SER PARES, HISTÒRIES EXTRAORDINÀRIES.

Quan un dia un té el privilegi de passar de ser fill a ser pare o mare, no és del tot conscient del que això significa. Amb el temps, mica en mica, ens anem adonant del que suposa fer de pare i comencem a entendre molt millor el que els nostres pares han fet per nosaltres, han patit per nosaltres i, el que és més complicat, el que ens tocarà viure.

És cert que ser pare és una aventura extraordinària, hi ha però històries que quan les coneixes et fan posar la pell de gallina.

L’editorial d’avui pretén compartir amb vosaltres tres histories de parells i fills que Internet posa al nostre abast i que, per la seva força, sinceritat i emoció mereixen ser vistes. Teniu tot l’estiu per davant, preneu nota de les adreces ja que, sens dubte, quan acabeu de veure-les us agafaran unes ganes extraordinàries d’abraçar als vostres fills.

Que ho disfruteu, bon estiu!!

1) La força de la voluntat:

http://www.youtube.com/watch?v=8gm7XwtIJdM.

La màxima passió d’en Dick Hoyt és la de córrer cada any la prova de l’“Ironman” que es celebra a Austràlia. Pels que no ho sapigueu l’”Ironman” australià és conegut per ser la prova més dura del planeta. La prova consisteix en nedar 4 km, recórrer 180 km en bicicleta i fer una marató de 42.5 km tot, de forma ininterrompuda. És una prova que sols la gent molt mentalitzada pot acabar i a la que els campions del món dediquen més de 8 hores a finalitzar.

El màxim somni d’en Dick era poder compartir aquesta prova amb el seu fill, el qual malauradament, va néixer amb paràlisis cerebral. Enlloc de veure aquest fet com un impediment en Dick es va preparar a consciència per poder fer realitat el seu somni. I quan el seu fill va complir l’edat mínima per apuntar-lo, als seus 60 anys, van córrer plegats la cursa. Portar el seu fill arrossegant-lo amb la barca, portar-lo 180km en una bicicleta i finalment fent la marató empenyent al seu fill en la cadira de rodes, és senzillament increïble. Veure la cara d’il·lusió del fill quan arriben a la meta no té paraules. Van trigar 17 hores en fer la cursa...

2) Somnis de joventut i lliçons apreses:
http://www.youtube.com/watch?v=yJjN9ivIkf8 (subtitulada en castellà)
http://www.youtube.com/watch?v=ji5_MqicxSo (la original en anglés)

Sempre hi ha una última conferència, i Randy Pausch va estar brillant en la seva. Coneixedor de la seva malaltia, va fer una darrera conferència pensada per als seus tres fills. Una conferencia que parla dels seus somnis de joventut, allò que li ha ensenyat la vida i allò que vol compartir. Una persona excel·lent, una vida brillant i una xerrada extraordinària. Més de 2 milions de persones han vist el vídeo, un regal per a tots...

3) Per alguns el millor discurs del mòn.
http://www.youtube.com/watch?v=ykUyVFkizfQ&feature=related

Steve Jobs va crear Apple, el van fer fora de la seva pròpia empresa i va crear la productora de dibuixos animats Pixar, responsable de pel·lícules com Toys Story. L’any 97 davant de la gran davallada d’Apple, tornen a obrir la porta a Steve Jobs, que reflota la companyia situant-la en primera línea mundial de nou.

El discurs que ofereix als alumnes que es graduen en una de les millors universitats americanes és, per a molts, un dels millors discursos de la història. Intel·ligència, elegància, sinceritat, ...

Bon estiu a tots!!

LA SELECTIVITAT MÉS ADAPTADA

Poc a poc es van incorporant millores a les proves d'avaluació de la selectivitat que les fan més accessibles a tot tipus de persones. L'objectiu d'aquestes proves ha de ser valorar si l'alumne ha assolit els coneixements necessaris per a accedir als estudis universitaris, i aquesta evaluació no hauria de veure's afectada per eventuals limitacions o discapacitats dels alumnes. Per això celebrem que aquest any s'hagi considerat el cas específic dels alumnes amb TDAH, tot i que pensem que encara hi ha molt camí per a recórrer.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080513/53462730158.html

IMPROVING

Padres e hijos en la España actual

La Fundació "La Caixa" va publicar el 2006 un estudi sobre la relació entre pares i fills a l'Espanya actual, a més de comparar-ho amb els models familiars que han viscut altres generacions precedents. Aquest estudi es pot trobar a:

http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/a84f7102892ef010VgnVCM1000000e8cf10aRCRD/es/es19_esp.pdf

La principal conclusió que se'n desprèn és que el model actual es pot tipificar com a 'família negociadora', i que el document resumeix segon el que segueix:

"La familia negociadora se caracteriza por unas relaciones intergeneracionales mucho menos jerarquizadas que en el pasado, con unas normas de convivencia mucho menos rígidas, que son, además, cuestionadas de forma sistemática por los hijos en una estrategia de búsqueda de cuotas de autonomía cada vez mayores. Para reclamar esta autonomía, los hijos exigen, además, un tratamiento en plano de igualdad al de sus padres, cuestionando la legitimidad de las normas establecidas al pedir, de forma sistemática, la justificación de las mismas en una estrategia de demostración de su arbitrariedad y, por tanto, de su falta de razonabilidad."

Reconeixem aquest model familiar, probablement molt més democràtic que el conegut com a família autoritària, i que pensem que ben gestionada, una "família negociadora" enriqueix la vida familiar i resol de forma molt eficient les dinàmiques i situacions que es troben els pares actuals.

IMPROVING

IMPROVING PSICOPEDAGOGIA I TMB ORGANITZEN LA DIADA INFANTIL DE SANT JORDI

Improving Psicopedagogia ha col.laborat amb l’empresa TMB en l’organització del Concurs Infantil de relats curts per a nens i nenes de 8 a 12 anys. El concurs consisteix en escriure un relat amb uns personatges molt especials. En Timiby, un híbrid entre un autobús i un metro, és l’encarregat d’animar als petits a utilitzar la seva imaginació i convertir-se així en fantàstics escriptors i escriptores. Hi ha una web que explica tot els passos a seguir. Aquesta és

www.tmbpledhistories.com/infantil

IMPROVING

LLIÇÓ MAGISTRAL. Emilio Calatayud Pérez.

Les sentències a menors del jutge Emilio Calatayud són conegudes per la seva originalitat i efectivitat, per respectar el menor per sobre de tot i pensar en la seva recuperació i reinserció a una societat que la majoria de vegades els ha portat a adoptar actituds poc socials. Recomanem escoltar la xerrada magistral que va donar en una de les seves conferències, que amb to 'campechano' parla clar sobre la seva perspectiva de com són els menors i com cal relacionar-s'hi.

El vídeo es veu en dues parts, als següents links:

Primera part: http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg
Segona part: http://www.youtube.com/watch?v=91gDdSSX_jk

IMPROVING

GAMER GENERATION

Donem la benvinguda a la “Gamer Generation” (generació dels jocs)

Ja tenim aqui la “gamer generation”, un adjectiu més que pretén emmarcar els nois i noies de 22 anys que entren avui al mon laboral.

Són joves que han dedicat de mitja 5.000 hores per jugar a la playstation, han intercanviat 250.000 emails o sms, han fet servir el mòbil 10.000 hores i passat on-line 3.500 hores. Son nois i noies nascuts 10 anys desprès de crear-se el primer ordinador personal i han viscut el naixement de la wikipedia, skype, youtube o el myspace.

1-. Aquests joves tenen el fracàs interioritzat, és positiu, no els fa por provar una cosa i si falla provar-ne un altre. La vida és com un joc, si fas una cosa i fracasses (et maten en el joc), ho tornes a intentar d’una altre manera.

2-. No els fa por la complexitat, saben moure’s bé entre el caos i prendre decisions ràpid i complexes (en un joc no tens temps de pensar, has d’actuar).

3-. Son terriblement competitius, el que importa és guanyar, ser l’heroi del joc.

4-. Al mateix temps però valoren enormement el concepte equip. No valoren al jefe per ser el jefe, sinó que valoren a les persones pel valor que aporten en el joc, en la vida. Creuen i respecten a qui aporta valor, no a qui exerceix el poder (aquest és l’enemic a qui cal matar en el joc). Un bon exemple és una important empresa tecnològica americana que no té ni definida una jerarquia i a la pregunta de “qui mana?” es respon que “mana aquell que convoca una reunió i més gent hi assisteix”.
En resum els joves que truquen a la porta del món laboral son bons estrategues, valents, la gent és el més estimulant per ells, son capaços de pensar digitalment i en resum, acaba dient el llibre, son directius nats i estan preparats per liderar la societat i les empreses del segle XXI. Un llibre molt recomanable i positiu per tornar a confiar en la generació de joves que ve darrera i per reflexionar en que unes hores controlades de playstation o internet potser tampoc son tan perjudicials.

IL·LUSIONS VISUALS

Us recomanem la pàgina web Il·lusions visuals i de pensament amb la que us sorprendran tot enganyant les vostres percepcions.

http://psicol93.uab.es/ilusions

IMPROVING

PORTEM MASSA AVIAT ELS NENS A L'ESCOLA?

A vegades ens preguntem si portar els nens tant petits a la llar d'infants és o no és bo, si els convé per a la seva socialització o es troben en un entorn aliè i distant. Sovint els hem de portar tant petits per un imperatiu laboral i potser és una mica prematur introduir-los nous entorns quan encara no tenen integrat el més pròxim, el familiar. Tot i així, hi ha un procés d'assimilació que envoltats i cuidats de persones afectuoses i que els tractin amb respecte i amor pot positivitzar l'adaptació dels petits al seu nou ambient escolar.

Durant la primera infància (fins als 2 anys) el nínxol social del nen ha estat, bàsicament, la família, que l’ha acollit i educat en un entorn d’afectivitat pròxim i exclusiu. L’infant s’ha desenvolupat en un clima afectiu en el que ha primat un acoblament d’ordre social entre la mare i el nen en el que el procés de maduració ha estat fortament dirigit per estímuls afectivoemocionals. En el marc de dit clima afectiu també hi trobem les primeres interaccions socials, les quals prenen un paper fonamental en la futura sociabilitat del nen, és a dir, la seva capacitat de teixir xarxes socials i establir sistemes de relació.

Amb aquesta base, el nen és portat a l’escola d’infants on d’entrada es troba fora del seu nínxol ecològicosocial, no pot recórrer al vincle afectiu forjat amb la mare o altres membres de la família nuclear, i es veu obligat a ampliar el seu nínxol. El seu nou entorn està regit per unes regles i normes diferents a les que ha viscut, en el que a més hi ha altres nens com ell que han de competir per una afectivitat que ofereixen unes figures adultes que tenen rols diferents al dels adults que ha conegut fins ara.

Davant de tot això, el nen s’ha d’adaptar i desenvolupar socialment, trobar els referents dintre d’aquest nínxol escolar, i acoblar-se al nou entorn amb l’objecte de que l’intercanvi emocional sigui productiu, assoleixi un sentiment de confiança bàsic que el permeti entrar en una relació social sana amb els seu semblants i establir una relació de vincle en que es creï l’ambient d’aprenentatge que possibiliti l’exploració del joc, tant necessari per al seu desenvolupament.

Aquest procés d’adaptació, entès com a transició ecològica entre els microsistemes familiar i escolar, requereix un temps en el que el nen no es relacionarà obertament amb els seus iguals fins que no hagi establert un vincle socioafectiu robust amb els referents adults a l’escola. També cal remarcar que la sociabilitat del nen està en estat germinal i és poc eficient per a teixir relacions amb altres infants, habilitat que anirà desenvolupant amb el pas del curs. Fins que el nen no és més gran no hauria de representar una preocupació si el seu gran de sociabilitat no és elevat, doncs el comportament del nen és fruit del canvi d’entorn i el propi procés d’adaptació a la nova situació. En contrapartida, els nens que van a l’escola per primera vegada quan són més grans (2 i 3 anys) viuen un procés d’adaptació molt més ràpid.

IMPROVING

IMPROVING AMB TMB AL SALÓ DE LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT

El gabinet psicopedagògic Improving Psicopedagogia ha estat l’encarregat, aquest Nadal, d’organitzar les activitats de l’espai TMB al Saló de la Infància i la Joventut.

Les proves consistien en apropar als participants a la reflexió sobre el procés de desplaçament que es posa en pràctica des de que decidim agafar un mitjà de transport fins que arribem al nostre destí.

Les proves consistien en elaborar una bitllet que permetia viatjar per l’espai TMB Educa, un joc sobre un plànol de les estacions de metro, la visita a un autobús coneixent les seves diferents parts i el dibuix d’una mà per tal de col.laborar amb TMB pel respecte del medi ambient.
Molts són els participants que han gaudit de les diferents propostes, sent un espai viu d’aprenentatge durant els nous dies que ha durat el saló.

L’èxit de la proposta ha estat possible gràcies a les vuit monitores que han guiat i animat les activitats. A elles els hi agraim el seu esforç i entusiasme durant tots els dies de treball.
Esperem que el proper any poguem tornar a col.laborar en aquest bonic projecte!

IMPROVING

SCREENAGERS

Els americans son experts en trobar paraules que ens sonen estranyes però que mica en mica van introduint-se en la societat i formen part del nostre vocabulari. N’hi ha moltes que moren sols neixer, pero moltes d’altres que triunfen perque reflexen molt bé una realitat de la societat.

La darrera que he sentit és screengers, suma entre screen (pantalla) i teenager (adolescent). S’anomena així a la generació que creix davant de la pantalla. Molts dels nostres pares van créixer jugant al carrer i ara hi ha molts adolescents que creixen mirant la pantalla.

Ens agradi més o menys és evident que per les seves mans passarà bona part del futur perquè pensaran des de un punt de vista digital en una societat cada cop més digital.

IMPROVING

L’Últim Regal dels Reis Mags: El que no suma , resta.

Cal tornar a la simplicitat de la vida!

Després d’unes festes tan plenes de tot, no podem oblidar un vell ensenyament que de vegades ens costa aplicar: el que no ens aporta res, sobra! Cal ser capaç de no perdre de vista els valors essencials. Per això us vull fer l’últim regal de Reis, és una història:

La història parla d’un savi que estava amb els seus deixebles. Un d’ells li va demanar què era la utopia. El savi, amb la serenitat que el caracteritza, li va contestar: la utopia és com l’horitzó, busca’l!. Així ho van fer els deixebles, van estar buscant l’horitzó, però mai l’arribaven a tocar. Cansats, van tornar a casa del savi i li van dir: savi, si la utopia és com l’horitzó, vol dir que mai l’arribarem a trobar? Hem caminat molt darrere de l’horitzó i cada cop que estàvem a punt de tocar-lo s’allunyava. El savi va obrir els ulls després d’haver escoltat als seus deixebles i els hi va dir: molt bé deixebles, la utopia és com l’horitzó quan et sembla que la tens has de seguir avançant. Un deixeble, nerviós, el va interrompre dient: però aleshores? de que et serveix si mai l’arribes a tocar? El savi amorosament li va contestar: et serveix i molt... ET CONVIDA A CAMINAR!

Gràcies utopia per no deixar que perdem de vista la realitat!Un últim desig: Continuem caminant cap al nostre horitzó!

IMPROVING

EL MÓN EN 50 ANYS

És inevitable pels que som pares pensar en el planeta en que hauran de viure els nostres fills i nets: seran certs tots els mals presagis amb els que ens bombardegen els mitjans de comunicació? O tindrà raó el cosí del Rajoy que diu que no n’hi ha per tan?.

Independentment de si el canvi climàtic serà tan contundent i imminent com diuen, és de sentit comú educar els nostres fills amb respecte pel planeta amb el que vivim, no cal dir res més sobre això.

El que volem destacar avui però és que sembla que la humanitat s’hagi rodejat d’un pessimisme total pel futur del planeta i això no és positiu per als nostres fills. No paro de sentir de molts adults frases dirigides als nens com ara “ui ja veuràs quan siguis gran”, “ja veuràs quan et casis”, “ja veuràs quan hagis de pagar-t’ho tu”, “ja veuràs quan et toqui treballar”, etc.

Amb aquest panorama que pintem constantment als nostres fills, desprès ens sorprèn que no marxin de casa fins passats els 30 o que costi tan que es comprometin en res?

Els adults som els seus referents i per tan animar-los a combatre les dificultats en positiu és la nostra responsabilitat. Així que per començar us invitem a compartir aquest video amb els vostres fills. Així s’imaginen en positiu el futur alguns dels millors científics del món. Un vídeo que invita a il·lusionar-se en el futur...

http://www.realscreen.com/screeningroom/20070401/update.html

IMPROVING

COM MOURIES LA MUNTANYA DE MONTSERRAT?

Si preguntem en una classe de nens de 4 anys qui se sent creatiu, la gran majoria de nens aixecaran la mà il•lusionats. Si fem la mateixa pregunta en nens de 14 anys, hi haurà pocs braços en alt i més aviat temorosos.

Aquí es demostra que hi ha alguna cosa que tots plegats estem fent malament.

No se si fomentar la creativitat ens els nostres fills ha de ser alguna cosa que s’ensenyi a les escoles, però com a pares hauríem de ser conscients d’aquesta realitat i amb esforç tractar d’alimentar aquesta actitud vital de vida que tots hauríem de perseguir.

Us recomanem avui un llibre “re-think: how to think differently” de Nigel Barlow sobre aquest tema i una idea creativa en forma de joc: pregunteu als vostres fills com s’ho farien per moure la montanya de Montserrat i posar-la al costat del mar?

Dir-vos que aquesta és una de les preguntes que es fan a la entrevista de treball als candidats que opten per treballar a Microsoft, utilitzant en aquest cas la Muntanya Fiji (How would you move Mount Fiji?).

Evident no es valora tan que la resposta sigui correcte o factible sinó la creativitat i imaginació en la mateixa.

IMPROVING