Proponemos la lectura del artículo 'Obsesionados con las tecnologías' publicado en Periodista Digital el pasado 6 de febrero en el que se toca de forma muy acertada la relación entre los adolescentes y las nuevas tecnologías.
IMPROVING
Los ojos dicen mucho, o por lo menos así debería ser. Mediante el test de Baron - Cohen podemos medir nuestra capacidad para interpretar las emociones a partir de las miradas. Se considera un resultado normal entre 22 y 30 aciertos de las 36 imágenes. Si se obtiene un resultado bajo no hay que desanimarse, los expertos dicen que esta habilidad interpretativa se puede entrenar.
IMPROVING
Per fomentar la motivació sobre el treball diari del nens, es important:
· Preguntar-li sobre el què ha treballat a classe: és necessari que sigui diari i amb interès real. Fer-ho en un moment de calma, no mentres es mira el televisor.
· Fer veure la raó per la qual t'interessa un tema (llegir unes instruccions per utilitzar un electrodomèstic).
· Tenir sovint amb ell converses sobre temes interessants: no centrar-se amb temes escolars, per exemple Guerra d’Iraq, extrapolar una película,...
Per motivar-lo a treballar més i millor, a que es senti autonom i autosuficient és important
· Fomentar que ell busqui les respostes, no que ens esperi a que els hi donem. Un problema de mates, li podem explicar el mecanisme de sumar, pero mai fer-li la suma.
· Recolzar-lo quan s'esforça i s'equivoca: En els deures, quan sabem que té les multiplicacions, que no li surten. No renyar-lo, animar-lo, destacar tot alò possitiu que hagi fet
· Quan ens surt alguna cosa malament, els fills ens senten com ens automotivem de forma realista (Mapa de carreterra).
· Tenir-los en compte a l'hora de prendre decisions: on anem de vacances, quin programa de televisió veiem,...
· Al enfrontar-nos a una tasca difícil, els nostres fill t’han d’escoltar dir frases que fomenten la teva responsabilitat (aixecar-se del sofa per anar a clavar quelcom a la paret, o anar a fer el sopar).
· Celebrar els seus esforços i exits (sopar patates fregides per un 10 de mates).
Per fomentar la motivació dins l’escola, que es senti orgullòs del colegi, del seus professors és bàsic:
· Parlar bé dels seus professors.
· Assistir a reunions que convoquen els seus professors.
· Participar de les festes de l’escola
· Cumplir les tasques que demanen els professors (treballs a casa, comprar material,..)
Finalment és important destacar una sèrie d’activitats que, encara que no ens semblin gaire importants, són bàsiques per a la motivació del nostre fill. Són aquelles on nosaltres demostrem amb els nostres actes com han d’actuar:
· Llegir davant dels nostres fills
· Reclamar les coses de forma correcte.
· Fomentar el contacte amb els companys.
· Resoldre situacions de forma correcte.
Improving
“Erase una vez... “ y los niños escuchan fascinados como les hablamos de hadas, ogros y gnomos de todo tipo. Pero además de gustarles, están adquiriendo aptitudes fundamentales como el lenguaje o la creatividad y les estamos enriqueciendo como personas.
Las historias que se narran pueden ayudar también a superar conflictos o temores del niño, puesto que en muchas de ellas se habla indirectamente del miedo al abandono, de la capacidad de los niños para ser autónomos o la importancia de la sinceridad. Los libros para niños más mayores abordan temas cotidianos donde se pueden ver reflejados y encontrar soluciones a sus problemas.
Para los más pequeños los cuentos representan un momento de intimidad y calma en compañía de sus padres, donde pueden viajar junto a ellos por mundos desconocidos. Cuanto más pequeño es el niño, más sencillo debe ser el lenguaje que se utilice. Frases cortas, palabras simples y dibujos ilustrativos facilitan la comprensión del contenido así como la asimilación de ciertos conceptos. La narración o la lectura debe durar unos pocos minutos ya que les cuesta mantener la atención durante mucho tiempo. Un momento apropiado es antes de que el niño se acueste.
Es importante leerles cuentos desde muy pequeños interpretando cada personaje con distintas voces para llamar su atención. Los niños de menos de 30 meses prefieren cuentos breves que hablan de actividades cotidianas. A partir de los cuatro años empiezan a interesarse por historias con personajes fantásticos y a partir de los cinco o seis, donde su imaginación y su lenguaje están más desarrollados, se muestran completamente fascinados. Es muy enriquecedor tanto para ellos como para los padres comentar dichas lecturas. Debemos hacer de la biblioteca un lugar familiar y animarles a formar la suya propia en casa con los libros que más les hayan gustado.
Un libro tiene muchas posibilidades. Una vez explicada la historia podemos hacer que el niño dibuje alguna escena del cuento. De esta forma potenciamos su creatividad, su capacidad de representación y observamos qué le ha llamado más la atención de todo lo que le hemos contado. Otra opción es representar el cuento con la ayuda de algún disfraz o maquillaje, ya sea ropa antigua, un sombrero, collares de plástico o material desechable que tengamos en casa (rollos de papel de cocina, envases de yogur...). Los niños aprenderán así nuevos hábitos y se adentrarán en un mundo fantástico. Si lo que queremos es potenciar su capacidad de atención proponemos jugar al “detective” buscando en el texto palabras que empiecen por una determinada letra, de una temática específica o que estén escritas en plural... Se puede establecer un límite de tiempo o un número de páginas. Podemos recompensar el esfuerzo del niño con algo que le guste al terminar. Esta actividad ayuda a mejorar además la ortografía, el vocabulario y el razonamiento. Otra posibilidad de jugar con los libros es inventar otro final para la historia. Cada uno puede aportar ideas o simplemente dejar que vuele la imaginación del niño.
IMPROVING
Article copiat íntegrament del blogg de l'AMPA de l'escola Dorlors Monserdà
Buscar recursos d'educació en la xarxa és perdre's en el bosc, hi ha tants que possibilitats que un arriba al desassossec.M'he centrat a buscar recursos d'exercicis de matemàtiques o relatives a ella.Hi ha dues que ja heu de conèixer del departament d'educació de la Generalitat: interactives, en català i amb quantitat de recursos, no deixeu d'usar-les, són senzilles i bé pensades
EDU365
i XTEC
Hi ha un cercador del ministeri d'educació per a buscar més recursos que no està malament, i altra web d'aplicacions amb bastants recursos.
També he trobat recursos de matemàtiques en Anglès, una d'elles molt senzilla, math rice; però l'altra és realment espectacular amb problemes molt treballats, és de la universitat anglesa de Durham, per a alumnes de final de primària.
Amb la finalitat d'imprimir exercicis per als nostres fills i filles he trobat dues webs molt útils per a treballar les seves manques. Una senzilla QUADERNS DIGITALS i altra fantàstica MAMUT. Finalment m'he endinsat en les blogs de matemàtiques per a primària i un arriba a la selva, on ja ens saps que fruit recollir de punts que hi ha. Us annexo unes quantes, que us duran a unes altres:
Matemáticas en educación primaria
Pensamientos de la geometría en primaria
Alfredo Vázquez
La Zona Clic és un servei del Departament d'Educació de la Generalita que, de forma oberta i gratuita, ofereix aplicacions didàctiques i educatives per als estudiants des d'educació infantil fins a batxillerat. Les activitats estan creades per professionals de la pedagogia i l'educació que de forma desinteressada i voluntària les desenvolupen amb el propòsit de treballar un aspecte concret. Es poden buscar mitjançant filtres per àrees de coneixement, idioma o bé per nivell d'estudis.
Es tracta d'un servei molt recomanable que facilita que els nens aprenguin jugant amb l'ordinador.
Improving
La Universitat de Berkeley ofereix, en obert, gravacions íntegres de les seves classes que es poden baixar gratuitament a la seva web, a la pàgina de 'courses'. D'aquestes lliçons en destaquem el curs de 30 hores que Dacher Keltner imparteix sobre Human Emotions, que s'endinsa en el món de les emocions vist des de totes les seves perspectives imaginables.
Improving
“Comete errores ortográficos absurdos, no se fija en lo que hace. A menudo parece no escuchar cuando se le habla directamente y se distrae fácilmente por cualquier tontería. ¿Qué le pasa a mi hijo?” Esta cuestión se la plantean un 6 % de los padres de niños y adolescentes (90% de ellos varones, según un estudio del National Istitute of Mental Helth, EEUU), y es que el trastorno por déficit de atención (TDA) es cada vez más frecuente.
Se manifiesta a partir de los cuatro años, aunque no se suele descubrir hasta la etapa de escolarización. Los niños más pequeños trepan y corren excesivamente, mientras que los mayores son inquietos, excitables y nerviosos. La dificultad de focalizar y mantener la atención hará que el niño presente:
· Errores por descuido en tareas escolares
· Dificultad para mantener la atención en tareas o actividades lúdicas
· No escuchar cuando se le habla directamente
· No seguir instrucciones y no finalizar las tareas escolares
· Tener dificultades para organizarse
· Disgustarse o evitar dedicarse a tareas que requieren un esfuerzo mental sostenido
· Extraviar objetos con frecuencia
· Distraerse fácilmente por estímulos irrelevantes
· Descuidarse en las actividades diarias
Sin el tratamiento adecuado y a tiempo este trastorno puede introducir al niño en una creciente espiral de aislamiento, baja autoestima, rechazo por parte del entorno o riñas de familiares y maestros por no saber como abordar su problema. El fracaso escolar también se presentará como una evidencia cada vez más difícil de solucionar.
La comunicación, el orden y el entorno son las tres dimensiones que, gestionadas de forma adecuada, favorecen que el niño con TDA aumente su capacidad de atención y minimice los efectos de su problema. Es recomendable:
· Facilitar que el niño solicite instrucciones a maestros y padres.
· Buscar elementos de motivación para hacer determinada tarea.
· Enseñarle a dividir las tareas en varias partes, de manera que se puedan ir superando metas.
· Celebrar los pequeños logros y animarle a seguir.
· Realizar listas y enseñarle a planificar.
· Intercalar el trabajo con pequeños descansos; necesitan tiempo de relajación, descarga y desconexión.
· Trabajar en sitios tranquilos y silenciosos.
· Ayudar a mantener el espacio ordenado y las cosas siempre en su mismo sitio.
· Adoptar rutinas. Levantarse, jugar, hacer los deberes, bañarse, cenar o dormir siempre a la misma hora.
· Mantener una alimentación equilibrada.
· Respetar las horas de sueño, debe dormir lo suficiente.
El psicólogo o psiquiatra infantil puede ser de gran ayuda para orientar o dar pautas de comportamiento efectivas a los padres y maestros sobre cada caso particular, dado que son los especialistas más familiarizados con el Trastorno de Déficit de Atención.
Cristina Regué
Improving Psicopedagogia
www.improvingbcn.com
tel.93.212.31.63
Comentari extret íntegrament de reguebarrufet.org
Mihaly Csikszentmihalyi ha dedicat tota la seva carrera a estudiar què fa feliç a les persones. A part de les entrevistes a persones de tota mena, des de supervivents de camps de concentració fins a treballadors nord-americans, el seu mètode consisteix en donar busques a molta gent i vuit cops al dia, quan sona l'alarma, fer que escriguin què estan fent i com se senten.
Lo que ha descobert Csikszentmihalyi és que les persones són felices quan estan totalment immerses en lo que fan i s'oblidem de la resta, situació que anomena "flow". Aquesta situació es pot donar fent coses amb la família o a la feina, però sempre hi ha d'haver alguna activitat.
Contrariament al que pot semblar, el que anomenem plaers, pendre el sol a la platja, disfrutar d'un menjar exquisit, mirar la tele relaxat al sofà, viatjar, i en general qualsevol cosa que experimentem de forma passiva no influeix gaire en la nostra felicitat.
Per disfrutar d'una activitat cal que els objectius a aconseguir siguin clars. Mentre es fa l'activitat s'ha de rebre feedback sense ambigüetats, o va bé o va malament. En tot moment s'ha de tenir sensació de control i l'activitat ha de ser adequada a les nostre capacitats, ni massa difícil ni massa fàcil.
La gent que sap transformar una situació inesperada o desagradable en una activitat sota control, que "flueix", són capaços de disfrutar-la i un cop superada la situació es converteixen en persones més fortes i complexes. Els tres passos per transformar una situació complicada són:
1. El convenciment implícit que el destí està a les seves mans. No tenen cap dubte que els recursos que tenen a mà són suficients per enfrontar-se a qualsevol situació. Al mateix temps, el seu ego està absent. No són persones centrades en si mateixes. No tracten de dominar l'entorn, si no d'integrar-s'hi.
2. Centrar l'atenció en el món. La gent capaç de transformar l'estrés en un repte positiu dedica molt poca estona a pensar sobre ella mateixa. No gasta tota la seva energia intentant satisfer el que creu que són les seves necessitats o preocupant-se per desitjos condicionats socialment. En lloc d'això, sempre està alerta, constantment processant informació del seu voltant. El focus el determina les metes de la persona, però és suficientment obert com per detectar i adaptar-se a fets externs encara que no siguin directament rellevants pel que es vol acomplir.
3. Descobrir noves solucions. Hi ha dues maneres d'enfronatar-se a un repte. Una és concentrar-se en els obstacles que hi ha per aconseguir la meta i superar-los. L'altra és concentrar-se en tota la situació, incloent-hi un mateix, per descobrir si metes alternatives no poden ser més apropiades i, per tant, solucions diferents, possibles. Les dues solucions poden ser bones, si tenen sentit en el context d'uns objectius més generals i permeten maximitzar el disfrutar de la vida. En qualsevol dels dos casos, si ens prenem a nosaltres mateixos, les nostres necessitats i els nostres desitjos massa seriosament, tindrem problemes així que les coses no vagin exactament com volem.
La felicitat no ve determinada per factors externs, si no per com l'individu interpreta i reacciona al que passa al seu entorn. Les característiques de les persones felices, capaces de transformar experiències estressants en activitats plaents són:
1. Es marquen objectius. Per poder experimentar flow cal tenir metes clares per aconseguir. S'han de prendre decisions, a curt i a llarg termini sense massa miraments i el mínim de panic. També cal ser capaç de canviar-les quan deixen de tenir sentit.
2. Es submergeixen en l'activitat. Concentren l'atenció en el que estan fent en cada moment i en el feedback que reben de l'activitat i el seu entorn. S'involucren totalment en allò que fan, però al mateix temps són capaces d'equilibrar les oportunitats d'acció amb les capacitats que tenen.
3. Presten atenció al que passa. Mantenir l'atenció requereix esforç. La forma més comuna de distracció és ser autoconscient. En lloc de pensar com ho estan fent, com les veuen des de fora, estan totalment entregades als meus objectius. Fan l'esforç de prestar atenció al sistema en el que estan immerses.
4. Aprenen a disfrutar de totes les experiències. Les consequències de aprendre a fixar objectius, desenvolupar aptituds, ser sensible al feedback, saber concentrar-se i involucrar-se, és que es pot disfrutar de la vida fins i tot quan les circumstàncies objectives són brutals i desagradables. Estar en control de la ment vol dir que literalment qualsevol cosa que passi, trivial o transcendental, bona o dolenta, pot ser una font de joia.
En resum, ser feliç és una decisió personal. (24-12-06)
Aquest vídeo titulat 'pare i fill' ens recorda la importància de mantenir una comunicació activa amb els fills.
