BONS PARES, MILLORS FILLS
Nombrosos estudis demostren que la relació que establim amb els nostres fills dels 0 als 7 anys fixa la relació que tindrem amb ells al llarg de tota la vida. No ens hauria d’estranyar doncs que si en aquesta edat no hem estat “presents” per a construir una relació sana i establir una comunicació fluida amb els nostres fills, no podem esperar que a l’adolescència ens expliquin, per exemple, si han tastat les drogues.
I com podem saber que ho estem fent bé? Com a pares molt sovint no en tenim ni idea. Apliquem el sentit comú, ens deixem assessorar pels professionals de l'escola, comentem la jugada amb avis, tietes o amics i amb la suma de tot plegat fem el que podem. Sempre s’ha fet així i ha funcionat, no?
I es que mentre son petits anem tirant, la gestió no es complicada ja que la majoria dels nens i nenes es comporten dins d’uns límits raonables; evidentment cadascú és diferent i cadascú té les “seves coses de nen” però com cap d’ells arriba a l’extrem de la supernany, tots anem fent.
Que el nen no sap adormir-se sol, no accepta el no per resposta quan vol una cosa, ens fa la gran marranda al supermercat, s’esbatussa amb el germà o senzillament es fa pipi al llit. Ho resolem com millor pensem, i si no ens n’acabem sortint doncs pensem “quan es faci gran ja ho resoldrem”.
Però aleshores arriba l’adolescència i tot allò que no hem resolt de petits ja poc hi podem fer. Un nen/a tímid, violent, introvertit, egoista o mancat de confiança es pot treballar, però un adolescent amb aquests problemes.... I és que als adults sempre ens ha costat treballar la vessant de la prevenció i no és fins que tenim el problema que aleshores pagaríem el que fos per a resoldre’l.
Els mestres, pedagogs i psicopedagogs són excel·lents professionals de l'educació que ens ajudaran a polir els defectes dels nostres fills i a potenciar-ne les virtuts en aquesta època clau dels 3 als 10 anys, però els pares hi tenim l’obligació de participar-hi. Ja no es tracta sols d’assistir pare-mare a les xerrades amb la mestre, sinó que com a pares tenim la obligació de participar de forma més directe en l’educació dels fills. Però estem preparats?!!
Per construir un pont cal estudiar un mínim de sis anys, en canvi per educar a un fill quant de temps hi heu dedicat a saber-ne del tema? Sabeu la diferencia entre joc compartit i joc didàctic? Heu sabut treballar de manera positiva els hàbits i rutines a casa? Sabíeu que el joc i el conte son els millors aliats dels adults per trencar les pors dels nostres fills o reforçar-ne les conductes? Quantes vegades malgasteu l’ús del no en els vostres fills? Sabíeu que hi ha un ús del no en positiu? No desperdiciarem més espai preguntant el que probablement tractareu de respondre amb sentit comú. Sols una darrera pregunta, quants us atreviríeu a construir un pont aplicant únicament el sentit comú?
Cal començar aviat a invertir en la família i en l’aprenentatge de ser pares; cada cop més s’estan creant noves oportunitats que ens ajudaran a ser millors pares i per tant “construir” millors fills i millors persones.
IMPROVING FORMACIÓ
