sábado, junio 28, 2008

SER PARES, HISTÒRIES EXTRAORDINÀRIES.

Quan un dia un té el privilegi de passar de ser fill a ser pare o mare, no és del tot conscient del que això significa. Amb el temps, mica en mica, ens anem adonant del que suposa fer de pare i comencem a entendre molt millor el que els nostres pares han fet per nosaltres, han patit per nosaltres i, el que és més complicat, el que ens tocarà viure.

És cert que ser pare és una aventura extraordinària, hi ha però històries que quan les coneixes et fan posar la pell de gallina.

L’editorial d’avui pretén compartir amb vosaltres tres histories de parells i fills que Internet posa al nostre abast i que, per la seva força, sinceritat i emoció mereixen ser vistes. Teniu tot l’estiu per davant, preneu nota de les adreces ja que, sens dubte, quan acabeu de veure-les us agafaran unes ganes extraordinàries d’abraçar als vostres fills.

Que ho disfruteu, bon estiu!!

1) La força de la voluntat:
La màxima passió d’en Dick Hoyt és la de córrer cada any la prova de l’“Ironman” que es celebra a Austràlia. Pels que no ho sapigueu l’”Ironman” australià és conegut per ser la prova més dura del planeta. La prova consisteix en nedar 4 km, recórrer 180 km en bicicleta i fer una marató de 42.5 km tot, de forma ininterrompuda. És una prova que sols la gent molt mentalitzada pot acabar i a la que els campions del món dediquen més de 8 hores a finalitzar.

El màxim somni d’en Dick era poder compartir aquesta prova amb el seu fill, el qual malauradament, va néixer amb paràlisis cerebral. Enlloc de veure aquest fet com un impediment en Dick es va preparar a consciència per poder fer realitat el seu somni. I quan el seu fill va complir l’edat mínima per apuntar-lo, als seus 60 anys, van córrer plegats la cursa. Portar el seu fill arrossegant-lo amb la barca, portar-lo 180km en una bicicleta i finalment fent la marató empenyent al seu fill en la cadira de rodes, és senzillament increïble. Veure la cara d’il·lusió del fill quan arriben a la meta no té paraules. Van trigar 17 hores en fer la cursa...

2) Somnis de joventut i lliçons apreses:
http://www.youtube.com/watch?v=yJjN9ivIkf8 (subtitulada en castellà)
http://www.youtube.com/watch?v=ji5_MqicxSo (la original en anglés)

Sempre hi ha una última conferència, i Randy Pausch va estar brillant en la seva. Coneixedor de la seva malaltia, va fer una darrera conferència pensada per als seus tres fills. Una conferencia que parla dels seus somnis de joventut, allò que li ha ensenyat la vida i allò que vol compartir. Una persona excel·lent, una vida brillant i una xerrada extraordinària. Més de 2 milions de persones han vist el vídeo, un regal per a tots...

3) Per alguns el millor discurs del mòn.
http://www.youtube.com/watch?v=ykUyVFkizfQ&feature=related

Steve Jobs va crear Apple, el van fer fora de la seva pròpia empresa i va crear la productora de dibuixos animats Pixar, responsable de pel·lícules com Toys Story. L’any 97 davant de la gran davallada d’Apple, tornen a obrir la porta a Steve Jobs, que reflota la companyia situant-la en primera línea mundial de nou.

El discurs que ofereix als alumnes que es graduen en una de les millors universitats americanes és, per a molts, un dels millors discursos de la història. Intel·ligència, elegància, sinceritat, ...

Bon estiu a tots!!

LA SELECTIVITAT MÉS ADAPTADA

Poc a poc es van incorporant millores a les proves d'avaluació de la selectivitat que les fan més accessibles a tot tipus de persones. L'objectiu d'aquestes proves ha de ser valorar si l'alumne ha assolit els coneixements necessaris per a accedir als estudis universitaris, i aquesta evaluació no hauria de veure's afectada per eventuals limitacions o discapacitats dels alumnes. Per això celebrem que aquest any s'hagi considerat el cas específic dels alumnes amb TDAH, tot i que pensem que encara hi ha molt camí per a recórrer.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080513/53462730158.html

IMPROVING

domingo, mayo 04, 2008

Padres e hijos en la España actual

La Fundació "La Caixa" va publicar el 2006 un estudi sobre la relació entre pares i fills a l'Espanya actual, a més de comparar-ho amb els models familiars que han viscut altres generacions precedents. Aquest estudi es pot trobar a:

http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/a84f7102892ef010VgnVCM1000000e8cf10aRCRD/es/es19_esp.pdf

La principal conclusió que se'n desprèn és que el model actual es pot tipificar com a 'família negociadora', i que el document resumeix segon el que segueix:

"La familia negociadora se caracteriza por unas relaciones intergeneracionales mucho menos jerarquizadas que en el pasado, con unas normas de convivencia mucho menos rígidas, que son, además, cuestionadas de forma sistemática por los hijos en una estrategia de búsqueda de cuotas de autonomía cada vez mayores. Para reclamar esta autonomía, los hijos exigen, además, un tratamiento en plano de igualdad al de sus padres, cuestionando la legitimidad de las normas establecidas al pedir, de forma sistemática, la justificación de las mismas en una estrategia de demostración de su arbitrariedad y, por tanto, de su falta de razonabilidad."

Reconeixem aquest model familiar, probablement molt més democràtic que el conegut com a família autoritària, i que pensem que ben gestionada, una "família negociadora" enriqueix la vida familiar i resol de forma molt eficient les dinàmiques i situacions que es troben els pares actuals.

IMPROVING

lunes, marzo 31, 2008

IMPROVING PSICOPEDAGOGIA I TMB ORGANITZEN LA DIADA INFANTIL DE SANT JORDI

Improving Psicopedagogia ha col.laborat amb l’empresa TMB en l’organització del Concurs Infantil de relats curts per a nens i nenes de 8 a 12 anys. El concurs consisteix en escriure un relat amb uns personatges molt especials. En Timiby, un híbrid entre un autobús i un metro, és l’encarregat d’animar als petits a utilitzar la seva imaginació i convertir-se així en fantàstics escriptors i escriptores. Hi ha una web que explica tot els passos a seguir. Aquesta és

www.tmbpledhistories.com/infantil

IMPROVING

lunes, marzo 24, 2008

LLIÇÓ MAGISTRAL. Emilio Calatayud Pérez.

Les sentències a menors del jutge Emilio Calatayud són conegudes per la seva originalitat i efectivitat, per respectar el menor per sobre de tot i pensar en la seva recuperació i reinserció a una societat que la majoria de vegades els ha portat a adoptar actituds poc socials. Recomanem escoltar la xerrada magistral que va donar en una de les seves conferències, que amb to 'campechano' parla clar sobre la seva perspectiva de com són els menors i com cal relacionar-s'hi.

El vídeo es veu en dues parts, als següents links:

Primera part: http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg
Segona part: http://www.youtube.com/watch?v=91gDdSSX_jk

IMPROVING

miércoles, marzo 19, 2008

GAMER GENERATION

Donem la benvinguda a la “Gamer Generation” (generació dels jocs)

Ja tenim aqui la “gamer generation”, un adjectiu més que pretén emmarcar els nois i noies de 22 anys que entren avui al mon laboral.

Són joves que han dedicat de mitja 5.000 hores per jugar a la playstation, han intercanviat 250.000 emails o sms, han fet servir el mòbil 10.000 hores i passat on-line 3.500 hores. Son nois i noies nascuts 10 anys desprès de crear-se el primer ordinador personal i han viscut el naixement de la wikipedia, skype, youtube o el myspace.

1-. Aquests joves tenen el fracàs interioritzat, és positiu, no els fa por provar una cosa i si falla provar-ne un altre. La vida és com un joc, si fas una cosa i fracasses (et maten en el joc), ho tornes a intentar d’una altre manera.

2-. No els fa por la complexitat, saben moure’s bé entre el caos i prendre decisions ràpid i complexes (en un joc no tens temps de pensar, has d’actuar).

3-. Son terriblement competitius, el que importa és guanyar, ser l’heroi del joc.

4-. Al mateix temps però valoren enormement el concepte equip. No valoren al jefe per ser el jefe, sinó que valoren a les persones pel valor que aporten en el joc, en la vida. Creuen i respecten a qui aporta valor, no a qui exerceix el poder (aquest és l’enemic a qui cal matar en el joc). Un bon exemple és una important empresa tecnològica americana que no té ni definida una jerarquia i a la pregunta de “qui mana?” es respon que “mana aquell que convoca una reunió i més gent hi assisteix”.
En resum els joves que truquen a la porta del món laboral son bons estrategues, valents, la gent és el més estimulant per ells, son capaços de pensar digitalment i en resum, acaba dient el llibre, son directius nats i estan preparats per liderar la societat i les empreses del segle XXI. Un llibre molt recomanable i positiu per tornar a confiar en la generació de joves que ve darrera i per reflexionar en que unes hores controlades de playstation o internet potser tampoc son tan perjudicials.

viernes, marzo 07, 2008

IL·LUSIONS VISUALS

Us recomanem la pàgina web Il·lusions visuals i de pensament amb la que us sorprendran tot enganyant les vostres percepcions.

http://psicol93.uab.es/ilusions

IMPROVING