionarà obertament amb els seus iguals fins que no hagi establert un vincle socioafectiu robust amb els referents adults a l’escola. També cal remarcar que la sociabilitat del nen està en estat germinal i és poc eficient per a teixir relacions amb altres infants, habilitat que anirà desenvolupant amb el pas del curs. Fins que el nen no és més gran no hauria de representar una preocupació si el seu gran de sociabilitat no és elevat, doncs el comportament del nen és fruit del canvi d’entorn i el propi procés d’adaptació a la nova situació. En contrapartida, els nens que van a l’escola per primera vegada quan són més grans (2 i 3 anys) viuen un procés d’adaptació molt més ràpid.

IMPROVING