INCULCAR EL SENTIT CRÍTIC ALS NOSTRES FILLS

Els interrogants són el millor motor pel pensament per a totes les persones, adultes o no. Un interrogant sempre ens porta a buscar una resposta que no coneixem, sobre alguna cosa que ens crida l´atenció, que no entenem o que no coneixem suficientment.

Una pregunta implica un saber més, un saber quan o un saber perquè. Les preguntes ens porten a nous aprenentatges, a noves descobertes que ens porten a la vegada a llocs insospitats.

Els nens i joves d´avui no estan acostumats a preguntar (i alguns d´ells, quan ho fan, ho fan perquè sí, sense tenir uns objectius o unes raons específiques). Molts d´ells segueixen les indicacions d´altres persones, normalment persones adultes properes, que adquiriexen la responsabilitat de gestionar el pensament per ells matixos.

Com a pares i educadors tenim l´obligació d´ajudar als nens, des de molt petits, a pensar, a buscar nous camins, a avançar en els seus coneixements, a innovar, a experimentar, a expresar-se…Han d´arribar a qüestionar-nos i a qüestionar-se perquè això ens portarà a un intercanvi molt ric i suposarà un canvi cap a endavant per a tots. Els nens i nenes han d´arribar a ser persones que canviïn el món amb les seves opinions i amb les seves accions...per això un món més raonat és possible!

Reflexió realitzada a partir de la lectura del llibre titulat Atreveix-te a Pensar. La utilitat del pensament rigós en la vida cuotidiana. Josep-Maria Terricabras. Ed. La Campana.

(Recomanat per a tots aquells i aquelles que li agradin buscar el per què de tot plegat sense aspirar a trobar totes les respostes; a aquelles que vulguin fer un petit passeig per la filosofia de butxaca).

IMPROVING

CÒMICS I LLIBRES

Aquests dies Barcelona s'omple de llibres i còmics amb el Saló Internacional del Còmic i la Festa del Llibre per a Nens i Nenes 'Món Llibre'. Són bones oportunitats per a apropar i aficionar els nens a la lectura en un entorn on s'hi troben des de les últimes novetats fins els clàssics de tota la vida.

IMPROVING

EL CUB

Els nens petits a vegades poden amagar talents inimaginables:



i els ja no tant nens també ens poden sorprendre amb les seves habilitats:



IMPROVING

TRANSTORNS ALIMENTACIÓ

Són molts els nens i adolescents que presenten transtorns alimentaris. L´obsessió per la imatge, per un cos prim, per la pèrdua de pes ....els hi fa buscar nous mètodes per perdre pes ràpidament i estar cada dia més prims. Molts d´aquests nens i joves arriben a patir Anorèxia o Bulímia nervisosa.

La pàgina web www.anaymia.com és una pàgina que intenta explicar de forma clara i senzilla en què consisteixen aquests transtorns i intenta informar sobre les informacions equivocades que corren per internet donant pistes de com detectar si un nen o jove pateix aquesta malaltia, quines informacions poden estar al seu abast, etc.

Pàgina interessant de consultar per educadors i pares preocupats per la salut dels seus alumnes i fills.

IMPROVING

BONS PARES, MILLORS FILLS

Nombrosos estudis demostren que la relació que establim amb els nostres fills dels 0 als 7 anys fixa la relació que tindrem amb ells al llarg de tota la vida. No ens hauria d’estranyar doncs que si en aquesta edat no hem estat “presents” per a construir una relació sana i establir una comunicació fluida amb els nostres fills, no podem esperar que a l’adolescència ens expliquin, per exemple, si han tastat les drogues.

I com podem saber que ho estem fent bé? Com a pares molt sovint no en tenim ni idea. Apliquem el sentit comú, ens deixem assessorar pels professionals de l'escola, comentem la jugada amb avis, tietes o amics i amb la suma de tot plegat fem el que podem. Sempre s’ha fet així i ha funcionat, no?

I es que mentre son petits anem tirant, la gestió no es complicada ja que la majoria dels nens i nenes es comporten dins d’uns límits raonables; evidentment cadascú és diferent i cadascú té les “seves coses de nen” però com cap d’ells arriba a l’extrem de la supernany, tots anem fent.

Que el nen no sap adormir-se sol, no accepta el no per resposta quan vol una cosa, ens fa la gran marranda al supermercat, s’esbatussa amb el germà o senzillament es fa pipi al llit. Ho resolem com millor pensem, i si no ens n’acabem sortint doncs pensem “quan es faci gran ja ho resoldrem”.

Però aleshores arriba l’adolescència i tot allò que no hem resolt de petits ja poc hi podem fer. Un nen/a tímid, violent, introvertit, egoista o mancat de confiança es pot treballar, però un adolescent amb aquests problemes.... I és que als adults sempre ens ha costat treballar la vessant de la prevenció i no és fins que tenim el problema que aleshores pagaríem el que fos per a resoldre’l.

Els mestres, pedagogs i psicopedagogs són excel·lents professionals de l'educació que ens ajudaran a polir els defectes dels nostres fills i a potenciar-ne les virtuts en aquesta època clau dels 3 als 10 anys, però els pares hi tenim l’obligació de participar-hi. Ja no es tracta sols d’assistir pare-mare a les xerrades amb la mestre, sinó que com a pares tenim la obligació de participar de forma més directe en l’educació dels fills. Però estem preparats?!!

Per construir un pont cal estudiar un mínim de sis anys, en canvi per educar a un fill quant de temps hi heu dedicat a saber-ne del tema? Sabeu la diferencia entre joc compartit i joc didàctic? Heu sabut treballar de manera positiva els hàbits i rutines a casa? Sabíeu que el joc i el conte son els millors aliats dels adults per trencar les pors dels nostres fills o reforçar-ne les conductes? Quantes vegades malgasteu l’ús del no en els vostres fills? Sabíeu que hi ha un ús del no en positiu? No desperdiciarem més espai preguntant el que probablement tractareu de respondre amb sentit comú. Sols una darrera pregunta, quants us atreviríeu a construir un pont aplicant únicament el sentit comú?

Cal començar aviat a invertir en la família i en l’aprenentatge de ser pares; cada cop més s’estan creant noves oportunitats que ens ajudaran a ser millors pares i per tant “construir” millors fills i millors persones.

IMPROVING FORMACIÓ

ADICCIONS TECNOLÒGIQUES

La societat moderna en la que vivim està caracteritzada, cada vegada més, per la seva progressiva i constant tecnificació de totes les dimensions vitals. Si volem consultar l'any de naixement de J.S.Bach amb només dos clics d'ordinador en tenim prou. Però no només això, podem accedir a la xarxa des de qualsevol punt, fins i tot la platja. Rebem i enviem missatges instantanis permanentment, escoltem música que s'acava d'emmagatzemar a l'altre banda del món no fa més d'un minut, podem video-xerrar amb el mòbil o l'ordinador amb una qualitat inimaginable. Els jocs d'ordinador són multi-participant. Amb una simple PSP o la Nintendo podem competir amb altres participants que ni coneixem, i amb jocs basats en la xarxa fins i tot podem lluitar, en temps real, amb més de cinc-cents mil o un milió de participants simultàniament. I no cal parlar de les societats virtuals com secondlife, que ens permeten crear el nostre altre jo i viure una segona vida en un entorn increiblement realista. Si a tot això hi afegim les palm, els aparells mp3, els pendrives, els marcs de fotos digitals, els gps i dvds dels cotxes, l'accés virtual al banc, diaris o l'asseguradora, l'accés instantani a tota la informació en general, les televisions planes, i una infinitat de nous aparells que constantment van transformant la nostra vida, podem imaginar que no tothom disfruta de la mateixa capacitat d'adaptació als canvis que la vida ens porta.

Però el més impressionant de tot això és que el col·lectiu que més ràpid assimila qualsevol tipus de novetat són els adolescents, que a la vegada són els més vulnerables i maleables donat que estan en procés de formació i maduració personal.

Les noves tecnologies garanteixen la immediatesa de la resposta, és a dir, donen al jove la satisfacció a l'instant. Lligat a la poca capacitat d'autocontrol inherent a l'edat, és molt fàcil que caiguin en la dependència (que tractant-se del mòbil, jocs d'ordinador i internet hi ha estudis que indiquen que afecta fins al 47%), i per extensió en l'adicció (que avui ja afecta entorn el 9% de la població adolescent).

Es tracta d'un problema creixent que cal treballar d'arrel, establint els mecanismes adients que limitin i racionalitzin l'ús que els joves fan d'aquestes tecnologies, a vegades en l'estudi, a vegades en el lleure. No s'ha de criticar la tecnologia en sí, sinó la seva aplicació. Sobre tot, pensar que un jove en farà un ús equilibrat a partir dels 15 a 16 anys, això si, només si ha estat educat i preparat per a que així sigui.

La Vanguàrdia publicava un article titulat "El móvil puede convertirse en una adicción peligrosa para los niños de 10 a 14 años" que explicava la conferència de la psicòloga Susanna Jiménez, coordinadora de la unitat de joc patològic de l'hospital de Bellvitge, on desenvolupava de forma molt acertada aquest tema.

IMPROVING

EXTRAÑOS

Per a conèixer el que els passa als nostres fills, allò que pensen, senten o simplement el que els preocupa és necessari comunicar-se amb ells. A casa és el lloc on més hores coincidim i on es donen més oportunitats d'establir contactes que ens apropin mutuament. No obstant, si no disposem d'aquests espais de comunicació, tant físics com temporals, serà molt difícil que hi hagi apropaments que permentin intimar.

El curt 'Extraños' representa, mitjançant una situació original i molt acertada, una família que pateix la manca d'espais de comunicació, on tots viuen aliens a les realitats dels seus éssers més pròxims.



Tancar la televisió, deixar de llegir el llibre o el diari, silenciar el mòbil, treure la ràdio, posicionar-se en situació d'escoltar, etc. són coses que podem fer de forma voluntària per facilitar que, de forma espontània, es crein aquests moments on lliurement i sense condicionants ambientals les persones que estan a casa parlen i comparteixen les seves vivències.

IMPROVING